dijous, 29 de juliol de 2010

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

Autor: Stieg Larsson
Editorial, any: Columna, 2008
Títol original, idioma, any: Flickan som lekte med elden, suec, 2005
Traductors: Albert Vilardell
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 766

Després d'haver resolt plegats el misteriós cas de la Harriet Vagner, i d'haver enfonsat l'empresari Wennerström, la Lisbeth Salander desapareix de la vida d'en Mikael Blomkvist sense deixar rastre, de fet, sembla que se l'hagi empassat la terra. En Mikael, després de molts intents de comunicar-se amb ella, comença a desistir i s'embolica en un nou projecte de periodisme d'investigació amb un nou col·laborador i la seva dona, en Dag Svensson i la Mia Bergman. Amb ells planeja la publicació d'un llibre sobre el comerç de dones en la prostitució a Suècia que promet ser tant o més impactant com el treball sobre Wennerström. Però un triple assassinat coincidint amb la reaparició de la Salander farà que les coses es torcin i que en Maikel dediqui els seus dies a defensar la innocència de la seva amiga, tot i que tots els indicis de la investigació policial dirigida per l'inspector Bublanski apunten cap a ella com a principal sospitosa. A arrel d'aquesta investigació i de les dues investigacions paral·leles realitzades per amics seus, anirem coneixent el complicat passat de la misteriosa Lisbeth Salander. 

Segona entrega de la trilogia Millennium, i he de reconèixer que m'ha enganxat més que el primer, però que no deixa de ser el mateix. Penso que li sobren moltes pàgines, hi ha molta palla. Fins la pàgina 300 (la 300!) no comença a animar-se la cosa, i això no pot ser. Enganxa, és entretingut, i la història sorprèn, però si una trilogia de 2000 pàgines te la podries ventilar tranquil·lament amb 600, és que alguna cosa falla. En aquesta entrega hi ha més acció, més investigació policial i més històries fosques dels personatges, per això m'ha agradat més. 

Segueixo pensant que és un llibre per recomanar, per llegir, però que n'hi ha de millors i menys pretensiosos. Aquest es pot llegir de forma separada del primer, tot i que hi fa constants referències, però això et situa en la història. En canvi, no té final i per força t'has de llegir el tercer. Ja me'l pensava llegir, però no m'ha fet gràcia que em deixessin així.

14 comentaris:

  1. Llegint la teva crítica ara m'has recordat el final de la pel·lícula.Per cert,també són molt recomanables.^^
    M'agrada molt la transformació que va fent la Lisbeth.
    Avui he vist un llibre que m'ha fet pensar amb tu. Assassinats a Islàndia! I no era pas aquell que ens vas explicar fa poc.Merda!No recordo el títol...

    ResponElimina
  2. Ostres!! Te l'has llegit ràpid, eh? :-))

    ResponElimina
  3. És bo. I com bé has dit, és recomanable, encara que n'hi hagi de millors!

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Doncs crec que em cotninuo quedant amb el primer. El tercer encara el tinc pendent.

    ResponElimina
  5. Torno al que dic sempre sobre aquests llibres: per passar l'estona. Tens raó , en aquest triga molt a começar l'acció i amb una mica menys també passariem. On ha quedat aquella dita castellana de " si bueno i breve, dos veces bueno"?.

    ResponElimina
  6. bufff, és que, com més opinions en llegeixo, més mandra em fa llegir-los!

    ResponElimina
  7. És una trilogia fantàstica! Els dos primers me varen encantar. El tercer sí, és el més fluix. Pens que el segon i el tercer haurien pogut ser escrits en un sol volum. Hi ha històries secundàries que sobren i personatges que no saps bé perquè Larsson va decidir donar-los vida. Potser ho haguéssim sabut si hagués tengut l'oportunitat d'escriure més novel·les.

    ResponElimina
  8. L'acabo de llegir també. Estic amb tu: millor que el primer, més acció, li sobren pàgines i l'acció es desencadena al final (com ha de ser, però). L'èxit de la saga està en la Lisbeth Salander: és el que dóna el to singular a la trilogia.

    ResponElimina
  9. Ai, has fet canvis al blog! :-) La foto de dalt a la dreta és nova... i molt xula! :-)

    ResponElimina
  10. A mi aquest és el que em va agradar més dels tres. Provablement per que ens descobreix més la Salander, que crec que és el millor dels llibres.

    ResponElimina
  11. em sembla que no t'havia comentat mai en aquest bloc, però sí que hi havia entrat a ficar-hi el nas (sóc una mica tafanera) i així vaig omplint la llista, jeje. No m'he llegit el segon llibre, sí el primer i em va enganxar moltíssim. Pel que fa a les pelis, he vist les dues primeres, i trobo que cal llegir-se els llibres sobretot pels detallets que a la peli no deixen entendre algunes coses. Apa, un petonàs!!!

    ResponElimina
  12. Ostres, aquest blog està una mica inactiu perquè no he pogut llegir massa darrerament, però no m'oblido d'ell, eh, i de vosaltres menys. Aviat tornaré a publicar, però és el que té llegir totxos, que tot va més lent. Gràcies als que heu anat comentant aquests dies. Ja sabeu que us tocarà la tercera part, quin remei, no? També voldria fer un comentari general sobre la trilogia, ja veurem què surt al final. Així que millor no donar massa la tabarra amb el llibre, que total, només és una baula de l'obra sencera.

    Maria, corre immediatament a descobrir de quin llibre estàs parlant. Assassinats + Islàndia, això no m'ho puc perdre!

    Assumpta, sí que me'l vaig llegir força ràpid, però m'hi vaig esforçar, eh? I sí, la foto l'aniré canviant quan em cansi de veure-la.

    Rita, ritme que m'he carregat posteriorment.

    Sànset, de moment millor que el primer. A veure el tercer que el tinc a mitges.

    rits, jo al revés, millor aquest, i el tercer està en marxa.

    Mireia, els que van fer les dites sabien el que es feien, encara que fossin castellans. Com ja vaig dient, la trilogia sencera, amb la meitat de pàgines, no només seria igual de bona, sinó que seria una bomba per la facilitat de lectura i el dinamisme. Però és que 300 pàgines! Molts llibres ni les tenen...

    Núr, doncs tu que llegeixes relativament poc, potser que inverteixis el temps en llibres que et cridin més l'atenció, ni t'hi esforcis.

    Caterina, em sembla que tu i jo parlaríem hores i hores del llibre. A veure si faig un article específic i general, de moment, les ressenyes. A mi m'agrada que surtin molts personatges, i que salti d'un a l'altre. A la vida real és aixi, hi ha molta gent que fa coses! Algunes històries, això sí, semblen una mica colades amb calçador, probablement eren investigacions del propi autor que va voler incloure. Penso que les va lligar prou bé, dintre del que cap.

    Veí, a veure quin sabor ens deixa el tercer. Molts destaqueu la Salander, a mi de vegades no m'agrada el personatge. És el caràcter més destacat, però per mi té pinzellades, i a estones és inversemblant. Ara, per fer bromes va de perles.

    Jomateixa, com li deia al Veí, la Salander no sempre m'agrada, de vegades se'm fa molt inversemblant. Jo en destaco més l'estil, que és fàcil de llegir en general, i la gran quantitat de personatges, encara que les històries de vegades s'emboliquen massa. Hi ha tants fils per estirar que se'n podrien escriure llibres encadenats eternament!

    Instints, jo sempre prefereixo els llibres a les pel·lícules. D'aquesta trilogia no n'he vist cap, tot i que no ho descarto, però no n'he sentit massa bones crítiques. Potser quan acabi els tres faré un pensament. No t'animes tu amb els altres dos llibres?

    ResponElimina
  13. Què passa, que el metge t'ha recomanat no llegir? ai, ai, ai, que les vacances no et proven...

    *Sànset*

    ResponElimina