dijous, 27 de gener de 2011

Los hombres que no ataban a las mujeres

Autor: Ste Arsson
Editorial, any: 1001 Ediciones, 2010
Traductors: Miguel Serrano Larraz
Gènere: Humor
Número de pàgines: 170

En contra del que tots pensem, l'exitosa trilogia de Millennium no era una idea original. El llibre que va donar lloc a l'obra de Larsson va ser aquest que presento, robat vilment pel malaguanyat escriptor suec. El mateix autor, Ste Arsson, també suec, i també mort, ens ho explica en el pròleg. La manera com la seva idea va acabar en mans de Larsson i esdevenint una bomba editorial és, per això, una mica estrafolària. La novel·la ens presenta uns personatges que clarament podrem relacionar amb els famosos Blomqvist i Salander, entre molts d'altres, demostrant així que la trilogia que la majoria hem llegit no era més que un plagi força malintencionat. A més, el segon i tercer volums: pura invenció. De la mà de Fil Emön i Luzbel Malander coneixerem la veritable història que va permetre a Stieg Larsson fer-se ric i famós. 

Es tracta, com era d'esperar, d'una paròdia de Els homes que no estimaven les dones. La història bàsica és la mateixa, i els personatges, amb noms canviats, es mantenen. Això sí, a estones es torna una mica delirant. En realitat, l'autor no existeix, i tot apunta a que es tracta d'una trapelleria del que signa com a traductor, Miguel Serrano Larraz. Els capítols són curts i elimina molta palla, però la lletra és força petita, això sí.

A mi m'ha divertit. No és cap gran obra, és clar, però té punts força graciosos. És especialment recomanable per aquells que han llegit el llibre de Larsson i pensen que no n'hi ha per tant. Se'n riu força dels personatges i no he pogut pensar que ja els està bé quan, per exemple, pinta el personatge de Michael Blomqvist com un egòlatra i un cregut, o quan la particular Salander no parla mai perquè és mexicana i no entén ni un borrall de suec. Penso que pot fer gràcia a qualsevol que hagi llegit el llibre original, no crec que ningú se'l prengui com una ofensa.

12 comentaris:

  1. Pot estar divertit. No l'he vist a les llibreries. Ja m'hi fixaré.

    ResponElimina
  2. Em costa donar oportunitats aquest tipus de llibres.Em recorden a les versions que fan de riure de les pel·lícules que tenen èxit.Larsson em va agradar molt.no podria llegir un llibre on riuen de l'original.Si el veig el fullejaré,però no sé pas si me'l llegiré.

    ResponElimina
  3. Sembla que hagi de tenir la seva gràcia...

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Demà mateix el busco. Aquest rotllo d'Aterriza como puedas aplicat als llibres m'agrada.
    A mi, tot i que li han acabat caient pals per tot arreu, la trilogia d'en Stieg Larsson em va entretenir molt.

    ResponElimina
  5. Comprar no ho crec, però potser el busco a la biblio.

    ResponElimina
  6. Apa, XEXU!! ara un llibre de 170 pàgines!... així a final d'any n'hauràs llegit 200!! :-DDD

    ResponElimina
  7. Sembla divertit, a mi la trilogia Larsson em va enganxar des d'un inici i em va agradar molt. Aquesta paròdia té bona pinta, suposo que si es llegeix traient ferro de la història i amb una actitud oberta pot arribar a proporcionar una bona estona al lector. Me l'apunto!

    ResponElimina
  8. m'he quedat força descol·locada al veure el títol i la portada. no tenia ni idea que existís aquest exemplar. a veure si el trobo.
    vaig començar amb el primer llibre de la trilogia d'en Larsson abans del boom mediàtic. sense esperar-me cap meravella. vaig tenir sort. segurament, si els llegís ara, amb tot el que s'ha dit i escrit, no seria el mateix.

    ResponElimina
  9. no cal haver llegit la trilogia sencera, oi? em crida més aquest que no pas el tercer....

    ResponElimina
  10. Quan he llegit el títol he pensat: "Mira tu, el XeXu s'ha equivocat". Però no, no, veig que no. Vés per on. Com s'havia d'equivocar el nostre XeXu? :-)

    Sembla graciós, sí, però hi ha una cosa que no m'ha quedat clara. L'home aquest que casualment es diu gairbé igual com el Larson escriu un llibre, l'altre li copia i surt primer publicat el del Larson que no l'altre? Quin emblolic. A més a més, va trigar menys en escriure els llibres el Larson (que en són tres) que l'altre?

    Veig que en el punt de mira tens el de l'assassinat del Roger... No deu ser pas, per pura casualitat de les casualitats, una proposta d'una que jo sé?

    ResponElimina
  11. Gràcies a tots els que heu comentat aquest llibre tan friki. Té la seva gràcia, però no és un llibre per recomanar, és clar.

    Kweilan, té els seus punts, però no es pot recomanar un llibre així. Jo el vaig veure molt poc temps exposat i va desaparèixer. Però ho havia comentat amb una amiga i me'l va regalar per l'aniversari, crec que el va treure de 'La casa del libro'.

    Maria, és que el llibre és exactament el mateix que les pel·lis aquestes de riure, una paròdia. No, no el llegeixis. A tu que t'encanta aquesta literatura sueca (que a mi se m'està fent pesadeta, ho sento), millor que no llegeixis com se'n riuen.

    Sànset, té la seva gràcia, però tampoc tanta.

    Òscar, si et va agradar l'original i també t'agraden aquesta mena de paròdies, penso que pots passar una bona estona llegint-lo, recordaràs moltes coses de Millennium i veuràs com se'n foten. Però no sé si val la pena comprar-lo, a veure si te'l deixen o l'agafes de la biblio, si cal te'l faig arribar.

    Jomateixa, dubto que el trobis a cap biblioteca, però és millor opció que comprar-lo, és clar.

    Assumpta, no pateixis, que així han vingut els llibres de principi d'any, però ja estic llegint un llibre molt més dens que em tornarà als meus números habituals, i tinc uns quants totxos pendents. Ara que, aquest any miraré d'anar intercal·lant llibres més curts entre els totxos, que mai me'n surto. A veure si ho aconsegueixo.

    Màgia, és una escriptura molt gamberra. Penso que pot agradar als que pensen que Millennium és una obra sobrevalorada, però també a aquells que en tenen bon record, precisament perquè el tindran més fresc i les animalades que diuen en aquest segur que semblen encara més grosses.

    Murga, a mi em va passar el contrari, no vaig voler llegir la trilogia mentre era un boom i tothom la llegia, el podies veure a dotzenes pel metro. Quan vaig deixar de veure'l per tot arreu, el vaig llegir, i llavors ja em feia molta mandra. No sé si hi va jugar tot això, no me'l vaig agafar amb ganes, potser et diria que per obligació el vaig llegir, i així no anem bé. Em va agradar, però vaig acabar amb la idea que no n'hi havia per tant, i sobretot que li sobraven, sense exagerar, més de mil pàgines per ser un llibre genial.

    rits, aquest només és paròdia del primer volum. Sense haver llegit el primer de la trilogia, aquest no s'entendria gens. Però no cal haver llegit els altres dos.

    Banyeres, et perdono perquè sé que tens mala memòria, però els llibres de la trilogia ja van ser ressenyats aquí l'estiu passat, i tu mateix vas comentar coses. No seria normal tornar a llegir el mateix llibre amb tan poc temps!
    El que no et quadra de la història de Ste Arsson és que està mort. Ell ens explica la seva situació des de l'altre món, i com fa arribar el seu manuscrit a les nostres mans, quan s'assabenta que l'obra que ell no va arribar a publicar, a causa de la seva tràgica mort, ha estat plagiat per un altre suec de perfil molt similar. I a sobre, aquest n'ha fet una trilogia! Inadmisible.
    És clar que el llibre de la Christie és una proposta de qui tu i jo sabem, més que proposta, m'ha posat una pistola a la templa perquè el llegeixi. Va forta la tia!

    ResponElimina
  12. Em feu molta gràcia tots dos, de veritat... Sou uns solets!! ;-))

    ResponElimina