dimarts, 27 d’abril de 2010

El fred modifica la trajectòria dels peixos

Autor: Pierre Szalowski
Editorial, any: Rosa dels Vents, 2009
Títol original, idioma, any: Le froid modifie la trajectoire des poissons, francès, 2007
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 199

Per el jove protagonista de El fred modifica la trajectòria dels peixos la vida està a punt de canviar. Allò que mai havia pensat que li passaria, i que li va passar al seu amic de l'ànima Àlex, el sorprendrà i li caurà com una gerra d'aigua freda. Però no és l'únic amb problemes, molta gent del seu veïnat viu situacions igualment doloroses i tristes. La Julie, en Boris, la parella homosexual formada per en Michael i en Simon, el mateix Àlex i el seu pare... Uns quants personatges diferents, tots amb la seva història, amb la seva vida. Però quan tot sembla abocat al desastre, una sorprenent tempesta de glaç els deixarà desvalguts, però també els unirà molt més del que es podrien pensar. Aquí començarà una altra història, molt diferent i conjunta que portarà a molts canvis en la vida de tots ells. Fins i tots els peixets de colors d'en Boris sabran el que és que el fred modifiqui la seva trajectòria.

Aquest és un llibre d'històries petites que s'entortolliguen per formar una xarxa molt agradable i que bàsicament parla d'un tema: l'amor. L'amor ho acaba movent tot, i així serà pels protagonistes. Lluny de caure en una redacció massa ensucrada, el llibre és molt agradable de llegir i no es fa pesat, ni tampoc és massa llarg. Ben al contrari, acabes estimant els personatges i totes les seves accions. Els acabes entenent i desitjant-los el millor. Et captiven, t'enamoren.

Trobo que és un llibre per recomanar. No és l'estil que solc llegir, però m'ha sorprès. És fàcil de llegir i no requereix cap esforç mental. Una mica inversemblant, però això t'acaba per ser igual. Un bon llibre i un bon grapat d'històries petites, que totes juntes en fan una de molt gran.

diumenge, 18 d’abril de 2010

Lleixes buides

Imagineu-vos que arribeu a una estança buida. Entreu per la porta i només veieu un llum al costat d'una butaca, i una petita tauleta. Un lloc perfecte per llegir. Però l'estança és buida, totes les parets estan plenes d'estanteries, però no contenen res, ni un sol llibre ni tant sols una revista. Però vosaltres teniu moltes ganes de llegir, quin greu que no sigui possible. Estanteries buides... sense llibres... quin malson...

Arreglem això. S'acosta Sant Jordi, i no podem deixar que aquestes estanteries quedin buides, omplim-les! Des d'avui fins llavors, aquest blog es converteix en un munt de lleixes buides deleroses de contenir llibres i més llibres. Quin o quins llibres regalareu per Sant Jordi? Quins llibres voleu que us regalin? Quins us auto-regalareu? Quins llibres recomanaríeu a algú que no sap què comprar? Nous, vells, prims, gruixuts, de tots els estils... Omplim les estanteries de recomanacions. Espero que em doneu bones idees, a mi i a tothom que pugui passar per aquí a inspirar-se si no saben encara què comprar. Animeu-vos, deixeu el vostre llibre a l'estanteria.


Aquest post va ser una idea de la Maria.

dimecres, 14 d’abril de 2010

El Príncep de la Boira

Autor: Carlos Ruiz-Zafón
Editorial, any: labutxaca, 2007
Títol original, idioma, any: El Príncipe de la Niebla, castellà, 1993
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 223

En Max i la seva família arriben a un petit poble coster per mirar d'allunyar-se de la guerra. El seu pare, rellotger de professió, vol provar fortuna en aquesta nova ubicació, i compra un casalot que fa molts anys que està deshabitat. De seguida que en Max, els seus pares i les seves dues germanes arriben al poble comencen a veure que aquell lloc amaga secrets molt misteriosos, i especialment la casa on han de viure d'ara endavant. Però no s'esperen fins a quin punt la seva tranquil·la existència es veurà afectada pels esdeveniments que succeiran al voltant de la casa i de les poques coneixences que faran, un noi molt agradable, en Roland, i el seu avi, el guardià del far.

Estem davant d'un llibre de Ruiz-Zafón, el primer, i ja sabem què vol dir això. Encara que està catalogat com a literatura juvenil, la temàtica ve a ser la mateixa a la que ens té acostumats, misteri, personatges diabòlics indeterminats capaços de qualsevol cosa, algú que es resisteix a la influència d'aquests poders, amors que no acaben bé... Com més llegeixes aquest autor, més t'avorreix i observes la seva manca d'imaginació. M'adono que si l'Ombra del vent, el primer llibre que vaig llegir d'ell i que tinc en alta estima, l'hagués llegit en l'ordre que toca, és a dir, després de la Trilogia de la Boira i Marina, no m'hagués agradat ni la meitat. Llàstima.

No obstant, el llibre es deixa llegir fàcilment, el llenguatge és planer i no s'embolica massa. Apte també per lectors més sèniors. I com que tinc els altres dos, els hauré de llegir, no?

diumenge, 4 d’abril de 2010

100 mites de la ciència

Autor: Daniel Closa
Editorial, any: Cossetània, 2010
Gènere: Divulgació
Número de pàgines: 230

En Daniel Closa és investigador al CSIC i blogaire, més conegut com a Dan del blog de divulgació científica Centpeus. La seva manera de parlar de la ciència, l'entusiasme i un vocabulari planer i entenedor fan que sigui un plaer llegir les seves  píndoles diàries de ciència, que posa a l'abast de tothom que hi tingui interès. Per això, quan al seu blog mateix vaig saber que presentava un nou llibre (ja en té uns quants d'escrits!) i que aquest parlaria sobre mites de la ciència, vaig saber que no me'n podria resistir. Com si no fos prou amb aprendre una miqueta cada dia, ara l'amic Dan em permetria saber quantes mentides hi ha en totes les coses que ja he après. I la veritat és que no són poques!

En el llibre hi ha 100 capítols curtets, de dues planes només, on ens tira per terra moltes creences populars que estan molt establertes en el nostre subconscient. Les agrupa en diferents temàtiques: el nostre cos, la salut, l'espai, els animals... Com no podia ser d'altra manera, el llenguatge i la manera d'explicar-se és 100% Dan, i qualsevol persona pot entendre per què ha estat equivocada tant temps. Podríem dir que cada mite és un post, l'estructura és molt semblant al que es pot trobar a casa seva, amb el petit inconvenient que no s'hi pot deixar comentaris, i això molts cops és una llàstima. Mentalment anava pensant quin comentari faria de trobar-me un post així. M'he quedat amb les ganes de comentar!!

Així que si voleu saber per què no només fem servir el 10% del cervell, per què en Popeye era un farsant, que els camells no emmagatzemen aigua al gep, que l'home no ve del mico, que Einsten en realitat treia molt bones notes, o que els científics no som gent estranya, entre moltes altres coses, us en recomano la lectura, s'aprèn molt. Encara que discrepo amb això dels científics, una mica frikis sí que som, i tenim un sentit de l'humor peculiar... A més no és un llibre que calgui llegir d'una tirada (encara que jo ho he fet), pots anar seleccionant els capítols que et resultin més interessants i llegir-los en l'ordre que et plagui.  Curiós, entretingut i instructiu.