dimarts, 24 d’agost de 2010

La reina al palau dels corrents d'aire

Autor: Stieg Larsson
Editorial, any: Columna, 2009
Títol original, idioma, any: Luftslottett som sprängdes, suec, 2005
Traductors: Pau Joan Hernández
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 847

La història de la Salander i en Blomkvist continua en aquesta tercera i última entrega de la saga Millennium. Aquest cop no puc avançar res de l'argument ja que el llibre comença en el mateix punt en que s'acaba el segon, i per tant, qualsevol comentari podria espatllar la lectura a qui encara no s'hagi llançat a llegir la trilogia. Aquest és un llibre amb menys acció que el segon i amb molta més conspiració i personatges implicats. S'ha de solucionar la complicada trama creada en el segon volum, s'ha de desenredar el cabdell i posar-ho tot al seu lloc. Pel meu gust, és una mica llarg i enrevessat. No es pot negar que està tot molt ben lligat i trenat, però em pregunto si calia tanta complicació. A més, els volums 2 i 3 estan força desvinculats del primer i el que semblava una història innecessària del primer llibre acaba tenint més relació amb la resta que la principal, però tampoc no és massa necessària. Tot i així, les referències a coses ja explicades són constants, i és una bona cosa llegir els tres llibres i en l'ordre que toca.

Tot i les crítiques que he anat fent al llarg de les tres ressenyes, trobo que és una història recomanable i agradable de llegir, a estones brillant, massa llarga, amb molta palla, però que no es fa pesada, per sorprenent que sembli. Un altre dia m'agradaria fer-ne un comentari global ara que ja tinc una visió completa de l'obra, i així la podríem discutir en la seva totalitat. 

11 comentaris:

  1. Tenint en compte que la meva experiència en novel·la policíaca era nul·la i la llargada dels 3 volums, m'hi vaig ben enganxar i em va agradar molt llegir la trilogia.

    No t'ha quedat un cert mono quan has acabat el tercer? A mi em va passar i sé d'altra gent que també. Naturalment, dura poc, passa, però inicialment sembla com si no poguessis llegir res més i com si necessitessis saber com els segueix anant als personatges, sobretot a la Salander i al Mikael...

    ResponElimina
  2. A mi aquesta tercera entrega és la que em va enganxar més. Potser perquè m'agraden molt els judicis i els interogatoris a les novel.les i aquí està tot molt ben lligat. Bona crítica de tota la saga!

    ResponElimina
  3. A mi aquesta tercera, en canvi, és la que se'm va fer més llarga. Tot i això, em sap greu no poder llegir-ne una quarta entrega!

    ResponElimina
  4. Jo he arribat tard per les 3 novel.les, he vist al cine les tres i ara em dona "gosera" ficarme a llegirles. En el cine m'ham agradat molt, tal volta quan pase el temps...

    Petons

    ResponElimina
  5. mmm, aquest tercer encara el tinc pendent. tothom em diu com pot ser que després del segon no hagi llegit el tercer. Però així ha estat. Me l'havíen de deixar, i ara ja se m'han passat les ganes. Suposo que algun dia caurà.

    La teva crítica de la trilogia em recorda la Guerra de les Galàxies. La primera peli podria ser única, amb un principi i un final. En canvi, les altres dues, que es van fer arrel de l'èxit de la primera, van enllaçades i es nodreixen de coses de la primera (tampoc explicaré res, no fos cas que algú no les hagi vistes. que no crec.... bé, potser l'Assumpta, per portar-me la contrària). Potser el Larsson es va inspirar en això (no ho crec pas, però qui sap). I de fet, la trilogia de la Guerra de les Galàxies són 9 llibres (que els tres primers, els van fer innecessàriament al cine fa poc). I curiosament, fa un temps em van explicar que la idea del Larsson era fer 9 llibres.... curiós, oi?

    se m'ha anat l'olla. perdona.

    ResponElimina
  6. Ehem... RITS, no he vist cap de les pelis de la Guerra de las Galaxias, de veritat :-)) Ara bé, si et serveixen les de Harry Potter, les he vist al cinema, en vídeo, en DVD, en emissió per la tele... :-))

    En quant al llibre, doncs no l'he llegit, així que no puc comentar :-)

    ResponElimina
  7. M'hs fet anar a recuperar el meu post sobre el llibre. i el deixo millor del que recordava. Ara passat més d'un any, el recordo com un bon llibre per passar l'estona, entretingut i ben escrit

    ResponElimina
  8. Gràcies a totes per comentar la ressenya. Em queda pendent fer un comentari global de la trilogia que ja faré un dia d'aquests. De moment, una mica de descans de Larsson.

    Rita, no és el típic llibre d'investigació policial, hi ha molta gent de diferents àmbits treballant en els casos que es plantegen, això el fa força original. I com que està ben escrit, enganxa. Però no m'he quedat amb ganes de més, més aviat m'he tret un pes de sobre, com dient 'ara ja està'.

    Kweilan, jo l'he trobat una mica llarg, però també em va agradar força la part del judici, això fa millorar el llibre, certament.

    Màgia, coincideixo amb que el vaig trobar llarg, però no amb que falti una quarta entrega. Ja està bé com està.

    Len0re, jo he mirat una pel·lícula i mitja després de llegir els llibres, i em quedo amb els llibres de totes totes. Les pel·lícules són sincopades i desordenades, i els personatges són inexpressius. Són suecs, suposo. El llibre molt millor.

    rits, jo entenc que no hagis tingut ànsies de llegir el tercer després del segon, a veure si l'haurem d'entendre com una droga! No, no n'hi ha per tant, però bé, molta gent volia saber com acaba. A mi és que no m'agrada deixar les coses a mitges. Si no hagués llegit la trilogia seguida, d'un llibre a l'altre no hagués trobat mai el moment de tornar-hi. Ara ja tinc la feina feta.
    No tenia idea d'això dels 9 llibres i les semblances amb la Guerra de les Galàxies. Sigui com sigui, suposo que és assumible que va fer el primer i gràcies a l'èxit va voler estirar la corda i fer-ne dos més, ja que fer una trilogia vesteix més. Però bé, et queda un regust una mica amarg, com d'improvisació a partir de l'èxit del primer, no que tingués pensat l'argument dels tres de principi a fi.

    Assumpta, però quan no haver llegit el llibre t'ha impedit dir la teva? Hehehe. Tu comenta dona, fica't amb la rits a veure si li trobes les pessigolles.

    Mireia, penso que aquesta és la idea que quedarà. Jo el valoro positivament. Però quan d'aquí un temps em demanin que citi els meus llibres preferits em seguiran sortint els de sempre, dubto que aquesta trilogia em passi pel cap.

    ResponElimina
  9. homeeeee, ara em deixes fatal amb això de deixar coses a mitges! valeee, ja ho pensava fer xò al no tenir-lo quan vaig acabar el segon, es va quedar per un futur incert.

    Assumpta, em sembla bé la redempció amb els llibres i les pelis del Harry,.... de la Guerra de les Galàxies sols he vist les pelis, mal fet, oi?

    ResponElimina
  10. RITS.- el que has de fer és llegir-te els set llibres d'en Harry Potter :-DDD

    ResponElimina
  11. Em van encantar els tres llibres. El personatge de la Lisbeth m'encanta, la trobo fascinant. I el fet que hi hagi una catalana a la història encara fa que sigui més especial. :P

    ResponElimina