dimecres, 15 de setembre de 2010

Si una nit d'hivern un viatger

Autor: Italo Calvino
Editorial, any: labutxaca, 2010
Títol original, idioma, any: Se una notte d'inverno un viaggiatore, italià,1979
Traductora: Montserrat Puig
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 213

Un lector entregat comença una novel·la que li resulta molt interessant, però la seva edició és defectuosa i es dirigeix a la llibreria per canviar-la, àvid de continuar amb la història. Allà li diuen que tota la tirada està mal impresa i coneix una lectora que ha tingut el mateix problema. Els dos comencen un espiral delirant de lectures interrompudes i de trobades gens fortuïtes, que acaba desembocant en una trama inversemblant i rocambolesca que els impedeix la lectura completa de cap llibre, i amb la visita a llocs inventats i personatges que no saps si són reals o viuen només en la literatura mateixa. Tot plegat una reflexió al voltant de la literatura que m'agradaria dir que no deixa indiferent, però més aviat cap el cantó negatiu.

L'edició de butxaca que he llegit ja augura passar una mala estona. Lletra molt petita i atapeïda. Si mires la pàgina a certa distància és un rectangle fosc. Però res a veure la densitat de lletres amb la densitat mercuriana del text, més feixuc i hauria d'haver pres sals de fruita. La veritat és que no hi ha per on agafar el llibre. Barreja capítols de novel·la pròpiament dita, amb el Lector com a protagonista, i escrit en segona persona, com si l'autor descrivís el protagonista com nosaltres mateixos, amb inicis de novel·les que el Lector prova de llegir, que d'interessants no en tenen res. A més, el llenguatge és extremadament carregat a estones, a part de ser feixuc durant les inacabables 213 pàgines. Per no parlar sobre les palles mentals que es fa parlant de literatura. Només es salva el final, que no està malament per les reflexions, però sobra tota la resta.

Dit això, no em queda més remei que dir que si el veieu a la llibreria, li feu una mala mirada i el deixeu on és, no el recomanaria ni a un enemic. Llegint-lo m'ha semblat que em passaria tota la vida ancorat en aquelles pàgines i m'ha tret les ganes de llegir, francament, així que el proper llibre té una complicada papereta. Sí, ja ho sé, us pregunteu per què no l'he cremat i n'he agafat un altre. Per dos motius: era un regal i la persona em mereix respecte, i l'altre és perquè detesto deixar els llibres inacabats, sé que no hi tornaré mai més si no me'n surto a la primera. I vaja, perquè sóc un malalt mental, perquè m'ha costat... 

20 comentaris:

  1. Ostres, dec ser molt retorçada, però m'ha encantat llegir una crítica tan negativa!! :-))

    I és que, normalment, fem ressenyes dels llibres que ens han agradat, ja sigui perquè són entretinguts o molt ben escrits (o les dues coses! hehe...) però quan trobem un bodrio així, normalment callem i dissimulem... però, clar, una de les coses bones d'aquest blog és que, al ser específicament per llibres, comentes tot el que llegeixes i, per tant, pot sortir de tot...

    Veus? a mi m'havia fet gràcia això de "una trama inversemblant i rocambolesca que els impedeix la lectura completa de cap llibre" però ja veig que enlloc de gràcia el que deu fer és pena.

    Per treure't el mal gust de boca et recomano relaxar el cervell i passar una estona ben entretinguda amb "El asesinato de Roger Ackroyd" de Dame Agatha Christie, que ahir dimecres va fer 120 anyets ;-))

    ResponElimina
  2. Doncs mira que al principi, la trama, em semblava interessant. Però no sempre una bona trama fa un bon llibre, està clar.

    ResponElimina
  3. Ostres, quina paranoia de llibre, no? T'imagines que tots els llibres que et llegisis no tinguessin final? Uff!! Mama, pooooor!!

    Com la marta, he trobat la trama interessant al començament.

    Per fi una crítica negativa, eh!! Una pregunta (indiscreta): fas post de tots els llibres que et llegeixes o només els que trobes interessants de fer-les? No és per res, senzillament per saber-ho!

    Ah! I posats a fer, una altra pregunta: si el llibre no t'agrada, l'acabes o no? Jo sóc dels que l'acabo sempre, perquè penso: una mica més a veure què passa, una mica més a veure que passa... i al final no acaba passant res! hahahaha

    ResponElimina
  4. Eeeee!! Veig que tens Càmara de gas a la recàmara (de gas, aquest és meu!). A mi em va agradar molt!

    ResponElimina
  5. La seguiré al peu de la lletra!

    Per cert, me n'he llegit un en quatre dies que potser t'agradaria. Molt entretingut, t'ho asseguro. És L'Historiador d'Elizabeth Kostova.

    A veure que te'n sembla!

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. Aquest que diu en Sànset, em sona... Pot ser que s'hagi venut força? hum...

    Com han dit la Marta i en Jordi, l'argument també em semblava interessantíssim! Quina llàstima que sigui tan dolent... argh!

    Pel que fa als mals llibres... Crec que hauríem de ser capaços de canviar de «canal» quan no ens agrada el llibre que llegim; si ho fem amb la tele, per què no som capaços de fer-ho amb un llibre? Si un amic et regala una pel·li i no t'agrada, l'acabaràs de veure? Si la resposta és sí, pot ser perquè, al cap i a la fi, només hi perds un parell d'horetes i potser t'ajuda a fer la migdiada i tot. Jo fa temps que vaig decidir que si trobava un llibre que no m'agradava gens, el deixaria. N'hi ha hagut algun que l'he acabat per confirmar que no m'agradava gens, algun que l'he acabat per veure si millorava al final (com diu en Jordi), però també ni alguns que els he deixat de pur avorriment! :S Quina millor crítica negativa pots oferir a un llibre que un simple «Jo, de tan terrible que era, no me'l vaig ni poder acabar!». ;)

    Em pregunto en què pensava el teu amic quan te'l va regalar... Se l'havia llegit? El va agafar perquè sí? Algú l'hi havia recomanat? ains...

    ResponElimina
  7. Uuuuiiiii, com es mou la llista de la barra lateral!!... Això és molt divertit!! ;-))

    Jejeje és cert que Cámara de Gas va ser una lectura meva recomanada per en Jordi Banyera :-))

    ResponElimina
  8. Doncs l'argument feia bona pinta,fins i tot d'aquelles històries tan creïbles que et poden passar.

    Això del tipus de lletra hi ha llibres que la veritat haurien de tenir una mica de vergonya.A simple vista el llibre és gruixut, l'obres i la lletra és gran per ocupar espai.No hi ha dret.Pagues per un llibre gran i si reduïssin la lletra a mida normal et quedaria petit.
    Si que fa bona pinta aquest punt de mira!

    ResponElimina
  9. Estic d'acord amb la recomanació del Sànset. L'historiador és molt bo i molt recomanable. Per cert, l'edició castellana es diu La historiadora. Algú ho entén?

    ResponElimina
  10. Jordi, doncs no en tenia ni idea. I menys que ho entenc. Fet i fet, entenc més lògic que el títol sigui l'Historiador. Diria que ha guanyat més d'un premi i que és best-seller. Per la temàtica de fons pensava que no m'agradaria, però està tractat d'una forma tan àgil que atrapa de mala manera.
    Veig que no estic sol!

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. Ostres!! Ara em deixeu parada... L'historiador és el mateix que La historiadora? Doncs no l'he llegit però fa dos o tres anys en vaig llegir unes crítiques dolentíssimes... sobre tot el titllaven d'avorrit, que es feia molt pesat, molt. Ho recordo perquè se'm va quedar gravat el nom i, quan el veia a l'Abacus me'n recordava.

    Les persones que el comentaven admetien que havia tingut molt d'èxit però deien que a elles els havia decebut molt... és que recordo que el van deixar per terra. Ara bé, posats a valorar, els gustos d'en SÀNSET no els conec massa, però en JORDI, puc dir que sempre que m'ha recomanat un llibre m'ha agradat...

    Caram... és que estic ben sorpresa... rellegeixo i veig que en SÀNSET parla de llibre "àgil"... és que és just al contrari. I era el mateix llibre, però segur, segur. Algú més l'ha llegit? KWEILAN? MIREIA?...

    ResponElimina
  12. És curiós. El tinc aquest llibre perquè fa anys en vaig sentir un fragment per la ràdio que em va encantar i me'l vaig anar a comprar, però després -i no sé per què- no l'he acabat d'agafar mai. I més curiós encara, ara me n'has fet venir ganes... :P

    ResponElimina
  13. Gràcies a tots i a totes pels comentaris i les converses generades. M'ha fet gràcia que s'ha parlat molt més d'altres llibres que d'aquest. I no m'estranya!

    Als que penseu que l'argument pintava bé, jo vaig pensar el mateix, i suposo que qui me'l va regalar també, com que sap que sóc un malalt de llibres, semblava una tria ben bona. Però l'execució és força exasperant.

    Sr. Banyera, ja ho he explicat en algunes ocasions, vaig fer aquest blog per fer ressenyes de tots els llibres que llegeixo. Al Bona nit només en feia de tant en tant, i dels que m'agradaven, és clar, però vaig pensar que s'havia de ser just. Ho podeu comprovar amb aquesta ressenya, un dels pitjors que he llegit des que tinc el blog. I sí, acabo tots els llibres. N'he deixat molt pocs a la vida. Sé que si els deixo ja no hi tornaré, i si l'he començat em fa cosa, no sé. I mira que aquest el volia deixar a cada pàgina que llegia. Però vaig ser fort. Potser perquè tenia 'només' 213 pàgines. Si n'hagués tingut 500, amb aquesta lletra minúscula i la trama exasperant, potser sí que l'hagués deixat. Ah, Cámara de gas ve recomanat per l'Assumpta després que tu li diguessis que era molt bo. A veure què.

    Núr, a mi em fa cosa deixar llibres inacabats. Ja sé que és una ximpleria, que és una pèrdua de temps continuar quan amb altres coses no tenim tants escrúpols. Però mira, no sé. Potser sí que la crítica mes crua seria aquesta, no l'he pogut acabar. Si en faig alguna així, imagineu com és el llibre, i més sabent com em costa deixar-los.

    Maria, en aquest cas em queixo del contrari. El llibre té una mica acceptable, però la lletra i l'interliniat són infumables. És desagradable a la vista per ser més atapeït. Amb una lletra acceptable el llibre hagués tingut 100 pàgines més, i ho hagués preferit.

    Assumpta, Sr. Banyera i Sànset, jo confirmo que el llibre de L'historiador és en versió femenina en l'edició castellana. No l'he llegit i és una cosa que em va sorprendre des del principi. A casa em van dir que hi surt un historiador i la seva filla, també historiadora. No sé si la confusió de les traduccions ve per aquí. Fa temps que és a casa ma mare esperant a que em digni a llegir-lo. Si dieu que és bo, potser començaré a fer un pensament.

    Rita, llegeix-lo, o intenta-ho. Així podràs comprovar si el que dic és cert, si compartim l'opinió. Si el llegeixes m'ho vindràs a dir, a veure què tal?

    ResponElimina
  14. Sí, és que fem tertúlia ;-)) Igual com a cal Jordi Banyera fem tertúlia futbolera, aquí la fem de llibres, per això va sortint de tot :-)

    Doncs, XeXu, et puc donar un consell? ;-) L'any passat, em vaig trobar amb un llibre en un format similar al que tu descrius. Un interlineat molt junt i la lletra molt petita. Per no posar-me nerviosa em vaig acostumar a agafar un trosset de paper (normalment el tiquet del Viena hehe) i a posar-lo a sota de cada línia i anar baixant. Evidentment, pot donar una sensació una mica "infantil", d'algú que no està acostumat a llegir, però com jo passo total i absolutament del que pugui pensar ningú del que jo faig mentre no sigui res que perjudiqui a ningú, doncs m'hi vaig acostumar... T'asseguro que descansa molt la vista :-))

    Hi ha llibres amb lletra gran i clara en els que no cal, però a la més mínima que la cosa sembla petita... jo el meu paperet i ja està (pensa que hem de protegir la vista, que jo ja la carrego moltíssim amb les hores que passo davant l'ordinador hehe) ;-))

    ResponElimina
  15. Aquesta novel.la que comentes potser no és ben bé una novel.la a l'ús sinó com una mena d'experiment de l'autor italià. Jo no l'he llegida però n'he sentit a parlar.
    Respecte aquest llibre de l'historiador o historiadora no l'he llegit. I com que es generen tants temes en els comentaris teus, també vull dir que darrerament, llibre que no m'agrada, el deixo. Li dono unes 50 pàgines. He de confessar, però, que aquest estiu n'he deixat una bona pila sense acabar. I em preocupa.

    ResponElimina
  16. ... M'ha agradat molt llegir la teva ressenya =:)... Deu ser veritat allò que es diu: tantes lectures com lectors, perquè, en el cas d'aquest llibre, a mi em va agradar justament tot allò que tu vas trobar exasperant: aquest parlar de literatura des de la pròpia literatura, el joc narratiu, la successió de ficcions, les interrupcions, els canvis i els experiments, van teixir una xarxa que em va anar atrapant a mida que llegia...
    ... Ens llegim...

    ResponElimina
  17. Upps! I el meu comentari d'ahir. Res, que deia que feia bona pinta però que tal i come l deixaves... ara pe`ro veig el comentari de l'Ariadna i tinc els meus dubtes.
    L'històriador/a a mi em va agradar, entretingut

    ResponElimina
  18. Però Assumpta, això que dius no es pot fer mentre llegeixes caminant! Hehehe. De vegades ho faig perquè em surt, però amb aquest llibre el que no descansa és el cap. No para ni un moment de pensar per quina finestra el tiraria. La lletra era petita, però el pitjor era l'interliniat, no hi havia espai entre línies, era horrible!

    Kweilan, sens dubte és un experiment, no dubto que a alguna gent li pugui a agradar (però amb una lletra més llegible, si us plau!), però a mi em va atabalar molt. La veritat és que prefereixo que no em facin pensar massa, llegeixo per distreure'm, i certes palles mentals no se'm posen bé.
    Jo tampoc he llegit el llibre de què parlen, però el tinc a l'abast, així que potser faré un pensament. I referent a això d'acabar els llibres, mira, jo tinc la mania de fer-ho, encara que siguin dolents. Al principi és per donar-los una oportunitat, i després per obligació pròpia. Sé que si els deixo mai més hi tornaré. Sap com a greu deixar un llibre a mitges, però hi ha cada toia...

    Et dic Ariadna, benvinguda a aquesta petita casa, encantat de tenir-te per aquí. A més, ets l'única que ha llegit el llibre dels que han comentat (a banda de mi!) i és bo saber-ne una altra opinió. En aquest cas, és contrària a la meva, i és que els llibres són molt subjectius. Tot això per mi va ser massa, massa complicat i enrevessat. No fluïa la història, i descobreixo que vull passar l'estona llegint, sense pensar massa. M'agrada la literatura i m'agrada donar voltes a les coses, però en aquest cas em superava, era donar-hi massa voltes! Però ja veus, per gustos... Encara convenceràs a algú després que jo l'hagi deixat a parir!

    Mireia, és la seva paraula contra la meva, hehehe. No, mai se sap. Jo no el recomanaria, però si algú el llegeix i li agrada, doncs millor per ell, no pensarà que ha estat fent el passerell. L'argument pinta molt bé, atreu. Però després es perd i s'embolica molt. Per mi massa.

    ResponElimina
  19. Hola,
    no estic pas d´acord amb el que dius, només coincidim que l´edició de Butxaca és més senzilla i la lletra més atapeïda.
    Pot no agradar-te, però està reconeguda com una gran obra literària, i estic d´acord amb el que diu Et dic Ariadna:
    literatura dins la literatura, successió de ficcions...
    Experiment molt ben aconseguit de SI UNA NIT D´HIVERN UN VIATGER.
    Imma C.

    ResponElimina
  20. Imma, jo només dono la meva opinió, a mi m'ha semblat això, però els llibres són molt subjectius, així que és normal que alguns penseu totalment diferents. El que no puc acceptar és haver de dir que és bo perquè està reconegut com a gran obra literària. Això ho ha dit algú que jo no conec, i els 'experts', a mi no em mereixen gens de confiança. No és art perquè ens diguin que és art. Puc acceptar i creure'm que per tu és un gran llibre, i espero que tu entenguis que jo el trobo una merda. Per gustos els colors, però només em crec la meva opinió i la teva, no la d'algú que potser només et vol vendre el llibre.

    ResponElimina