diumenge, 20 de febrer de 2011

El asesinato de Rogelio Ackroyd

Autora: Agatha Christie
Editorial, any: Molino,1981
Títol original, idioma, any: The murder of Roger Ackroyd, anglès, 1928
Traductor: G. Bernard de Ferrer
Gènere: Novel·la negra 
Número de pàgines: 238

El petit poble de King's Abbot lamenta la pèrdua de la senyora Ferrans. El doctor Sheppard no pot fer res per ella ja que quan descobreixen el cos, ja fa estona que és morta, i tot apunta a suïcidi. Aquest fet tan trist trastorna el seu promès, el ric fabricant Roger Ackroyd, gran amic del doctor. Però Ackroyd té sospites de que el suïcidi de la seva amant va ser suscitat per algun motiu que se li escapa, i serà ella mateixa qui li aclarirà els dubtes mitjançant una carta escrita abans de finar. Aquesta carta conté una informació sorprenent que no pot sortir a la llum, i que malauradament serà  el motiu de l'assassinat del senyor Ackroyd. Els diversos habitants de la mansió estan consternats, ja no és un mort sinó dos, i cal descobrir-ne les causes. Tots són sospitosos, i tots tenen coartades. Sembla un cas complicat, tot i que tot apunta cap el fill adoptiu d'Ackroyd, Ralph Paton. El que no saben encara és que al poble s'acaba d'instal·lar el famós detectiu Hércules Poirot, i a monsieur Poirot no se li escapa res.

Aquest és el primer llibre d'Agatha Christie que llegeixo, i he de dir que m'ha sorprès. Es tracta d'una història sense palla, sense explicacions sobreres i centrat totalment en la investigació. La lectura és fluida i no avorreix, no està mancada de tocs d'humor. L'edició és antiga i la traducció no és massa reeixida, el vocabulari no és massa actual, és clar. A més, la lletra és molt petita i hi ha nombrosos errors tipogràfics. Però cap d'aquestes coses desanima la lectura, molt dinàmica i absorbent. L'estil directe de la narració, escrit en diàlegs en la pràctica totalitat, m'ha agradat bastant. Literalment, l'he devorat.

A aquestes alçades ja no hem de descobrir Christie, tot un referent de les novel·les d'aquest gènere. M'ha agradat força el llibre i l'estil. No és alta literatura, però no està mancada de qualitat i és un tipus d'obra ideal per anar intercal·lant de tant en tant entre altres lectures. No puc comparar aquest volum amb altres de l'autora, però em sembla que això serà només qüestió de temps.

Obligat a llegir a punta de pistola per l'Assumpta.

18 comentaris:

  1. Uaaaaaaaaau!!! I tant que l'has devorat si fa dos o tres dies encara el tenies a la barra lateral!! :-))

    Estic contentíssima que t'hagi agradat!! :-))

    Crec que ho expliques molt bé... "no és alta literatura"... és veritat. No trobarem aquí un vocabulari acurat, culte, distingit (i allunyat de la gent "normal"), ni uns missatges profunds i filosòfics... però sabem què estem llegint: una novel·la per passar una estona distreta, per pensar una mica, com si fos un joc... i saber escriure obres així, i saber mantenir l'intriga i l'interès tampoc és gens fàcil i ella ho fa molt bé!! :-)

    Si has llegit la mateixa edició que jo, tens tota la raó... hi ha faltes de tot tipus... però bé, jo comprava aquestes perquè estaven al meu abast (crec que 90 pessetes al Corte Inglés... fins a 150 amb el temps hehe)

    Bé... potser et vaig pressionar una mica... hehehe... però t'asseguro que la pistola estava descarregada, només era per espantar-te... a més, tenia tanta confiança en que t'agradaria, que no em sap gens de greu haver insistit "una mica" :-DD

    ResponElimina
  2. Eiii! Finalament t'has decidit a fer content a l'Assumpta. Jo vaig rellegir aquest fa poc però de adolescent els havia llegit pràcticament tots , m'ho passava la mar de bé.

    ResponElimina
  3. Jo en vaig llegir un munt d'ella fa uns quants anys. És una autora que val la pena conèixer. Bona ressenya!

    ResponElimina
  4. No m'enorgulleixo de dir-ho, però jo tampoc he llegit mai res de l'Agatha Christie.

    Fa anys, quan tenia dotze o tretze anys, vaig trobar "Diez negritos" al garatge del meu oncle i me'l vaig começar a llegir, però era una edició tan vella, i el meu sistema immunitàri és tan reactiu, que no vaig poder arribar gaire lluny.

    Des d'aleshores que la tinc pendent. M'apunto el títol per quan em decideixi a llegir alguna cosa de l'autora!

    ResponElimina
  5. Me l'apunto.N'he llegit uns quants d'ella però no tots.

    ResponElimina
  6. Jo vaig passar una etapa Agatha Christie durant l'adolescència i aquest és un dels que més em va agradar de tots els que vaig llegir. El problema és que són tots molt semblants.

    ResponElimina
  7. tengui! el vaig llegir abans d'agafar una mania terrible a Hercule Poirot, ja no recordo quasi res i no l'he tornat a llegir mai més, cosa que sí he fet amb alguns de la Miss Marple, que és un encant de dona, o del 'matrimonio de sabuesos' o dels que no hi ha cap personatge d'aquests.

    ResponElimina
  8. Hehehe em fa gràcia l'Elureta, que parla dels personatges com si fossin humans "reals" ;-)
    De fet, jo també he estat sempre molt més "fan" de Miss Marple (amb la seva labor de punt, la seva artritis i la seva tassa de te) que de Poirot... tot i que al pobre home tampoc li tinc mania... senzillament, és que a Miss Marple l'estimo :-DD
    En Tommy i la Tuppence són molt divertits... però a vegades és fiquen en cada embolic... mare meva!! :-)

    ResponElimina
  9. Per mi són persones Assumpta, fa molt però molt de temps que formen part de la meva vida. Els meus pares tenen quasi tots els llibres d'aquesta bona dona. Recordo quan anàvem a la platja que sempre en duien un cada un i clar, una comença a llegir moltes coses per mimetisme i a mi la senyora Christie m'agrada, no se'm fa pesada i em costa molt poc imaginar-me als personatges. I això que la dona no gasta paraules descrivint a ningú, simplement en fa un esbós i amb això, almenys per mi, ja n'hi ha prou.
    En Poirot és un pedant insuportable amb qui prenia paciència fins que vaig cometre l'error de llegir Telón, la Miss Marple és un encant de iaia d'aquelles que de tant encantadores hi ha dies que les endreçaries, en Tommy i la Tuppence em fan riure perquè són una mica fets i deixats estar... Podria dir que he crescut enmig d'ells. Ah! i em sembla que no he endevinat mai qui era l'assassí!

    Espero que no et faci res Xexu que poc que vinc i encara et faig servir això per fer tertúlia...

    ResponElimina
  10. només n'he llegit un parell i fa moooolts anys!

    Si els anys i modes van passant i els seus llibres perduren, vol dir alguna cosa, no?

    ResponElimina
  11. Nooooo no crec que en XeXu ens digui res per fer tertúlia ;-))
    De fet, el personatge de Poirot ja ho té això de ser un pedant :-) als mateixos llibres surt i ell mateix diu que sap que és el millor hehehe suposo que això és el que fa que m'estimi més a Miss Marple... però sense arribar a tenir-li mania al pobre Hércules. Fins i tot diria que l'aprecio i tot... Són tants anys junts!! :-DD

    ResponElimina
  12. He llegit alguns llibre d'Agatha Christie i en tenc dos pendents que supòs que aviat agafaré, però el que tu comentes no, encara que és una de les novel·les més conegudes d'ella. Pel que dius ja veig que aviat tornarà a caure una obra seva a les teves mans, segur :)

    ResponElimina
  13. Queda molt clar que Agatha Christie no passa mai de moda. Tothom, qui més, qui menys, ha llegit alguna novel·la seva. Per fi jo em compto entre la gran majoria. I no serà l'únic llibre que en llegeixi, segur! Gràcies per comentar!

    Assumpta, que diguem que no és alta literatura no li resta mèrits. Només puc parlar pel llibre que he llegit, però me'n faig una bona idea. És molt dinàmic i absorbent, no et dóna treva. De vegades va bé llegir coses així, perquè altres autors se les donen d'escriure molt bé i foten uns rotllos innecessaris que tela. Això em sembla que la Christie no ho feia pas. Novel·la de lladres i serenos 100%.
    Estava descarregada?? Jo vaig veure bales al tambor, eh! Ara no te les vulguis donar de bona, que vaig témer per la meva vida si no llegia el llibre!

    Mireia, encara que fem broma, l'Assumpta és fàcil d'acontentar. A més, ja intuïa que tindria raó. Penso que llegir-ne un de tant en tant s'ha de posar la mar de bé, i em sembla que ho faré.

    Kweilan, vaig tard, però mira, almenys no podré dir que no l'he descoberta!

    Lalu, la vida és massa curta per tantes coses que hi ha per llegir. No podem llegir-ho tot, ja veus, fins fa quatre dies jo tampoc havia llegit aquesta autora tant clàssica. I ni tant sols ho havia intentat, que recordi. Vaja, quina murga si ets al·lèrgica als àcars o a la pols, t'asseguro que l'edició que he llegit jo t'hagués deixat ben KO, que té més anys que el sol! Però l'altre dia vaig veure reedicions ben noves, i en català! Així que di t'hi animes, encara hi ha esperança pel teu sistema immune! Ei, gràcies per passar per aquí. Benvinguda.

    Maria, estava segur que tu n'hauries llegit algun! Ets tota una dama negra. Ja veuràs com la propera ressenya t'agradarà. Ah, em sembla que la Christie té més de 100 llibres, així que llegir-los tots no és tasca fàcil!

    SM, segur que no et falta raó, però el problema també pot estar en llegir-ne molts de cop, o en poc temps. Jo crec que un de tant en tant ha d'entrar de conya.

    Elur i Assumpta, és clar que no m'importa que genereu debats aquí! Al contrari, aquest és un lloc per parlar de llibres, i a mi m'encanta fer-ho, qualsevol discussió o debat seran molt benvinguts. Ara per ara, però, no puc entrar en aquesta conversa, només conec Poirot, i em va semblar un personatge força estrafolari. Hauré de llegir algun de Miss Marple, almenys per poder comparar. Em sembla que en un futur no massa llunya faré un post al respecte, ja veureu que pot estar molt bé. Gràcies a les dues, quines grans coneixedores del món d'Agatha Christie!

    rits, ja ho comentava més amunt, sembla que aquesta dona no passa mai de moda, i sí, això sol ser indicatiu de qualitat. Alguna cosa tindrà quan no s'ha deixat de llegir mai.

    Caterina, no ho descarto, però tinc molta feina a llegir abans. Quan em vingui de gust, només he de passar per casa la mama i estirar-ne un. Ella els té tots, o gairebé. Però abans preguntaré als meus assessors bibliogràfics, és a dir, vosaltres, quines de les obres són més recomanables de llegir.

    ResponElimina
  14. Aaaahhh! Justament fa mesos que em ronda pel cap tornar a l'Agatha Christie...Fa molts anys vaig llegir-ne alguns i ara li tinc ganes.

    ResponElimina
  15. ... ehem... va, encara que ja faci dies d'aquesta ressenya... posa-li puntuació!! ;-))

    ResponElimina
  16. Va, home!! posa-li arrobes!!... què et costa?... Ni que sigui aquí dins, com un comentari :-)

    ResponElimina
  17. En el meu aNobii li vaig posar 4 estrelles, i en el meu arxiu personal un 8 sobre 10. Així que fes comptes, quatre arrobes, no?

    ResponElimina
  18. Uaaaaaaaaaaaaaaaauuuuuuu!!! :-DD

    Sí, sí quatre arrobes ben bones!! ;-))

    ResponElimina