diumenge, 19 de desembre de 2010

El primer dia de les nostres vides

Autora: Teresa Roig
Editorial, any: Proa, 2010
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 150

La vida d'en Daniel és com la de tantes i tantes persones, una família, una feina, molta rutina... però rere el seu posat de típic treballador matiner amaga la seva motxilla carregada amb un munt de pedres que li suposen un gran pes. Un dia qualsevol, mentre espera el metro, descobreix una noia curiosa que li fa la impressió de voler-se tirar a les vies. Ella no ho fa, i cansat de la seva vida decideix seguir-la. Aquí començarà un dia molt especial en el que coneixerà la misteriosa jove i teixiran un seguit de converses i confessions que els portaran a discutir de vegades, però també a sentir-se molt propers. Mentrestant, i incapaç d'abandonar aquella desconeguda de qui podria ser-ne el pare, en Daniel va rememorant el que ha estat la seva vida i ens permet descobrir el gran dolor que amaga. Fins llavors no s'havia adonat de com havia caigut de baix. Un sol dia, però que li canviarà totalment la vida.

Es tracta d'un llibre curtet que es llegeix molt ràpidament, d'aquests de llegir-se d'una tirada. Comença donant molt poca informació dels personatges i s'anirà desgranant mica en mica. Emmarcada en una història una mica inversemblant, però molt intensa, se'ns explica la difícil vida del protagonista i descobreixes que les coses no són mai tan fàcils com semblen. Parla de temes molt punyents i aprofundeix molt en els sentiments dels protagonistes, cosa que està bé, posat que d'això tracta la història.

Segurament pot ser considerat un d'aquests llibres que agraden més a les dones que als homes, però es deixa llegir i diria que m'ha agradat. Destaca la manera com està escrit, m'ha sorprès l'alta qualitat del text. És recomanable i es llegeix molt bé, no té palla, i tant si entres en la trama com si no, és fàcil acabar-lo, i això també hi juga. 

7 comentaris:

  1. N'he llegit bones crítiques d'aquesta autora i mai n'he llegit res. La teva critica, tot i ser un llibre de dones :( - aquesta és la cara qde morros enfadada perè de mentida, eh!-, fa que encara en tingui més ganes. Va a la llista pel 2011

    ResponElimina
  2. El tinc a punt a punt de llegir. Quan acabi el que tinc entre mans. Encara en tinc més ganes ara... :P

    ResponElimina
  3. no n'havia sentit a parlar, ni del llibre ni de l'autora.

    Apuntat, m'ha agradat el que has explicat!

    ResponElimina
  4. Encara no en puc opinar...és el llibre que m'estic llegint ara i de moment m'està agradant.

    ResponElimina
  5. Hehehehe homeeeeeeeeeeeee en XeXu llegint un "llibre per dones"... Com és possible això? :-PP

    Res, que és nota que som a fi d'any i s'ha d'engreixar la llista de llibres llegits. Ara anem a pels "primets" ehem, ehem... 150 pàgines... molt bé, molt bé ;-))

    I ara la part seriosa del comentari: Jo igual que la RITS ni n'havia sentit a parlar, però veig que deu ser molt conegut perquè tothom o l'està llegint o el té a punt :-) Ara no sé què fer...

    ResponElimina
  6. Gràcies a totes pels comentaris, a veure si entre tots donem una empenteta al llibre de la Teresa.

    Mireia, és un llibre d'històries petites dels teus, però que tracta temes grans, això sí. Penso que et pot agradar i el llegiràs en una tarda.

    Rita, fa tres dies del teu comentari, a hores d'ara ja te'l pots haver acabat i tot! Ja diràs què tal.

    rits, el llibre no seria molt alegre, aprofundeix en parts doloroses de l'ésser. Ho fa bé, però pot costar una mica encaixar-lo.

    Maria, ja el deus haver acabat a hores d'ara, què t'ha semblat?

    Assumpta, prometo que li ha tocat a aquest llibre, i el que ara ressenyaré també és dels curts. Ara en tinc molts més per llegir, i molts de més llargs, però algun curtet també, ja veuràs. És el tercer llibre de l'autora i he sentit a parlar bé del segon també. Té un blog al que pots accedir seguint l'enllaç en els seguidors d'aquest blog. No sabria dir-te si a tu t'agradaria, no hi ha massa misteris per resoldre, es van desgranant sols.

    ResponElimina
  7. Jo també l'he llegit, però em va agradar molt més "pa amb xocolata". Molt diferent d'aquest.

    ResponElimina