dimecres, 16 de febrer de 2011

Dins el darrer blau

Autora: Carme Riera
Editorial, any: labutxaca, 2008
Gènere: Ficció històrica
Número de pàgines: 446

Corre l'any 1687 a Mallorca. La comunitat jueva de Ciutat ha abraçat la fe cristiana per lliurar-se de la Inquisició, però molts conserven les seves creences i les practiquen en la intimitat. Un desafortunat accident que involucra un mariner portuguès, delatarà un dels membres d'aquesta comunitat, conegut com a Cap de Trons. El seu cosí Costura, a qui deu diners, és un veritable convers i no dubtarà a informar el seu confessor, el pare Ferrando pensant que en sortirà beneficiat, almenys a ulls de Déu. Però el capellà jesuïta apunta alt a la cúria i mirarà d'utilitzar Costura per acusar els jueus mallorquins davant del Tribunal del Sant Ofici. Veient-se assetjats, i de la mà de Gabriel Valls, considerat el rabí de la comunitat, diverses famílies jueves intentaran fugir de l'illa per emigrar a Liorna, lloc on es respecta la fe de tothom, però aquest intent d'escapada serà fallit, i les conseqüències seran funestes.

Es tracta d'una història basada en fets reals, com ens explica la mateixa autora amb una nota al final del llibre. Molts dels personatges van existir de veritat, encara que a la novel·la se'ls canvia el nom, cognom o malnom. Tot i així, és una obra de ficció que recrea de manera molt fidedigna la Ciutat de Mallorca de l'època i la seva problemàtica. No és una lectura lleugera, és un llibre força dens que no es llegeix ràpidament, però és d'una qualitat indubtable, està molt ben escrit (en mallorquí). De vegades està una mica carregat i la lectura s'encalla, però a mesura que s'avança el ritme augmenta.

M'ha agradat força, especialment per la qualitat del text. La història suposo que és de lectura obligatòria per gent de Mallorca, però no vol dir que els que no som d'allà no en puguem gaudir, no deixa de ser un llibre de ficció històrica, ambientat allà com podria estar ambientat en qualsevol altre lloc. Molt recomanable pels amants del gènere. Això sí, per gent amb una mica de paciència.

Una recomanació de na Caterina, que escombra cap a casa!!   

7 comentaris:

  1. Me l'apunto. La Carme Riera m'agrada força i també el gènere històric. Una ressenya fantàstica!

    ResponElimina
  2. Abans era un llibre de lectura obligatòria als instituts, ara no ho sé. A Mallorca va produir un gran impacte quan se va publicar. Els fets que s'hi narren eren coneguts per la majoria de mallorquins, especialment per la gent més gran. M'alegr que t'hagi agradat. Na Carme Riera és sempre garantia de bona literatura i se veu que també d'altres coses :)

    ResponElimina
  3. Ara feia força queno actualitzaves aqui.^^En tenia ganes...
    No he llegit res d'aquesta escriptora.Tampoc.recordo una vegada per Sant Jordi va fer un comentari despectiu cap a altres escriptors i sempre m'ha quedat això.Però bé, també se li pot donar una altra oportunitat.

    ResponElimina
  4. Un molt bon llibre. Dels millors que he llegit mai.

    ResponElimina
  5. Ostres, ostres, ostres quina equivocació!! He llegit tot el post convençuda que estaves parlant d'un llibre de na Maria Antònia Oliver... i t'anava a parlar d'un llibre de relats seus que havia llegit i... ufff... de cop m'he adonat que m'estava confonent!!

    Doncs res, em sap greu perquè no he llegit res seu... De totes formes, aquests relats de la Inquisició fan posar la pell de gallina... quina època tan terrible!!

    ResponElimina
  6. No he llegit res de Carme Riera però n'he sentit a parlar molt, i aquesta obra que comentes pinta prou bé, així que me l'apunto (tot i que el fet que la qualifiquis com a "densa" potser em frena una mica, a l'hora d'agafar-la). Bona ressenya, ens llegim!

    ResponElimina
  7. Gràcies a tots pels vostres comentaris. És bona cosa pels que no han llegit aquesta autora que coincidim en destacar-la com una gran escriptora.

    Kweilan, jo de tu no m'ho pensaria dos cops, es donen totes les circumstàncies perquè t'agradi, però encara que no fos així, tinc la impressió que t'agradaria igualment. Ja em diràs el què, perquè el llegiràs segur!

    Caterina, sense saber-ho m'he topat amb el 'Mecanoscrit del segon origen' de Mallorca! No m'estranya que el llibre donés per parlar, déu n'hi do amb les coses que s'hi relaten. Gràcies per la recomanació, hauré d'estar atent a aquesta escriptora, és cert que escriu molt bé.

    Maria, el motiu de no actualitzar era justament aquest llibre, és clar. No és ràpid de llegir perquè és força dens, no es llegeix en quatre dies. Però crec que val la pena la seva lectura, si t'agrada el gènere. Desconeixia aquestes declaracions que dius, per tant jo no l'agafava amb cap idea preconcebuda.

    Veí, jo no diria tant pel meu gust, però en que és un molt bon llibre coincidim.

    Ai, ai, ai Assumpta, que no llegim la fitxa tècnica? Hehehe. Doncs jo tampoc he llegit res de la Maria Antònia Oliver. Potser si es digués Maria Antònia Font...
    El retrat que fa el llibre del clero no és precisament agradable, i parla també dels inquisidors. De totes maneres no és massa punyent, només alguns paràgrafs que no desvetllaré, però la major part del llibre no hi ha imatges violentes.

    Màgia, això no se li pot negar, té parts que frenen força la lectura i de vegades m'ha fet pensar que no hi pintaven res certes explicacions, però està molt ben escrit, tant, que de vegades és massa. Jo el recomano, però s'ha de llegir amb calma.

    ResponElimina