dimecres, 12 de gener de 2011

L'amant perillosa

Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Empúries, 2007
Títol original, idioma, any: Kokkyô no minami, taiyô no nishi, japonès,1992
Traductora: Concepció Iribarren i Albert Nolla
Gènere: Novel·la 
Número de pàgines: 237

Aquesta és la història de Hajime, un jove japonès, fill únic, i una miqueta inadaptat, com tots els personatges de Murakami. Al llarg del llibre anirem coneixent, bàsicament, la seva trajectòria sentimental i sexual durant la vida. Hi ha tres dones que l'han impactat especialment, Shimamoto, Izumi i Yukiko, les tres ocupant la seva parcel·la temporal, i marcant tota una època. Però els records i les vivències es barregen, i és inevitable que les tres històries es creuïn les unes amb les altres. Malgrat que la vida d'Hajime sembla perfecta, ell sempre notarà que li manca alguna cosa i amb el temps arribarà a descobrir què és. Lluitarà per aconseguir-ho, però per més fàcil que sembli, tractant-se d'aquest autor no hi ha històries trivials ni mancades de cert misticisme.

Tot i no semblar un argument massa atractiu, la història que es presenta en aquest llibre, escrita en primera persona, té moltíssim encant i està tractada amb la senzillesa i el bon gust que sempre caracteritzen Murakami. El seu estil es reconeix a la perfecció, les seves converses indescriptibles, els seus silencis, les històries petites, les absències. També com sempre aprofundeix en els personatges fins a límits insospitats, i per altra banda deixa tantes coses a la imaginació que tens la necessitat de saber més. Barreja temes banals amb reflexions profundes, i tot sempre amb una banda sonora de jazz.

Un llibre indispensable pels seguidors de l'autor, i una bona mostra del seu particular estil si no se n'ha llegit res. Pot ser un bon inici per introduir-se al seu món, abans de llegir altres obres. M'ha agradat força, passa molt bé i per tant el recomano. No m'he quedat amb sensació de necessitar un descans en acabar-lo, almenys no tant. No sé si és bona notícia, o és que Murakami ja no em fa l'efecte que em feia. 

13 comentaris:

  1. Aquest no l'he llegit... i com que ja saps que sóc seguidora, a partir d'aquest moment el consideraré indispensable per a mi. Gràcies!

    ResponElimina
  2. oooooooooh, quina bona pinta! molt bona promoció, xexu! ;) un més a la meua llista murakamiana! :)

    ResponElimina
  3. M'agrada molt Murakami, molt, i aquesta novel·la és una de les meves preferides d'ell. No és de les que més destaquin d'aquest escriptor, potser per això quan la vaig comprar, per la sinopsi, no esperava massa, i en canvi me va encantar, com "After Dark". M'alegr que també t'hagi agradat i aviat ja tendrem editat aquí la seva esperada obra des de fa uns anys i que al Japó ha tengut tant èxit: "1Q84"! Però crec que esperaré que treguin l'edició de butxaca perquè és un totxo com a llibre...

    ResponElimina
  4. Encara no he llegit res d'en Murakami.Vaig intentar començar-ne un,ara no recordo el títol,però recordo un fragment del principi on fa una descripció tan detallada de l'espai d'un ascensor que tenies una sensació asfixiant i el vaig aparcar.No ve al cas;li donaré una altra oportunitat.Buscaré aquest que recomanes.

    ResponElimina
  5. N'he llegit uns quants d'aquest autor i a poc a poc el vaig anar deixant. Aquest no l'he llegit i el poses molt bé. Potser m'hi tornaré a enganxar. La ressenya m'ha agradat molt.

    ResponElimina
  6. Surt en Johnny Walker?

    Hehehehe sóc dolentaaaaaaaaaaa ja ho sé!! :-DD

    Aisss és que em fa repelús aquest home a mi...

    ResponElimina
  7. Doncs jo també me l'apunto doncs a veure què tal. El deixes prou bé i pel que veig solem coincidir! Merci!

    ResponElimina
  8. Vaig comprar fa temps , molt de temps, massa temps "Salze cec i dona adormida” com una manera senzilla d’encarar l’autor i mai no trobo el moment de llegir-lo. Mira que el deixeu bé als blogs i tot i així no em decideixo, em fa com mandra. Va a veure si després de la teva ressenya m’animo a llegir-lo d’una vegada.

    ResponElimina
  9. Un altre llibre de Murakami, i les mateixes sensacions, els fans incondicionals, els que no es decideixen però creuen que s'ha de llegir, i també els que no el volen veure ni en pintura. A mi, ja sabeu, aquest home m'encanta. O més que encantar-me, m'enganxa un munt. Gràcies per comentar.

    Carme, em sembla que aquest és del més pur estil Murakami, així que si no l'has llegit, no te'l perdis. Em sembla que en trauràs frases i reflexions, com has fet altres cops. En el teu cas és una aposta segura.

    Pati, n'he llegit uns quants i és molt de l'estil, Murakami és Murakami, però a diferència d'altres, les seves històries no em cansen.

    Caterina, ara mateix et diria que m'ha agradat més que After Dark, però potser és només perquè el tinc més fresc. Però bé, són dos llibres que m'he llegit en un any just de diferència (ja és un costum començar l'any amb Murakami!), així que penso que la valoració és vàlida, penso que aquest és millor. Murakami 100%, i res a envejar a les obres més famoses d'ell.
    No és el primer cop que parles del llibre aquest que ha de sortir i que ha estat un èxit a Japó, així que cada cop que ho dius em venen més ganes de llegir-lo!

    Maria, per la descripció que fas no em ve al cap quin llibre dius. Però encara me'n queden uns quants per llegir, potser el que vas començar no és dels cinc que crec que he llegit jo. No sé si t'agradarà, és un estil molt lent, que no passa mai massa res, l'atmosfera és melancòlica, especial. Potser a tu et van més llibres més dinàmics. Però si et decideixes, trobo que aquest és un bon llibre per entrar al món Murakami.

    Kweilan, de Murakami ja saps què en pots esperar, ja que les temàtiques i la seva particular atmosfera es repeteixen en tots els llibres. Per això està bé agafar-ne un de tant en tant, un a l'any, per exemple. Definitivament, no és un autor per fer un intensiu i llegir-los tots l'un rere l'altre.

    Assumpta, et fa repelús Murakami o el Johnny Walker? Pobre Murakami. En aquest llibre no passen coses tan rares. Hi ha alguna cosa inexplicable, com sempre, però és una història força normal. Però segurament algunes parts no t'agradarien. Com que tampoc el llegiràs, no passa res.

    Pandora, a mi m'agrada força l'autor, i aquest és del seu més pur estil, així que és lògic que m'agradés. Si ho proves, que no sé si n'has llegit d'altres de Murakami, espero que t'agradi.

    Mireia, tens l'avantatge que 'Salze cec..' és un llibre de relats. Pots llegir-ne un ara, després un altre, i anar fent mentre llegeixes altres coses, si et ve de gust. Els relats són molt Murakami, és clar, però els falta la profunditat que es troba a les novel·les. Perquè en realitat, les històries que explica són petites, però aprofundeix molt a l'interior dels personatges. Personalment, m'agrada força, i vaig veient que té força seguidors. A veure si començaràs i no podràs parar. Però jo no començaria pel llibre de relats, llegiria algunes novel·les primer i després agafaria el que tens. Però és una opinió personal només.

    ResponElimina
  10. Hehehe em fa repelús la part del cervell de Murakami que va inventar "aquell" Johnny Walker de tortura refinada... aisss.

    Vaig a llegir el que comentes avui :-)

    ResponElimina
  11. El teu apunt m'ha fet recuperar la ressenya que vaig fer del llibre en el seu moment. És interessant comparar opinions sobre un mateix llibre; a mi em va agradar, però trobo que no és dels millors de Murakami, guardo més bon record d'altres com "Kafka a la platja". Potser perquè vaig començar per aquest darrer i em va deixar tant bon gust que m'esperava el mateix d'una obra dels inicis, quan és obvi que les primeres novel·les sempre solen ser menys prometedores en molts autors...
    Ens llegim!

    ResponElimina
  12. vinc al racó murakami per dir-te que ja m'he polit "tòquio blues" i sí, com era d'esperar, he caigut rendida. sóc fan declarada del murakami, ho confesso! ara faig una aturada, però no tardarà a caure el pròxim. :)

    ResponElimina
  13. Aquest és un llibre que em va encantar. M'ha agradat molt la ressenya que n'has fet; descriure l'atmosfera Murakami a mi em resulta força difícil, tot i que en sóc una adicta!

    ResponElimina