dimarts, 7 de setembre de 2010

La bodega

Autor: Noah Gordon
Editorial, any: Rocaeditorial, 2007
Títol original, idioma, any: The bodega, anglès, 2007
Traductor: Enrique de Hériz
Gènere: Ficció històrica
Número de pàgines: 376

El jove català Josep Álvarez aprèn l'ofici de vinater en un poble del Llenguadoc, de la mà del seu amic i mentor Léon Mendes. Un dia rep la trista notícia de la mort del seu pare, i sense pensar-s'ho dos cops, decideix tornar al seu poble natal, Santa Eulàlia, al Penedès català. La tornada li genera alguns dubtes, va haver de marxar per circumstàncies estranyes que no ha volgut explicar a ningú, però la seva decisió és ferma. Un cop a casa, aconsegueix recuperar amb no poques dificultats les terres del seu pare que tant havia estimat i treballat, tot i ser el fill petit i que no li pertoquen per herència. Es disposa a guanyar-se la vida cultivant raïm per fer-ne vi dolent i vendre'l per fer vinagre, com ha fet sempre la seva família, però sense perdre de vista el seu objectiu d'aconseguir un bon vi com el que ha conegut a França. Mica en mica anirà afrontant tots els problemes que es trobarà i es desgranarà la història del seu passat i els motius que el van fer fugir de la que havia estat la seva llar.

Abans que algú m'ho digui, ja sé que aquest llibre està disponible també en català, però me'l van deixar. Ho destaco perquè trobo molt important llegir aquest llibre en català i considero una gran cagada per part meva no haver-ho fet. Vaig estar a punt de deixar-lo i comprar-me una versió catalana, però vaig ser ruc. Està ambientat a la nostra terra i parla de moltes coses que ens resulten familiars. En el meu cas, se m'estrenyia el cor en llegir els múltiples fragments en que parla de castellers, encara que fa servir terminologia en català, però el conjunt perd molt.

A banda d'això, Noah Gordon m'agrada molt, llegir-lo sempre és agradable i crea bones històries. En aquest cas, es centra en el món del vi i en la nostra terra, cosa que el fa interessant, però no és el seu millor llibre i trobo que hauria pogut treure molt més suc a l'argument. Comparat amb altres obres seves és fluixet, però igualment es deixa llegir. Per passar una estona i per aquells que els agradin els escrits sobre Catalunya per part d'autors estrangers (prou ben documentats) és recomanable. Però sobretot, llegiu-lo en català. Per cert, Santa Eulàlia és un poble inventat.

15 comentaris:

  1. Doncs, tenint en compte que l'original és en anglès i que, o llegeixes l'original o has de llegir forçosament una traducció, potser has fet bé de llegir-lo en castellà. M'explico: A ma germana li van regalar en català i s'estirava dels cabells de la quantitat d'errades que hi havia.

    És una cosa que no suporto... És que no són prou cars els llibres? No podem exigir una mica de qualitat?
    Jo vaig ser educada en un temps en que l'escola era en castellà íntegrament i si llegeixo en català, a part de perquè és la meva llengua, és per aprendre'n més i per no fer faltes, perquè em fa vergonya fer-ne... Sóc capaç d'escriure en castellà perfectament, sense haver-me d'aturar a pensar cap lletra, cap accent, res de res... però no puc fer el mateix en català... Ara bé, a vegades, alguns llibres o utilitzen unes traduccions pedants que no entén ningú, o són farcides d'errades...

    Apa! Ja m'he desfogat :-)

    ResponElimina
  2. No hi ha manera de coincidir...tampoc n'he llegit cap d'en Noah Gordon.Quina ignorància la meva!L'argument però fa bona pinta.De totes maneres s'haurà d'esperar el que tinc ara en ment és el de Daniel Glattauer.^^
    Estic molt d'acord amb el que diu l'Assumpta,de vegades una mala traducció fa que un llibre no t'agradi.

    ResponElimina
  3. Molt bona elecció. Jo l'he acacbat de llegir fa uns díes i m'agradat molt. Jo l'he llegit en castellà.

    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Eeeeei, tens nova secció al blog... "En el punt de mira" M'agrada molt!! Crec que feia poquíssim que tenies el blog que la RITS et va suggerir una mena d'"ara llegeixo" i jo vaig recolzar la proposta, però així encara m'agrada més :-))

    ... Encara que no hi tens ni Cámara de Gas, ni La societat literària, ni cap dels que jo dic... però m'és igual, jo tampoc penso llegir cap del suec aquell de la Salander ni del japonès del Johnny Walker :-DDD

    ResponElimina
  5. Estic d'acord amb tu: trobo el llibre una mica fluix, com si hagués estat escrit a corre-cuita. No s'hi va matar molt amb l'argument. Tot és molt linial, va passant i no hi ha cap sorpresa. Tot bastant previsible.

    Jo vaig llegir-lo en català, sí!

    ResponElimina
  6. Ostres! Doncs no sé què dir-te! Jo he llegit El metge, d'en Gordon, i em va més que encantar. Em sabria greu que em decebés amb un llibre sobre Catalunya...

    ResponElimina
  7. Una pregunta: en quin temps passa la història?

    ResponElimina
  8. No he llegit res d'aquest autor, gràcies per ressenyar-nos-el!!

    ResponElimina
  9. Excel.lent crítica. Jo vaig llegir el metge i em va agradar.

    ResponElimina
  10. Ho confesso! No he llegit mai res de Noah Gordon. Sóc l'unica , no? Bé, menys la meva "tocaya" Mireia. deu anar amb el nom, això

    ResponElimina
  11. No, MIREIA, no ets l'única... jo tampoc ;-)) Però potser algun dia en llegiré alguna cosa... Segur que ma germana en té algun :-)

    ResponElimina
  12. Gràcies a tots els que heu comentat aquesta ressenya. Vaig insistir molt amb la seva lectura en català, quan en realitat el més lògic seria llegir-lo en versió original, però és que parla de coses tan nostres...

    Als que no heu llegit res de Noah Gordon, Maria, Mireies i Assumpta, us el recomano perquè és un autor que m'agrada. T'introdueix en el món del judaisme, sempre sol fer novel·la històrica. 'El metge' és una joia de la literatura, no el deixeu passar. Després hi ha les continuacions d'aquest, 'Xaman', que és una altra joia, i 'La doctora Cole', que és força més fluix, comparat amb aquests. De veritat que us el recomano, no serà l'últim llibre d'aquest autor que em veureu ressenyar.

    Assumpta, és cert que resulta desagradable trobar-se errades als llibres, fa mal als ulls. Però la Núr m'ha convençut una mica al respecte d'això, pensa que la feina dels traductors no és fàcil, tenen els seus terminis i en totes les feines el producte s'ha de tenir per ahir. Dubto que mai tinguin temps il·limitat per fer les traduccions, i no és fàcil saber sempre què s'hi escau millor. Potser és normal que el producte final no sigui tan i tan bo, per més que ens pesi.
    Respecte al nou apartat del blog, sí, la rits va proposar que ho fes al principi de tot, però no és ben bé el mateix. Aquests són els llibres que tinc pensats de llegir després del que m'estic llegint ara, la llista. Aquesta pot patir modificacions, incursions, i algun llibre en pot caure. Veurem com va. En principi, si desapareix el primer de la llista és que ja ha passat d'estar en el punt de mira, i està en el punt de lectura. Ja veurem. Així podeu jugar a endevinar el llibre que estic llegint.

    Len0re, caldria veure si n'has llegit altres de Gordon per saber si tens la mateixa opinió, per mi és més fluixet que d'altres. Ah, jo sempre he llegit Gordon en castellà i cap problema, però aquest... és que jo era (o sóc, encara no ho sé) casteller, i em feia punxades el cor de llegir les explicacions en castellà.

    Sr. Banyera, em penso que ho expliques millor que jo! És això, no passa res de sorprenent, tot va passant i es soluciona de manera més ràpida del que sol passar en aquest tipus de llibre. Et faria un comentari d'un cas concret, però seria explicar massa. Vaja, que comparteixo tot el que dius.

    Núr, comparat amb 'El metge' el llibre no té gens de substància. Però és que aquest és una obra mestra, a mi també em va encantar. La història de 'El celler' té lloc a la segona meitat del segle XIX. Em sembla que se'n surt millor amb història més antiga.

    Kweilan, 'El metge' és una obra mestra, en tinc molt bons records.

    ResponElimina
  13. Avui l'he vist a la llibreria, però he decidit que més valia no temptar la sort...

    ResponElimina
  14. Aquest vespre, tornant de Barcelona, al tren, he llegit una cosa que m'ha fet pensar en tu i en aquest post teu i he pensat que t'ho havia de dir, que potser et faria gràcia... Ara he llegit el post que has posat al "Bona nit", sobre els acomiadaments al lloc on treballes, i penso que el que et volia explicar tampoc té massa importància o que, fins i tot, potser ja ho sabies...

    Però bé, ja que hi havia pensat, t'ho deixo igualment i si et fa gràcia, doncs ja estaré contenta :-)

    No sé si he comentat alguna vegada que jo llegint llibres sóc terrible (maniàtica, com en tantes coses) perquè si no m'ho llegeixo TOT em sembla que no l'he llegit sencer... i "TOT" inclou tots els pròlegs, dedicatòries, agraïments, comentaris, notes a peu de pàgina (siguin en la llengua que siguin!!)

    Doncs bé, malgrat que ja tinc tres llibres començats, avui n'he començat un altre "L'últim jueu" d'en Noah Gordon, que m'ha deixat la meva germaneta... i, en llegir els agraïments que posa al principi (amb un munt de noms de professors d'universitat, centres d'estudis de tal o qual cosa, biblioteques...) he vist que té una nora catalana. O sigui, un fill seu (que en té molts!) està casat amb una catalana... i això m'ha fet pensar que potser per això va voler ambientar aquest llibre teu, EL CELLER, a Catalunya :-)

    ResponElimina
  15. Ahir vaig començar a llegir aquesta novel·la de Gordon i vaig recordar que tu l'havies comentada en aquest blog. A veure què tal (Gordon m'agrada força). L'estic llegint en català :)

    ResponElimina