diumenge, 3 d’octubre de 2010

El rei del món

Autor: Salvador Macip
Editorial, any: Columna, 2007
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 304

En Zip és un delinqüent del Bronx de Nova York que es guanya la vida fent petits robatoris i venent droga amb la seva banda de la qual n'és o se'n creu el líder. Va arribar de la costa oest després de sortir de l'orfenat i escapar-se d'algunes famílies d'acollida, però ara la gran ciutat és la seva llar i se la sent seva. Porta una vida plàcida fent els seus tripijocs, però la seva situació canviarà de la nit al dia quan ell i els seus es disposen a fer un cop que els ha de reportar una bona suma de diners. Sense entendre com ni per què, entrarà en la voràgine del món de la música com a doble de l'estrella del hip hop Scary XXL. El cantant està desaparegut i la semblança física d'en Zip amb ell el fa un candidat perfecte per ocupar el seu lloc mentre no s'aclareixi l'assumpte. Assistim a la creació d'una estrella, en Zip passarà de la més insignificant de les existències a una vida de descontrol i tota mena de luxes. Mica en mica, però, anirà descobrint que no hi ha ni un pam de net en el gir sobtat que ha pres la seva vida.

En Salvador Macip presenta la novel·la com una pel·lícula d'acció, i no et costa imaginar les imatges del que estàs llegint, sens dubte es podria portar a la gran pantalla. És una història ben documentada, i encara que moltes coses semblen fantasmades de pel·li americana, la manera d'explicar-les les fa força creïbles. M'ha agradat la repassada a la història del hip hop, especialment la més recent, que conec una mica. Però donada la procedència dels personatges el llibre fa servir un llenguatge violent i molt groller, i també inclou escenes de sexe explícit. No suposa un problema per mi, però no és recomanable per gent a qui no agraden les paraules gruixudes o la cruesa de certes situacions. Tant sols dir que el català no és una llengua creïble en boca d'un negre del Bronx, per més improperis que deixi anar. El català no està fet pels tipus durs.

En conjunt m'ho he passat bé llegint el llibre, però m'he anat encallant una mica, no m'ha resultat una lectura especialment fluïda. M'he perdut una mica i m'ha semblat que hi havia cert desordre en els capítols, o salts i reexplicacions que no acabava d'entendre. És recomanable sempre i quant es toleri el llenguatge i la temàtica. Penso que hom es pot fer una idea de què m'ha semblat si dic que penso comprar i llegir el nou llibre d'en Salvador que surt aquest novembre.

Gràcies a en Salvador per enviar-me el llibre.

12 comentaris:

  1. Encara no he llegit res d'ell.Però si que fa bona pinta.
    Me l'apunto.

    ResponElimina
  2. Oh!! Veus? si ja m'ho han dit moltes vegades que de delinqüents que no diguin paraulotes no n'hi ha!! :-))

    De fet, ja m'ho pensava que no seria un llibre apte per als meus gustos. Està clar que, si vull llegir alguna cosa d'en Salvador, més valdrà que miri de trobar els de contes infantils o els de divulgació científica... cosa que, per cert, no descarto, doncs una vegada crec que l'ELVIRA FR en va comentar un i vaig pensar que podia ser força interessant.

    ResponElimina
  3. No he llegit, encara, el llibre per tant parlaré en general per dir-te que no estic d'acord quan dius "...el català no és una llengua creïble en boca d'un negre del Bronx, per més improperis que deixi anar. El català no està fet pels tipus durs...". M'has recordat un oncle meu que quan va començar a emetre TV3 em va dir que les pel·lícules de l'oest no les mirava perquè no era "normal" que els indis parlessin català.
    Potser només és qüestió d'acostumar-s'hi. ;-)

    ResponElimina
  4. Gràcies per la crítica, XeXu! És interessant això que dius que el català no t'agrada pels tipus durs i jo m'inclino més pel que diu el Mac (a veure si desenvolupo el tema al blog). Com tu dius, no és un llibre per a tots els públics però m'alegro que t'ho hagis passat bé.

    Aprofito per dir que la propera novel·la té molt menys sexe, violència i paraulotes (Assumpta, va per tu!).

    ResponElimina
  5. Si fins i tot en JR parlava català!! :-DD

    Ara bé, a mi em sembla que aquest comentari d'en XeXu anava una mica en broma :-)

    Ostres, Salvador... m'hauries d'especificar exactament que vol dir "molt menys", pensa que jo sóc molt... uhmmm... ui... no t'ho creuries si t'ho expliqués :-))

    ResponElimina
  6. Assumpta, hi ha uns quants morts, sí, però tots fora de la pantalla. I la paraulota més forta em sembla que és "casumtot!" :-) Això ho hauries de resistir fins i tot tu...

    ResponElimina
  7. Abans de llegir-te m’encuriosia saber com enfocaries la crítica. No és el mateix no conèixer l’escriptor que tenir-lo com a lector... Francament, me n’he alegrat de com ho has fet. Has estat objectiu en l’anàlisi i ens has explicat ben clarament què t’ha semblat. No me l’he llegit, però intentaré aconseguir-lo. M’agraden les novel•les –tipus Salinger???- que fan servir un vocabulari provocador, tot i que no acabo de controlar massa el món del Hip-Hop (ja sabràs que era una de les poques tecles que els Beatles no tocaven...).

    Ara, m’afegeixo al Mac quan et dic que crec que també podem fer servir un llenguatge dur en català. Tot és una qüestió de costum i la nostra llengua s’ha d’anar normalitzant d’una vegada per totes. Encara que sigui a base de “tacos”!

    http://www.youtube.com/watch?v=qE2Vdcv9Q_o

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. Eeeeei SALVADOR!! Ho dius de veritat? :-)
    És que jo tinc una tendència innata a creure tot el que em diuen... ara ja estic pensant que potser sí que és veritat que has passat d'un munt de paraulotes gruixudes, escenes de sexe explícit i terrible violència a un "casumtot"...

    Bé... com en XEXU segur que el llegirà, quan en faci la ressenya ja veuré què diu, que ell segur que no m'enganya mai :-))

    ResponElimina
  9. Més que parlar del llibre, aquesta ressenya ha generat un interessant debat sobre la conveniència de fer servir el català en boca d'un negre marginat del Bronx novaiorquès. Si en voleu seguir l'evolució, aneu fins el blog del Salvador que en fa una reflexió molt acurada i els comentaris generats també són dignes de llegir.

    Per altra banda, ja parleu entre vosaltres sobre com és el llibre, així que em traieu feina. El que sí que destacaré és el fet d'haver parlat de coses negatives del llibre, negatives als meus ulls, és clar. Ja sé que el més fàcil és lloar el llibre quan saps que el seu autor passarà a veure què dius, però no m'agrada ser un llepaculs i no dir el que penso. Potser hauria parlat amb més delicadesa si pensés que el llibre era una merda, vull dir que no ho hauria dit amb aquestes paraules, però com que no és el cas, em permeto dir les coses tal com les penso, sóc dels que prefereix sempre la veritat, encara que sigui dura, i per això miro de ser sempre sincer. Mentir no mentiré, això els que em coneixen ja ho saben. No fa cap bé a qui rep la crítica.

    Així que ja saps Salvador, d'aquí uns mesos també veuràs ressenya de 'El joc de Déu' aquí. Esperem que sigui apte per l'Assumpta, hehehe.

    ResponElimina
  10. XeXu, realment has obert la caixa dels trons, eh? ;-) Ja ho he dit en una altra banda, però per deixar-ne constància aquí: no és freqüent aquesta honestitat a l'hora de fer una crítica, i això t'ho hem d'agrair tots. Jo sóc dels qui prefereix sentir les veritats, així que t'animo a seguir per aquest camí i espero amb interès que li toqui al torn a El joc de Déu (ni que sigui per treure de dubtes a la pobra Assumpta i que vegi si se l'ha de comprar o no...).

    ResponElimina
  11. Hehehehe mai m'havia passat això d'estar esperant una ressenya per veure si el llibre és "apte" per als meus ulls ;-))

    De totes formes, SALVADOR, tu pensa que si aquest (El rei del món) és -diguem-ne- "molt fort" i el següent dius que no ho és tant, potser el següent ja serà el que jo podré llegir, fent bo el refrany "a la tercera va la vençuda"... i, sinó, també em puc llegir els contes infantils, que segur que m'agraden ;-)))

    ResponElimina
  12. En pocs dies dues ressenyes... Com t'ho fas??? (Quina ràbia, hehehe). Veig que això de que el català no està fet pels tipus durs porta cua... He vist que tens un llibre a la vista de Banana Yoshimoto, la seva millor obra diuen, i un de na Carme Riera que me sona d'alguna cosa :)

    ResponElimina