dimarts, 14 de desembre de 2010

Vuelo final

Autor: Ken Follett
Editorial, any: DeBOLS!LLO, 2004
Títol original, idioma, any: Hornet Flight, anglès, 2002
Traductora: Albert Solé
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 541

Dinamarca va ser ocupada pels nazis a la Segona Guerra Mundial. Tot i ser una ocupació aparentment pacífica i respectuosa, no tots els danesos estaven d'acord amb els alemanys i les seves idees. Una xarxa danesa d'espies coneguda com els Vigilants Nocturns s'encarrega de recollir informació per transmetre-la als anglesos. Darrerament, els atacs de les tropes de Churchill estan sent neutralitzats de manera flagrant pels alemanys i hi ha sospites que aquests han aconseguit millores substancials als sistemes de radar. Anglaterra perdrà la guerra si no aconsegueix saber com s'ho fan els alemanys, i aquí és on entren els Vigilants. Però Peter Flemming, un policia pro-nazi, està entestat en desmembrar la xarxa d'espionatge, i més quan sospita que un antic amic seu amb el que es va enemistar per disputes familiars, hi està ficat. S'ho pren com una cosa personal, però el que no li resultarà tan fàcil és encaixar les peces per saber que el que ha de témer és el germà petit de la família rival, Harald Olufsen, de només 17 anys. Sense saber com, Harald es veurà immers en la trama d'espionatge, però no estarà sol, tindrà una molt grata companyia.

Ken Follet és un dels meus autors preferits, considero que escriu molt bé, i aquest llibre no n'és l'excepció. La seva manera d'explicar les situacions i d'aprofundir en els personatges és molt característica. És una bona història, però no m'ha resultat fàcil de llegir, m'he anat entrebancant una mica. Potser és perquè la lletra de l'edició que tinc és un pèl petita, però tampoc fa mal als ulls. El que et fa avançar és que et desperta interès, però no l'he llegit de manera fluida.

És un llibre que es deixa llegir i duu una història interessant. Potser l'he llegit amb poc interès, només perquè feia temps que criava pols a la lleixa de pendents, i per això no m'ha agradat més. No és un mal llibre, però comparat amb altres de l'autor, el trobo més prescindible. Espero no estar sent injust amb ell.

7 comentaris:

  1. Crec que em podria agradar. Me'l apunto. El que l'acció transcorri durant la Segona Guerra Mundial i en un país com Dinamarca, m'atrau molt. Gràcies, Xexu.

    ResponElimina
  2. No l'he llegit.Me l'apunto tenir-lo en compte.

    ResponElimina
  3. Ui... llegeixo "guerra, alemanys, tropes"... aquest no és un llibre pels meus gustos :-)

    (Ostres, genial!! m'apunto que en Josep Lluís se l'apunta... tu calla i no diguis res, XeXu,... i, a més, és de butxaca hehehe...)

    ResponElimina
  4. Ho confes: tenc un problema amb Follett, i és que per a mi ha quedat tan eclipsat pels seus "Pilars de la Terra" que, a banda d'això sembla que no hi hagi res més interessant dins la seva obra. O és la sensació, segurament equivocada, que jo tenc. Alguna recomanació i que no sigui, pel que dius al post "Vuelo final"? Ah! I ja has comprat el seu darrer "La caiguda dels gegants"? Aquest sí diuen que està molt bé. Però pel meu gust, quan són llibres tan "totxos" preferesc esperar a que els treguin en edició de butxaca.

    ResponElimina
  5. Ja m'havien dit que es llegia bé. Estic pensant en llegir La caiguda dels gegants però dins la meua temporada de sequera de llibres crec que m'ho estic pensant massa.

    ResponElimina
  6. D'en Ken Follet et puc recomanar "Alto riesgo". Em va agradar molt! Sobre els nazis i la resistència.

    Ah!! "El tercer gemelo" també estava bé, però si m'he de quedar amb un dels dos em quedo amb el primer.

    A mi també m'agrada força aquest autor, malgrat que només he llegit 4 llibres d'ell. Els altres dos, els imagines, no? M'apunto aquest per llegir-lo!

    ResponElimina
  7. Gràcies a tots pels vostres comentaris d'aquesta ressenya. Potser no és el millor llibre de Follett, però tot el que fa aquest autor val la pena tenir-ho en compte.

    Josep Lluís, parla de la guerra però no s'hi fica en excés, es centra més en la història concreta dels personatges, i de tant en tant va fent apunts històrics. Potser sí que t'agradaria, és una trama interessant.

    Maria, n'hi ha de millors de Follett, però tampoc no et decebria.

    Assumpta, quina sort que tens, si en Josep Lluís l'arreplega, potser tindràs una oportunitat de llegir-lo. El llibre no és gens cru ni hi ha escenes dures, però algunes coses dolentes passen, és clar. Està ambientat en temps de guerra, però no hi ha escenes de guerra.

    Caterina, no et falta raó, després d'una obra tan magna, tota la resta semblen llibrets de pa sucat amb oli. Només podia igualar-se fent una obra tan magna com aquella, i per això tenim 'Un món sense fi'. Suposo que la seva nova trilogia està pensada per a això, per seguir marcant una època. Però faré com tu, esperaré que surti en butxaca, ja no tinc l'esquena per carregar aquests pesos, hehehe. A banda d'aquests, de Follett em van agradar 'El tercer gemelo' i 'En el blanc', però a aquest últim se li podia treure més suc. He de dir que m'agrada molt com escriu aquest home, així que tant si el llibre és bo com no tan bo, de qualitat literària no n'hi falta mai.

    Kweilan, jo esperaré a que surti en butxaca la trilogia, no tinc cap pressa que jo estic en el meu moment més frenètic de la meva carrera com a lectors, només comparable als temps de l'escola, que la bibliotecària em tenia molta estimació. Recordo el meu número de la biblioteca de l'escola i tot!! Espero que recuperis l'empenta aviat, què farem sense la nostra lectora predilecta?

    Sr. Banyera, aquest també va sobre nazis i resistència, que pesat en Follett amb el tema! Però tindré en compte aquest que dius, que no el tenia al cap. 'El tercer gemelo' a mi em va agradar més que aquest, penso, però fa molt que el vaig llegir. Ostres, doncs ara no caic en quins altres dos pots haver llegit, hehehe.

    ResponElimina