dilluns, 30 d’agost de 2010

El salze cec i la dona adormida

Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Labutxaca, 2009
Títol original, idioma, any: Blind Willow, Sleeping Woman, anglès, 2006
Traductors: Albert Nolla
Gènere: Relats
Número de pàgines: 491

Un noiet sord d'una orella, però només a estones. Un vellet que concedeix un sol desig, el que sigui. Un jove que parla sol com si recités poesia. Un noi que porta una tieta pobra penjada a l'esquena. Un home que vomita durant quaranta dies seguits. Uns nens que surten a l'ull d'un tifó. Uns dibuixos més reals que la realitat. Uns corbs que només mengen galetes. Una dona que es va casar amb un home de gel. Un afinador de pianos gai i dues dones amb una piga a l'orella. La mare del noi japonès a qui va matar un tauró. Les escales entre els pisos vint-i-quatre i vint-i-sis. Una dona que no vol explicar de què treballa. Una dona que no recorda com es diu quan li ho pregunten i un mico que parla. Aquestes i unes quantes històries més, i mil situacions inversemblants són el que trobem en una altra mostra del particular univers de Haruki Murakami.

El llibre recull més d'una vintena de relats i contes escrits al llarg de la trajectòria de l'autor, alguns d'ells ja publicats en altres reculls. En tots ells es detecta l'essència de l'autor, que és difícil d'explicar. Històries assossegades, sense principi ni final, històries menudes que parlen de coses molt grans, i sobretot, grans dosis d'imaginació i participació de personatges irreals i fets inexplicables que, naturalment, no seran aclarits per l'autor, molt en la seva línia. Deixa sempre que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

No sóc massa aficionat als relats, prefereixo escriure'n que no pas llegir-los. Havia llegit alguns autors catalans i m'havien decebut. Si puc triar, em quedo amb les novel·les, però he de reconèixer que els relats de Murakami m'han agradat més que els que havia llegit fins ara. M'agrada el seu estil. I potser, en ser històries més curtes, no m'ha quedat aquella sensació de necessitar descans. Sempre m'ha semblat que després d'un Murakami necessites pair-lo. El cos mateix t'avisarà quan estiguis preparat pel següent. Ara sento que podria continuar.

19 comentaris:

  1. No he llegit res de Murakami i vaig comprar aquest pensant en què els relats em servirien per entrar-hi de mica en mica, com de puntetes però la qüestió és que no m'he decidit.
    Pel que dius em recorda una mica a la sensació que tinc quan llegeixo Auster. No sempre és bon moment i no en podria llegir mai, més d'un de seguit. També és cert que darrerament no trobo mai el moment per posar-m'hi amb Auster i tant que m'havia agradat.

    ResponElimina
  2. Aquest és un dels autors preferits de la Utnoa.

    En tenim uns quants per casa i mai em ve bé posar-me a llegir-ne cap. Jo, que sóc així...

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Tengui! ;-)

    T'has llegit 'After Dark', de Murakami també? si és que no, te'l recomano, és una novel·la curta, realment interessant.

    ResponElimina
  4. No he llegit aquest que dius i no sé si m'hi engrescaré. Després de llegir-ne tres o quatre del Murakami, ja vaig pensar que en tenia prou.

    ResponElimina
  5. A mi q també em costen els relats...i em sap greu pq segur que em perdo coses...

    ResponElimina
  6. Fa bona pinta, ho tindré en compte. La veritat no he llegit res d'aquest autor.

    Salutacions

    ResponElimina
  7. M'agrada molt Murakami però reconec que aquest llibre de relats no me va fer el pes quan el vaig llegir. A mi els relats, excepte Quim Monzó, John Cheever i alguns altres, me costen una mica. Preferesc les seves novel·les. I quines ganes ja de que editi 1Q84 que al Japó ha estat tot un fenòmen.

    ResponElimina
  8. Aquest és el del Kafka a la platja, oi? ufff... res, res, no em va agradar gens ni mica... ai, quina angunia el Johnny Walker aquell ufff...

    Ah, jo acabo de llegir un de relats de la Patricia Highsmith tan mal traduït i tan pèssimament corregit que em van agafar ganes de cremar l'editorial. A part d'això, el que vaig poder entendre em va agradar :-))

    A mi els llibres de relats m'agraden molt perquè els pots anar llegint a trossos (més exactament, a relats) i si, per la causa que sigui, els has de deixar uns dies, doncs no passa res. Són ideals per llegir quan, al mateix temps llegeixes un llibre gruixut i/o espès, que pesa un munt i que no pots dur al damunt... Doncs per sortir de casa agafes el de relats i a casa segueixes amb el totxo :-))

    ResponElimina
  9. jo m'he estrenat fa poc amb el murakami, i aquest és el segon que en llegeixo. m'està agradant. el millor de tot, per mi, és que cada relat et deixa amb una sensació diferent, però mai indiferent. no sé si amb dos llibres ja me'n puc declarar fan, però em sembla que té molts números...

    i també m'estreno en aquest blog. aniré seguint les ressenyes!

    ResponElimina
  10. Si són relats curts i, segons entenc, no lligats entre si, crec que potser el compraré a una amiga que aviat serà mare perquè així podrà llegir-lo a estonetes, sempre que la criatura li ho permeti! :D

    ResponElimina
  11. No he llegit res de Murakami.
    Em cau la baba...comencen a arribar les novetats^-^!

    ResponElimina
  12. Jo sóc bastant fan de Murakami... sempre m'ha agradat el que he llegit. Aquest també.

    Fa anys em passava com a tu que no m'agradaven tant els relats curts com les novel·les, però amb els anys els hi he anat trobant el gust i ara els gaudeixo també, com les novel·les.

    Avui me n'he comprat un altre de Murakami... ja us explicaré

    ResponElimina
  13. A este home o li trobes el punt o no t'agrada.

    Jo l'obligaria a escriure més, m'encanta! I este llibre me va agradar moltíssim.

    ResponElimina
  14. Gràcies a tots pels vostres comentaris, veig que aquest recull de contes l'ha llegit més gent de la que pensava, això està bé. La fama de Murakami va a més dia rere dia.

    Mireia, m'agrada el que dius perquè Auster serà una de les meves properes lectures, encara no sé quan, però aviat. Em resulta interessant que li trobis comparació amb el japonès. Jo et recomano Murakami, però pots començar per novel·les també. Una de les darreres, After Dark, és lleugera, curteta, i et permet fer-te una idea del seu particular món. I després a pedres més dures.

    Sànset, fes cas a la Utnoa, home, a veure si et farà dormir al sofà!

    Elur, sí que l'he llegit, i alguns altres, tot i que me'n falten molts. Com li deia a la Mireia, After Dark és una bona carta de presentació de l'autor, tot i que sigui de les darreres publicades. El vaig llegir a principi d'aquest any, quan encara no tenia aquest blog, i em va agradar.

    Kweilan, sembla que tu i jo no tenim manera de coincidir. Almenys tu parles amb coneixement de causa, que sí que has llegit alguna cosa d'aquest home. Bé, no pot agradar a tothom, està clar.

    La., jo també me'n dec perdre, però no m'agraden el regust de boca que deixen. Però els de Murakami millor que els que havia llegit abans.

    Len0re, doncs aquest de relats pot estar bé per començar, i si no, la novel·la After Dark, que és curteta, fàcil de llegir, i amb només unes poques coses rares, les justes per entrar una mica en el món de l'autor, que té tela.

    Caterina, a mi Monzó em va decebre quan el vaig llegir. Tot i així, li vaig donar altres oportunitats, i res. Segur que en té de molt bons, però no m'entusiasma el seu estil. Potser em podries recomanar altres autors bons de relats, si en coneixes. Aviat veuràs que faig cas de les teves recomanacions (relativament aviat), i no sabia de l'existència del llibre de Murakami que dius, però pots comptar que quan surti me l'emporto a casa.

    Assumpta, que bo, comences a expressar-te com jo! Cremar l'editorial, sí senyor, així es fa. Pobre Murakami, no sempre hi ha personatges com aquells en els seus llibres (encara que sempre passen coses rares), hauries de donar-li una altra oportunitat. Si vols ja te'n recomanaré.
    Justament a mi m'agrada llegir els llibres de principi a fi, encara que siguin de relats. Però reconec que aquí vaig fer una excepció perquè el viatge a Suècia em va enganxar amb el tercer de Millennium a mitges, i com que pesa tres tones i mitja, em vaig emportar aquest que és de butxaca. Però ara que ho penso, no va ser pels relats, sinó perquè era el més lleuger que tenia a l'abast! Ja veus quin criteri, això diu molt poc de mi com a lector, però és que els de Ryanair...

    Pati di fusa, benvinguda siguis, sempre m'ha fet molta gràcia el teu nom. És clar que te'n pots declarar fan, si t'ha agradat en llegiràs més, a mi també me'n queden molts per llegir, aquest paio té una obra força extensa.

    Núr, no és mal regal, et sortirà barat, a més!

    Maria, home, de vegades també mor gent en els seus relats, hehehe, però no sé si és l'estil que a tu t'agrada. Podries provar a veure què et sembla. Aquest seria un bon inici, si no, After Dark.

    Carme, segur que jo vaig donant oportunitats als relats, però de moment m'havia decebut una mica el que havia llegit, segur que recordes les meves crítiques a Monzó ja fa temps, i se suposa que aquest home és un mestre. Ei, quin t'has comprat de Murakami, no ens ho diràs?

    Bajo, què passa, el vols esclavitzar? No serà perquè el paio no escrigui, que no para! Però és clar, tu llegeixes més ràpid que ell escriu.

    ResponElimina
  15. Hahaha què booooooo arribo a casa, engego l'ordinador, entro aquí i just acabes de respondre... t'ho prometo (i sé que em creus) que no tinc cap avís de comentaris de cap blog que no sigui el meu (ja només em faltaria això per estressar-me!) :-))

    És que m'has fet riure (i això és quelcom que sempre s'agraeix) quan has dit que ja em començo a expressar com tu... però és que cremar l'editorial era el que es mereixia... Vaig estar a punt de fer-ne un post (mira, un altre post perdut) frases mal traduïdes, mal construïdes, paraules a les que faltava una lletra... horrible!

    Res, jo a aquest torturador d'animals no li dono més oportunitats. Castigat!! :-PP

    Però bé... ara que no ho llegirà ningú, et diré un secret (en quant al criteri de selecció de llibres a llegir per la mida, el pes, etc.) Desembre passat, quan veia que s'acabava l'any, tenia por de començar un llibre i no tenir temps d'acabar-lo dins el mateix desembre, amb la qual cosa em sentiria "tramposa" tant si el posava a la llista 2009 (perquè estaria inacabat) com si el posava a la llista 2010 (perquè no l'hauria llegit sencer aquest any)... ja veus... :-)... i li vaig demanar a ma germana que em deixés dos o tres llibres ben prims :-DDD el més divertit del cas és que en vaig acabar un el dia 29 i no vaig voler començar-ne cap més fins l'1 de gener... Noi, les coses s'han de fer bé ;-))

    ResponElimina
  16. Quina ràbia! Havia escrit un comentari ja fa uns dies, i quan hi torno a entrar per veure si hi havia resposta, veig que no es devia penjar... Argg!!!! Bé, només et venia a dir que el teu post és responsable de que ara mateix hi hagi un tal Toquio Blues a la meva tauleta de nit.

    Salut!

    ResponElimina
  17. Gerhart, Darrerament Blogger fa desaparèixer comentaris un cop han estat publicats. Duren uns 5 o 6 segons. Tu mires, veus que ha sortit, marxes i... quan tornes ja no hi és...

    ResponElimina
  18. Gràcies Assumpta! La veritat és que m'has tranquil·litzat força. No és que sigui res extremadament rellevant, però estava tan convençut d'haver vist el comentari publicat correctament, que començava a pensar que m'havia tornat boig i que veia coses que no eren. En fi, t'agraeixo la informació...

    ResponElimina
  19. Xexu, crec que intuesc sobre quin llibre has seguit una recomanació meva :) A veure què t'assembla. Sempre és una responsabilitat recomanar perquè els gustos de cadascú són molt variats i poden no sempre coincidir. Estaré pendent del teu post :)

    ResponElimina