dimarts, 19 d’abril de 2011

Jo, robot

Autor: Isaac Asimov
Editorial, any: Proa butxaca, 2001
Títol original, idioma, any: I, robot, anglès, 1950
Traductors: Antoni Ibarz i Joaquim Martí 
Gènere: Ciència Ficció 
Número de pàgines: 283

Amb motiu del seu 75è aniversari, un jove periodista entrevista la Doctora Susan Calvin, robotpsicòloga i pes pesant de la U.S. Robots & Mechanical Men, Inc. L'objectiu és traçar una trajectòria en la història de la robòtica des que l'empresa inventora dels cervells positrònics està en funcionament, que curiosament també són 75 anys. Fent memòria, la Dra. Calvin recordarà un seguit d'episodis puntuals en els que ella i els seus col·laboradors es van veure immersos, un seguit de problemes sorprenents que van haver de solucionar amb molta tècnica, però sobretot amb molta psicologia robòtica, la majoria dels quals tenen a veure amb els conflictes generats per les Tres Lleis de la Robòtica, el dogma que tot robot té gravat en el seu cervell: auto-preservació, obediència, i sobretot la incapacitat de fer mal a cap ésser humà, ni permetre que li'n facin. 

En realitat aquest llibre és un conjunt de relats independents enllaçats per uns mateixos protagonistes, i exposats a mode d'anècdotes que explica la Susan Calvin. Tots tenen relació amb la psicologia robòtica, es mira de solucionar algun defecte de funcionament generat per una situació concreta que posa en conflicte les Lleis de la Robòtica, que en principi són excloents entre si. Asimov és un mestre en aquest camp i explica els detalls com si la interacció amb robots fos el nostre pa de cada dia. Els relats són llargs i permeten fer-se una idea molt amplia de la problemàtica de cada cas. Barreja amb molta traça les explicacions tècniques i psicològiques amb el comportament de vegades molt informal d'alguns protagonistes.

M'agraden les històries de robots i m'agrada molt l'estil d'Asimov. Ja feia temps que tenia ganes de tornar a llegir alguna cosa seva i no m'ha decebut gens ni mica. No és una obra de la magnitud de La Fundació ni ho pretén, però versa en el seu univers personal i segueix amb coherència els seus preceptes. Tot i que no sóc massa de relats, l'exposició de les històries ha aconseguit que no perdés el fil. L'he gaudit molt. Crec que no decebria a cap amant de la ciència ficció.

Puntuació: @@@@ 

20 comentaris:

  1. Una bona recomanació. Un gran llibre.

    ResponElimina
  2. Asimov té un gran nombre de seguidors.Si te n'agrada un,t'agradaran molts.Això diuen.Encara l'haig de provar.Ho tindré en compte.

    ResponElimina
  3. M'alegro de que t'hagi agradat! :D

    ResponElimina
  4. És car?
    És que m'agrada :-)

    Si el trobo a un preu raonable m'el demano per sant Jordi...
    Estic teclejant una mica per descansar la mà de tant dibuixar lletres hehehe... ja sé que és tard, ja ho sé... afortunadament, tampoc hagués pogut dormir perquè els simpàtics dels serveis de neteja municipal estan netejant els contenidors amb aigua a pressió, amb uns motors engegats que fan un escàndol horrible... no entenc com es pot ser tan imbècil i programar aquestes coses a aquestes hores, no ho puc suportar, de veritat, m'empipa molt.

    http://blogdeassumpta.blogspot.com/2009/06/necessito-descansar.html

    Aquesta vegada s'han superat doncs encara ho han fet més tard.

    Dit això... recordo que el gran McABEU va fer un enigma al seu blog que anava sobre com un robot podia solucionar un problema en que es trobava sense incumplir cap d'aquestes tres Lleis de la Robòtica (hehe veig que la meva memòria encara té capacitat, segueixo recordant coses que no serveixen per res però que fan gràcia... ja veuràs, si en MAC llegeix això segur que somriu de que recordi el seu enigma)

    Naniiiiiit ;-)

    ResponElimina
  5. A veure, preu normal, 11,10... si el comprem a l'Abacus, entre el descompte normal i el del dia de Sant Jordi, no arribaria als 10 Eurus... d'acord!! Me'l demano!!

    Eeeeps... suposo que és apte "per l'Assumpta", no? (això no esperis a respondre amb tots els comentaris, si us plau, que ho he de llegir abans de Sant Jordi, gràcies) :-)

    ResponElimina
  6. He trobat el post... Gener de 2010 :-)

    http://xarel-10.blogspot.com/2010/01/201-homenatge-isaac-asimov.html

    Bona nit, again :-)

    ResponElimina
  7. Com molt bé diu l'ASSUMPTA (que és clar que em fa gràcia que ho recordi :-D) jo vaig fer un enigma basat en un dels contes d'aquest llibre.
    L'edició que jo tinc és un volum titulat "Crónicas de robots" que conté els relats de "Jo, robot" i uns quants més (fins a 24), del mateix estil que expliques. A mi em va agradar molt també i, de fet, l'he rellegit més d'una vegada.

    ResponElimina
  8. Jo, robot és el llibre amb el que vaig entrar en l'obra d'Asimov, durant un temps em tingué abduïda del tot i em vaig empatxar de Fundacions. En sabia molt d'escriure aquest home.

    ResponElimina
  9. pa'variar no l'he llegit i en canvi he vist la peli. La recordo vagament, per molt que recordo el dia que la vaig veure (quines coses té la memòria, no?)

    com gairebé tots els llibres de ciència-ficció, vols dir que no juga molt amb les bases de la condició humana? això de tres lleis i dogma dels robots.... el que em ve al cap quan ho expliques... és que sort (per lo bo i dolent) no som robots que les haguem de complir.

    ResponElimina
  10. Hola, no he llegit res més de l’Asimov però aquest Jo, robot el vaig trobar extraordinari i inquietant alhora. Molt bona.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  11. Fa temps que penso en recuperar Asimov, però "La Fundació" em sembla excessivament llarga (són uns quants volums, si no vaig errada) i "Jo, robot" em feia tirar enrere perquè les antologies no em convencen. Tot i això, després de llegir la teva ressenya i de veure que els contes estan connectats, me l'apunto per tornar amb aquest autor, que el poc que he llegit m'ha agradat. Ens llegim!

    ResponElimina
  12. Aquest és un dels bons.

    Va, que et tornaré a donar la raó...

    P.S. I sort que no parles de les pelis que es fan sobre els llibres, perquè poques "@" veuríem...

    *Sànset*

    ResponElimina
  13. "Must have" que dirien els anglosaxons.

    De fet, les 4 @ em semblen curtes, per mi se'n mereix 5! (vull dir 5 factorial :P)

    ResponElimina
  14. Per a "racoperllegir":

    * La fundació, originalment són una tríada de llibres, tot i que posteriorment, Asimov va escriure d'altres preqüeles i seqüeles. Al meu entendre, ja perdent una mica el nord. La trilogia original és la que mereix ser llegida.

    * Fa temps que vaig llegir Jo, robot , però no el recordo com una antologia. Ans al contrari, són una mena de successió de contes relacionats amb les 3 lleis de la robòtica que Asimov proposa.

    * Finalment, dir que hi ha moments de connexió entre la sèrie "Jo, Robot" (perquè Asimov en va escriure més de robots i les 3 lleis) i la sèrie "Fundació". Si la memòria no em falla, a "Fundació i terra" hi ha un vincle de connexió. Una connexió que resulta amb una 4a llei... però us deixaré que el llegiu per a saber de què va. Només diré que, com a informàtic, celebro que sigui la llei 0 de la robòtica :)

    ResponElimina
  15. Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris. Vaja, no sabia jo que el tema dels robots tiraba tant a la gent. Ja veig que hi ha més amant de la ciència ficció del que pensava. Jo sempre dic que no en sóc un fanàtic, però algun de tant en tant està molt bé, sobretot si és d’aquesta qualitat.

    SM, es pot saber quines tecles no toques tu?

    Maria, és ciència ficció, i al meu entendre, de la bona. Si vols començar, segurament aquest és un bon llibre per iniciar-te. Et dóna una idea sobre les temàtiques d’Asimov, encara que el que explica a la Fundació va molt, molt més enllà.

    Lalu, jo també. Entenc que a tu també et va agradar.

    Assumpta, ara que sé que ja te l’has comprat hauré d’esperar a veure si t’agrada o no. La veritat és que em sorprèn que t’interessin els temes de robots, però mira, cadascú té els seus vicis ocults, hehehe. No deixa de ser un llibre d’aventures, però d’aventures tecnològiques. A veure què tal, ja em diràs. Espero que t’agradi com a mi. Ah, i a veure si et deixen dormir, darrerament comentes a unes hores. Per cert, quan t’ho vaig llegir també vaig recordar que en Mac n’havia fet un enigma, però ni idea de quan ni de què anava… això és feina teva! Segur que ara el sabria resoldre sense problema, que estic molt empollat en lleis de la robótica!

    McAbeu, he anat a mirar el teu enigma d’Asimov, i ara el sabria resoldre, és clar. Recordo aquest relat, és dels primers. Asimov escriu de conya aquest tipus de contes, tant, que no m’estranya que l’hagis rellegit, o que per exemple vingui de gust recordar-ne algun de tant en tant i fer-ne una lectura, ja que segur que m’aniran venint situacions d’aquestes al cap.

    Clídice, trobo que és una bona obra per entrar en el món d’Asimov. Jo vaig començar per La Fundació i vaig llegir els tres llibres de cop. No vaig voler llegir més perquè diuen que a les seqüeles perd, però realment, és un mestre del gènere.

    rits, curiós això que dius. Per una vegada, jo també he vist la pel•lícula, sembla increïble! Però gairebé no me’n recordo de res, i a diferència de tu tampoc no em desperta cap record especial.
    Les lleis de la robòtica d’Asimov serveixen sobretot perquè els robots siguin eines intel•ligents usades pels humans i perquè mai de la vida no es revelin. Estan ben pensades tot i ser senzilles. I creu-me, més ens valdria que nosaltres les seguíssim també en moltes ocasions, tot aniria molt millor.

    Quadern, si aquest et va semblar inquietant per les temàtiques que toca, però et va agradar, prova amb la Fundació, que multiplica aquestes sensacions per molt.

    Màgia, et respondria, però en RedCrash t’ha fet una resposta personalitzada que et recomano que llegeixis. Ell diu que no, però jo entenc antologia com a recull de contes, i això sí que ho és, un recull de contes que giren al voltant d’un mateix tema, i amb uns protagonistes que es van repetint. Jo no sóc amant dels llibres de relats, però aquest m’ha agradat per la seva coherència general. I com et diu en RedCrash, la Fundació és una trilogia, i cada llibre no és massa llarg. Podries provar-ne un, ja que tots tenen temàtiques diferents, i si t’agrada continues, i si no, ho deixes allà. Jo penso que val la pena, la veritat. A mi em va sorprendre molt.

    Sànset, jo en pel•lis vaig força peix, ho he de reconèixer, tot i que aquesta sí que l'he vista. Per això tenim la rits, que s’ha vist totes les pel•lis dels llibres que jo llegeixo, i sempre en fa algun comentari, és un bon complement!

    Jo mateixa, a mi me l’han deixat, feia temps que el buscava i no hi havia manera.

    RedCrash, a toro passat, que diria ja saps qui, t’he de donar la raó, un llibre de lectura obligatòria. I no li poso un 5 perquè són relats separats, a la Fundació sí que li posaria. No siguis friki, aquí el factorial no aplica! Ah, i gràcies per l’explicació que li dones a la companya de Racó per llegir.

    ResponElimina
  16. Com em passa ultimament sempre comento tard o mai. A mi també em va agradar. Fa anys i panys que vaig llegir-lo . Diria que a l'institut després d'haver llegit una col·lecció d'històries de ciència ficció de Pedrolo Trajecte Final, que em va encantar.
    DEsprés de veure'n la pel·lícula el vaig tornar a llegir, perquè em va deixar una sensació estranya, no segueix el mateix fil que la novel·la

    ResponElimina
  17. M'ha deixat absolutament encuriosida el fet que et sorprengui que em puguin agradar els llibres de robots o, en general, de ciència ficció. Sí, sí, m'agraden :-)
    En tot cas, quan el llegeixi ja t'ho explicaré :-)

    ResponElimina
  18. A mi també m'agrada Asimov, molt! he llegit uns quants llibres d'ell, aquest també. I la fundació i els reculls de contes que són genials, em van encantar.

    ResponElimina
  19. Aquesta tarda l'he acabat :-))

    Ara no sé si fer-ne ressenya o no... fa poquet que tu vas fer la teva... No sé... Glubs... Sóc indecisa, eh? :-D

    ResponElimina