divendres, 18 de març de 2011

Codi genètic

Autora: Amàlia Lafuente
Editorial, any: Proa, 2009
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 345

Qui es pensi que la recerca científica és un camí de roses, va ben errat. La Marina Fontcuberta està a punt de descobrir-ho. Becària post-doctoral a l'Institut de Neurociències de Barcelona, treballa amb un fàrmac molt prometedor pel tractament de l'Alzheimer, el CP-801, sota la direcció d'en Miquel Tena, investigador sènior que tothom assumeix que serà el nou director de l'Institut. Però els nous aires polítics aconsellen repatriar grans científics a l'exili per ocupar aquests llocs, de manera que la direcció recau sobre Guillem Miras, eminent investigador de la Universitat de Califòrnia. La irrupció d'en Miras i la seva mà dreta, la romanesa Nadia Ipatescu capgira la institució que a partir d'ara es regirà pels principis americans, i afecta directament la Marina i en Miquel, que es veu obligat a marxar de l'Institut. I per més inri, el respectat doctor Miras resultarà no ser el que sembla, es valdrà del seu poder i els seus contactes per aconseguir moltes coses, algunes d'elles, molt poc dignes. La Marina haurà d'aprendre a espavilar-se tota sola en un món que comença a intuir força tèrbol.

Quan buscava la caràtula d'aquest llibre em vaig endur una bona sorpresa en descobrir que està escrit per una professora meva de farmacologia. Em va fer molta gràcia i tenia moltes ganes de llegir-lo. La història que explica és de sobres coneguda per mi i per tots els que hem fet carrera científica, experiments, beques, congressos, articles científics, tot el que s'ha de patir quan estàs en aquest món. Però es tracta d'una novel·la, té un rerefons molt real, però explica una història plena de sorpreses i intrigues, emmarcades en el món de la investigació. Jo que hi he estat, creieu-me, la realitat supera la ficció. Malgrat que pugui semblar exagerat, hi ha grans dosis de realitat al llibre.

He de dir que m'ha semblat un molt bon llibre i molt ben escrit. Esperava una història interessant però amb mancances literàries, i no ha estat el cas, m'ha sorprès molt gratament, i la història m'ha atrapat en molts passatges, la seva lectura és fàcil i ràpida. Els personatges són molt creïbles i força definits. També he de dir que hi ha relació entre la meva formació i que m'hagi agradat especialment la història, és morbós que et parlin d'històries escabroses en un camp que has trepitjat durant molt temps. Tot i així, no és només apte per científics, té pinzellades tècniques, fragments en els que s'incideix en la investigació dels personatges en els que jo he xalat molt, però el llibre té moltes altres vessants que poden interessar a qualsevol.

Puntuació: @@@@

9 comentaris:

  1. Estic impressionada... m'ha fet gràcia buscar dades d'ella per saber com era una profe teva (ja veus, una que també fa recerca científica) i diu que va néixer a l'any 1952, però jo la miro i veig que no aparenta més de 40 anys (i com a molt!)... És que ha descobert algun fàrmac de l'eterna joventut?

    Què bé: intel·ligent, maca i amb èxit... ai!! (enveja)

    Ai, perdó, que marxava del tema... uhmm... Creus que m'agradaria a mi?, veig que té quatre "arrobes" d'aquelles! :-)

    ResponElimina
  2. 4,oh!Així pot ser si que s'haurà de buscar...Sembla d'aquells de competicions laborals,no?Bé,si cau en les meves mans el tindré en compte.L'argument fa bona pinta i això de que no s'hagin de tenir masses coneixements científics també és important tenir-ho en compte.

    ResponElimina
  3. Jo sóc de lletres, però m'agraden les novel·les científiques si estan escrites de forma comprensible i no són un garbuix de conceptes desconeguts i críptics. No coneixia ni l'autora ni la novel·la, però me l'apunto per llegir-la ben aviat, la teva ressenya m'ha convençut. Ens llegim!

    ResponElimina
  4. Jo li vaig comprar al meu fill quan dubtava si fer o no fer genètica. Evidentment vaig llegir-lo. Em va agradar. Es una bona trama, encara que en algun aspecte una mica cargolada. De tota manera és una novel•la actual que planteja uns problemes d'enveja i competitivitat a la qual s'hi han d'enfrontar molts joves. Per això, les mares sempre diem als fills que han d'anar molt ben preparats i tenir les idees clares. Bon llibre.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  5. No sé de què en conenc el nom de l'autora, pq diria que no l'he tinguda de profe... :s
    En fi, pinta genial! I a més és un gran què que un llibre ambietat en el món de la recerca científica estigui escrit per algú que realment sap de què parla.
    Me l'apunto!!! :D

    ResponElimina
  6. L'apunto! i encara més per poder-lo regalar a la colla de científics del meu entorn. Segur que els passarà com a tu, ja que expliquen cada aventureta!

    ResponElimina
  7. Gràcies a totes per passar i comentar. Aquest és un bon llibre, a mi em va agradar força, però com deia, té alguns condicionants. Ara passaré a desgranar-lo una mica més.

    Assumpta, si et sóc sincer, jo també pensava que era molt més jove. Potser aquesta foto és antiga, però jo et dic que fa uns 8 anys que la vaig tenir de professora, cosa que vol dir que passava la cinquantena, i jo la trobava força guapa. Així que la dona es conserva la mar de bé.
    No és un llibre ofensiu però parla molt dels problemes que es troben els joves investigadors, i algunes històries una mica escabroses per darrere. Podria ser que t'agradés, però probablement no tant com a mi, perquè jo estic condicionat per proximitat laboral, perquè jo he passat per moltes coses de les que explica, salvant les distàncies.

    Maria, coneixent els teus gustos penso que podria agradar-te, tot i que no és de lladres i serenos. Té fragments que parla de ciència i expliquen experiments, però a banda d'això, penso que és força assequible, i la problemàtica que explica s'entén molt bé.

    Màgia, en algunes fases parla de ciència, d'experiments concrets, però no s'estén massa. Com a molt potser dóna per enteses algunes coses que no hauria, perquè per ella (i per mi també) són el pa de cada dia, però per la gent que no s'hi dediqui poden ser conceptes més abstractes. Però penso que són pots els fragments que puguin despistar els de lletres, hehehe.

    Quadern de mots, és una trama una mica cargolada, però té molta part de veritat. El que explica, passa. No tot a una persona, però la competència i les coses que es fan per sota mà sí que poden ser reals. El món de la ciència és molt maco per fora, i pot ser-ho fins i tot quan ets dins. Però si dic que està tan podrit com qualsevol altre, no dic mentida. Per això trobo que el llibre està molt ben fet. Deixa poques coses al tinter.

    Lalu, no estic segur que haguem estudiat a la mateixa universitat, així que no tens per què haver-la tingut. Ella fa l'assignatura de farmacologia i jo pensava que venia des de farmàcia a bio a fer-nos la classe, però sembla ser que almenys en l'actualitat té la seu a medicina, al Clínic. Desconec si segueix fent classes a Bio.
    Penso que és un llibre que pot agradar especialment a gent del ram, sobretot si has passat pel doctorat i saps una mica de què va aquest món. Jo no vaig acabar, però m'hi vaig passar anys fent-lo, i en vaig acabar prou tip.

    rits, si ja ho dic jo que la realitat supera la ficció, i penso que en aquest llibre hi ha més realitat del que l'autora reconeixerà. I sigui com sigui, reprodueix algunes coses de manera molt fidedigna. Ja tens regal de Sant Jordi pels teus amics científics!

    ResponElimina
  8. Me l'apunto. Crec que aquest llibre va agunayar algun premi literari no?

    ResponElimina
  9. Hola,
    fa uns dies que el vaig llegir, per pura casualitat: arran d´un comentari radiofònic. El tenies en el punt de mira, i el que en dius em sembla clar i tal qual.
    No és només un llibre per persones properes a la recerca i la medicina, qualsevol lector-a sabrà més dél món de la recerca mèdica si el llegeix.Destaco la temporada que la Marina passa amb els malalts a l´hospital.
    L´autora té un blog.

    ResponElimina