dilluns, 11 d’abril de 2011

La citación

Autor: John Grisham
Editorial, any: Debols!llo, 2009
Títol original, idioma, any: The Summons, anglès, 2002
Traductor: Fernando Garí Puig
Gènere: Intriga 
Número de pàgines: 343

L'ex-jutge superior Reuben V. Atlee de l'estat de Mississippi està afectat per un càncer terminal i està a punt de morir. Home recte i insubornable, que va exercir el càrrec durant més de trenta anys, és admirat a tot l'estat i especialment al comtat de Ford, com a exemple de professionalitat i abanderat de la justícia. Els darrers dies de la seva vida, envia una citació oficial als seus dos fills per parlar de l'herència. Ells no tenen tan bona imatge de 'el jutge', ja que mai va exercir realment com a pare. Ray, professor de dret i resident a Charlottesville, Virginia, i Forrest, drogoaddicte i perdulari, que viu a Memphis en una comuna d'artistes, queden citats al seu poblet natal de Clanton. Però quan Ray arriba a la desballestada casa familiar, troba el seu pare mort al sofà, amb un dosificador de morfina a les mans. Mentre espera el seu germà, descobrirà amagats a la casa tres milions de dòlars en efectiu que no figuren a l'herència, i que no es pot imaginar d'on han sortit. Aquí comença una trama de mentides i investigacions per descobrir la procedència d'aquesta quantiosa suma, la vida de Ray patirà un canvi radical, descobrirà quins efectes provoca tenir tots aquests diners caiguts del cel.

La trama de llibre es presenta força interessant, però penso que no se li treu tot el suc que se li podria treure. Tota la primera part, la que fa referència a la mort i enterrament del jutge, és tediosa i força pesada de llegir, trobo que s'estén innecessàriament. Després la cosa s'anima, però mai no adquireix un ritme trepidant, tret de comptades escenes. Tota la història transcorre de manera força lenta. El final hi posa una mica de salsa, però tampoc acaba d'enganxar. Per altra banda, Grisham escriu bé, això sí. També en destacaria petits tocs d'humor que a mi personalment em fan gràcia, però són molt subtils.

En definitiva, es deixa llegir, però no és la gran obra que podria ser, perquè crec que l'argument és bo. He tingut la impressió que s'hi expliquen unes quantes coses que no acaben de lligar entre si, grans històries per explicar-ne algunes de petites. Un llibre bo pels amants de Grisham. Pels altres, sentint-ho molt, prescindible. Es pot llegir, però no té més.

Puntuació: @@
Recomanat per l'Assumpta i en Banyeres, que no s'ho prendran bé...

13 comentaris:

  1. La sinopsis pinta molt bé, fa venir ganes de llegir-lo.Si és planer i entra bé... me'l apunto a la llista de pendents, doncs no he llegit res d'aquest autor. Salut i lletres.

    ResponElimina
  2. Jo no m'ho prenc pas malament, en absolut :-) Mai he dit que fos el millor llibre de Grisham... però és curiós, té coses interessants, petits misteris... No està malament.

    Ara bé, trobo que si a aquell que vas deixar fatal, dient que qualsevol altre llibre abans que aquell... com es deia?... espera, que ho miro... ah, si, "Azul, casi transparente"... el poses verd i li poses una "@", em sembla que aquest l'has puntuat molt baix... però, clar, és la teva classificació :-)

    A mi els llibres que més m'han agradat de Grisham, són els que sempre he dit: Causa justa, Cámara de gas y Legítima defensa... tot i que Legítima defensa al final... passa una cosa que no m'agrada, però tot el llibre en sí, tota la trama, és molt bona... però com CAUSA JUSTA... uau, és que em va agradar molt, molt.

    I CÁMARA DE GAS també, per tot el que representa de debat sobre la pena de mort... totes les explicacions i dades que dóna... el fan un llibre que m'agrada molt haver llegit, molt.

    Ma. ROSA... llegeix "CAUSA JUSTA" ;-))

    ResponElimina
  3. Estic d’acord amb tu, és un llibre que es deixa llegir però amb alts i baixos que fan perdre una mica la sensació d’intriga en una investigació que segurament hauria pogut donar molt més de si.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  4. Diria que la sogra el té per casa.

    Diria que seguirà estant allí...

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Només llegir el títol del post m'he dit: "Homeeeee!". Sí senyor, un llibre del Grisham novament! hahaha I a més a més, acabo de llegir-lo i em trobo que el Banyeres no s'ho prendrà bé... Totes les opinions són benvingudes XeXu. No fotem!

    Evidentment no és un dels millors llibres d'ell, està clar, però el catalogaria d'entretingut, com dius. Fa anys que me'l vaig llegir i recordava vagament de què anava, però si em fas entrar en detalls, estic moooolt perdut. No recordo res!

    M'uneixo a les recomanacions de l'Assumpta i a més a més afegeixo "Tiempo de matar", molt gran també.

    El Banyeres.

    ResponElimina
  6. A mi personalment el Grisham m'encanta. Tiempo de matar és molt bo, la tapadera em va impactar al seu moment, tot i que després ha anat estirant aquest fil un pèl massa fent històries molt semblants però per mi igualment bones com el intermediario, el rey de los pleitos i almenys un altre més que ara no recordo el nom, que em van semblar bastant calcades. L'últim que m'he llegit seu és La hermandad, que tot i alguns moments una mica més fluixos també està més o menys bé.

    Per cert, a aquest home no el tradueixen al català? tots els que he llegit seus han estat en castellà. no sé si és que jo no ho he trobat o que no he buscat massa.

    ResponElimina
  7. El tema fa bona pinta,però en Grisham no sé que té que no m'ha acabat d'enganxar.Això sí!Crec que se'n treuen grans pel·lícules dels seus llibres.No sé si m'equivoco però aquesta em sona que la van fer.Ara en dubto...

    ResponElimina
  8. Assumpta, ja me'l he apuntat a la llista de pendents. Des de que visito aquest blog, és un no parar d'apuntar. Merci

    ResponElimina
  9. N'he llegit alguns d'aquesta autor. Pel que dius, n'hi té de més atractius. Bona ressenya!

    ResponElimina
  10. Ben fet, Ma. ROSA, crec que t'agradarà ;-))

    XEXU, els de ROBIN COOK no te'ls havies llegit tots, ja?... Recordo que fa molt de temps em vas parlar d'aquest autor... era aquest, oi?... Val, et dec llegir-ne algun :-))

    Recomana'm el millor :-)

    ResponElimina
  11. Segurament he estat una mica exigent amb aquest llibre i potser no està tan malament com he dit. És una bona història, però per mi desaprofita una bona idea i això li resta molts punts. Gràcies a tots pels vostres comentaris.

    Ma Rosa, ja dic que l’argument a mi em sembla prou bo, i és molt atractiu. El que passa és que penso que després no dóna el que promet, o no tot el que podria donar. Estic segur que hi ha altres llibres de l’autor millors per començar amb ell. Pregunta als experts!

    Assumpta, si no recordo malament, és un dels que em vau recomanar quan vaig llegir ‘Cámara de gas’. Em vaig quedar amb el nom, un dia el vaig veure i el vaig comprar. No he dit que li hagi fet la creu a l’autor, però m’ha decebut una mica. El tema de la puntuació és complicat, i miraré d’explicar-t’ho perquè sé que ho llegiràs. Puntuar sobre cinc no sempre fa justícia i pot posar un llibre que està fregant el 3 al mateix sac que un altre de dolent però que té una gràcia que li dóna un 2. No és just, però llavors ja hi juguen els comentaris que se’n desprenen. D’aquest no en parlo massa malament, només és que em va decebre perquè esperava (i desitjava) més. Amb algun gir he de dir que va fregar el 3, vaig estar a punt. Només faltava una empenteta final per aconseguir-lo, però no va ser prou, i es va quedar amb el 2. La comparació amb el de Ryu Murakami no és bona. Aquell té un 1 molt generós. Els separa una arroba, però en realitat un és un 1 molt generós i l’altre un 2 molt exigent, per tant podrien estar separats per tres punts, en funció de l’humor del moment.
    Faré cas de les teves recomanacions. Ara passarà un temps prudencial fins que llegeixi el següent de Grisham, però això no vol dir que no me’l compri ja.
    Sobre Cook, no els he llegit tots, molts sí, però em falta algun d’antic. I el tio no para de treure’n, per això me’n falten. Abans no llegia altra cosa, però ara llegeixo molt més, i se m’acumulen. Te’n recomano dos antics i poc coneguts, però que són dels que en tinc més bon record: ‘Ceguera asesina’ i ‘Tratamiento letal’. Però són durets, eh? Intriga mèdica. A mi m’agrada molt, però no sé si pot arribar a ser desagradable.

    Quadern, veig que la sensació que ens va deixar és similar. No és que estigui mal escrit, però li falta ritme i una mica de punch.

    Sànset, que bo, m’has fet riure. Però ara no sé si el que continuarà estant allà és la sogra o el llibre, hehehe.

    Banyeres, veus com et faig cas? I a l’Assumpta també. Si he començat a llegir aquest autor és per vosaltres. Aquest em rondava pel cap que l’havíeu recomanat, però potser és d’aquells que dieu ‘també l’he llegit’ i jo em quedo amb la idea de que és bo.
    Ehem, ja sé que tu no recordes res, tens memòria de peix! Tot i que els peixos tenen més memòria de la que sembla…
    Ja m’he apuntat a la llibreteta les vostres recomanacions, però ara haureu d’esperar una temporada, és clar.

    Marc Moreno, ets tot un expert! Jo no crec que arribi a tant, però mica en mica, i està molt bé poder intercanviar impressions. El que passa és que si ets tan fan seu, no sé si seràs objectiu, hehehe. Això sempre ens passa amb els nostres autors fetitxe.
    No me’n parlis. Hi ha autors que no sé per què no hi ha manera que tradueixin, com el meu estimat Robin Cook. Ja he perdut l’esperança. De la majoria de llibres que compro pregunto si hi ha versió en català, però en alguns casos, com aquest, sé de sobres que és gastar saliva per no res. Però no pateixis, que a la que una editorial s’hi posi, en trauran trenta de cop. Feina tindran.

    Maria, jo tot just és el segon que llegeixo i suposo que li donaré més oportunitats, però dubti que es converteixi en un dels meus escriptors de capçalera. I sí, s’han fet moltes pel•lis dels seus llibres, potser ell ja escriu amb aquesta mentalitat.

    Kweilan, per saber això cal preguntar als experts que corren per aquí, jo de moment encara estic tot just començant.

    ResponElimina
  12. Jo n'he llegit alguns d'en grisham, aquest també, i si que de vegades hi ha coses que no acaben de lligar.

    ResponElimina
  13. L'he acabat fa uns quants dies i, la veritat sigui dita, crec que encara ets prou generós amb la teva ressenya. En cap moment m'ha atrapat, tot i que teòricament es tracti d'un thriller, i l'únic que m'ha fet acabar-lo era comprovar com es resolia l'embolic dels diners. Prescindible del tot...

    ResponElimina