diumenge, 6 de juny de 2010

Un món sense fi

Autor: Ken Follett
Editorial, any: Edicions 62, 2007
Títol original, idioma, any: World without end, anglès, 2007
Gènere: Ficció històrica
Número de pàgines: 1258

Qui ha llegit aquest llibre o la seva primera part, Els pilars de la terra, sabrà que és difícil mirar d'explicar l'argument d'aquestes obres. Situat uns 150 anys més tard del final del seu predecessor, l'acció comença l'any 1327, quan una colla de joves amics d'uns 10 anys presenciaran uns fets que no s'esperen i hauran de guardar secrets que no entendran. Aquesta canalla, Merthin i el seu germà Ralph, Caris i els germans Gwenda i Philemon formaran el nucli d'una història que els portarà a una sort desigual i que teixirà tot un entramat de les seves vides al voltant de la vila de Kingsbridge i rodalies, sempre amb el rerefons del poder clerical, de les disputes entre noblesa i pagesia, i aquest cop amb l'afegitó d'un enemic imparable com van ser les epidèmies de pesta que van assolar Europa al segle XIV. Tota una biografia d'aquests personatges inventats i en molts casos avançats al seu temps.

El llibre és una obra mestra, no se'n pot dir altra cosa. Agradi o no aquest gènere, i a mi m'agrada, s'ha de reconèixer el mèrit d'un autor que també és dels meus preferits. He trigat dos anys a llegir-lo, com vaig predir, però és que en tinc la primera edició en català que va sortir, comprada el mateix dia de l'estrena, i no es pot transportar. L'he llegit amb calma, però amb gran plaer. Es pot llegir de manera totalment independent de la primera part, tot i que fa algunes referències a la primera part, però això no en dificulta la lectura. Enganxa molt i sempre vols saber més i més del que passarà.

És arriscat recomanar un llibre de més de 1200 pàgines, hi ha a qui espanta agafar un totxo així. De totes maneres, penso que val la pena, si es té estona i ganes de ben segur que no decebrà a ningú. I el més important, Els pilars de la terra van deixar un llistó tan alt que aquesta promesa segona part tenia tota la pinta de tirar per terra aquella obra. Però Follett és molt Follett, i se n'ha sortit amb una nota altíssima.

24 comentaris:

  1. A mi també em va agradar encara que menys que la primera part. Aquesta segona part no va aconseguir sorprendre'm tant com la primera. En molts moments em va semblar que llegia una repetició. Se li ha de reconèixer el mèrit de poder escriure tantes pàgines sense arribar a avorrir el lector, això sí.
    Petoons!

    ResponElimina
  2. Em va agradar molt. Un "totxo" d'aquells que es fan curts. Jo no dubtaria gens a recomanar-lo!

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. A mi la primera part em va agradar molt. I aquesta segona, malgrat tothom en parla tan bé, encara no l'he llegit. Però ho faré.

    ResponElimina
  4. Ja l'has acabat! Què bé! :-))

    Jo no els he llegit, ni el primer ni el segon però crec que la meva família en ple els ha llegit (mare, germana, germà i cunyada)... o potser només el primer, ara no ho sé.

    Em sona que el meu nebot gran fa un parell d'anys (actualment en té catorze, o sigui que tenia dotze anyets) el va regalar als seus pares per Reis... És més maco aquest nen! :-)

    També els hi podria demanar, oi? (Bé, ara penso en el primer, "Els pilars de la terra", perquè si els llegís hauria de ser els dos) veig que de moment tots esteu d'acord en aquest :-))

    ResponElimina
  5. Tinc molt bon record d'aquest llibre. Una abraçada.

    ResponElimina
  6. XeXuuuu!! Aquest llibre és d'aquells de mal d'esquena si vas llegint pel carrer!! hahaha Jo me'l vaig llegir durant les vacances de Nadal de l'any passat, crec. Sorti a 150 pàgines diàries. M'ho vaig proposar per "liquidar-lo" quan abans millor per no haver-lo de transportar. Sóc incapaç de llegir dos llibres a l'hora, malgrat que hi ha gent que en porta més!

    Bé, del tot recomanable. És increïble (i per treure's el barret) la història que es treu de la màniga el Follett! Brutal! Un geni!

    ResponElimina
  7. Totalment d'acord. EL primer em va encantar i em vaig llegir el segon una mica a l'expectativa...amb por, diria...el primer havia deixat el llistó tan alt! Però el segon, tot i que potser un pelet menys, també em va tenir enganxada pàgina rere pàgina... Coincideixo!

    ResponElimina
  8. No n'he llegit cap dels dos.La veritat és que el seu tema no m'atrau massa i el gruix tampoc.Amb això no vull dir que no valgui la pena.Crec que Ken Follet és un gran savi.

    ResponElimina
  9. Efectivament, l'aval és molt bo. He llegit tres llibres d'en Follett i no m'ha descebut en cap d'ells. A més, les teves recomanacions literàries solen casar força amb els meus gustos (excloc d'aquesta llista fricades extremes per a erudits admiradors del gènesi de la Terra mitja). El que més em fa enrere d'aquest és, òbviament, el llom. No només pel pes, és també el fet d'anar veient com s'acumulen llibres pendents a la tauleta de nit mentre vas atravessant un equador de sis-centes pàgines. En fi... Algun dia m'armaré de valor.

    ResponElimina
  10. A mi també em va agradar molt, i tot i les 1200 pàgines en cap moment se'm va fer pesat. És una bona obra!

    ResponElimina
  11. Estic d'acord, em va agradar, no com "els pilars de la terra", i aquesta es una comparació que sempre farem, però un cop dit això, dir que em va agradar

    ResponElimina
  12. Els pilars de la terra és un dels meus llibres favorits! m'encanta! però encara no he tingut ocasió de llegir la segona part...

    ResponElimina
  13. Gràcies a tots els que heu comentat aquesta ressenya. Estem d'acord amb que és un bon llibre. Pot haver agradat més o menys, però és una gran obra i s'ha de valorar l'esforç d'escriure una història així.

    Cosmo, Sànset, Jordicine, el Sr. Banyera i Màgia, el recomaneu sense reserves. Per mi no cal comparar-la amb Els pilars, encara que em sembla una mica inevitable. Però està bé considerar-la una bona obra per si sola. Per cert Jordi, a mi no se m'acudiria portar-lo a passejar i llegir-lo caminant. Per això aquest el tenia a casa i he trigat tant a llegir-lo. Mentrestant em sembla que he llegit una trentena llarga de llibres... Jo sí que en puc tenir un parell en marxa, algun cop fins i tot tres.

    En canvi, Myself, La. i Martí, tot i que us va agradar, preferiu la primera part. Fa molts anys que vaig llegir Els pilars, així que la comparació em costa. En guardo un gran record, dels millors llibres que he llegit per la seva magnitud, i aquest no m'ha decebut gens. Prefereixo valorar-lo per separat, i crec que és un bon llibre.

    També hi ha els que heu llegit la primera part però no aquest, Kweilan, Júlia i entenc que tu també Gerhart. Si el primer us va agradar, no dubteu d'agafar aquest segon, encara que entenc que és una aposta a llarg termini. De totes maneres, ara hi ha edicions de butxaca una mica més portables i menys pesades. Potser això us animi. N'hi ha una de l'editorial Labutxaca, en català, és clar.

    I finalment, els heretges que no heu llegit Els pilars de la terra, hehehe. Penso que això ho hem d'arreglar Assumpta i Maria. De ben segur que algú te'ls podrà deixar Assumpta. Trobo que aquest estiu, allà al Viena, pots fer un intensiu i llegir-los els dos seguits. Res, unes 2500 pàgines de no res. Però això si t'agrada el gènere, és clar. Com a tu Maria. Sé que et van més altres coses, si és un gènere que no t'atreu, per molt Follett que sigui, tampoc no cal. Te'n puc recomanar altres d'aquest autor que no tenen res a veure però estan igualment ben escrits.

    ResponElimina
  14. Una edició de butxaca d'un món sense fi?! No sabia que la física de partícules havia arribat tan lluny... O és que està escrita amb abreviatures rollo SMS...

    Bé, li farem un cop d'ull i (mai millor dit) ho sospesarem...

    Gràcies per la resposta!

    ResponElimina
  15. Un llibre senzillament brutal! Jo el vaig carregar a Toronto fa dos anys i no, no és recomanable de fer, perquè pesa un ase mort! Em va encantar; tan brillant com el primer. Això sí, pateix el maleït problema de les primeres edicions publicades a correcuita: la primera edició està carregada de faltes a tots els nivells (paraules omeses, ortografia, diàlegs al final dels quals no saps qui parla perquè hi ha confusió en els noms..). Espero que si l'han reeditat ho hagin corregit! :)

    ResponElimina
  16. A mi em va encantar l'altre, i este no l'he tingut encara a la vista per llegir-lo.

    Si que fa respecte amb tantes pàgines però a mi m'encanten els totxos :) Bé ara no sé que m'agrada amb la crisi que porto a sobre... però el penso llegir un dia o un altre :)

    ResponElimina
  17. Ei, recordes que et vas comprar "Cámara de gas" de Grisham? ;-)

    Doncs ara estic llegint un altre de Grisham (bé, estic llegint dos a la vegada, un de Grisham i un de Jesús Moncada, "El cafè de la granota", però com és de relats curts, doncs es pot fer perfectament) doncs el de Grisham, a la part interior de la portada posa:

    "John Grisham, el mejor escritor de thrillers vivo", Ken Follet.

    Ja veus... fins i tot en Ken Follet que tan t'agrada te'l recomana ;-))

    ResponElimina
  18. Fa poc que l'he comprat! La primera part és boníssima i la vaig llegir en tan sols dues setmanes, un estiu de fa uns anys. Quan llegiré aquesta segona no ho sé perquè tenc molts llibres pendents però, juntament amb el teu post, he sentit a dir que està molt bé, així que li tenc ganes! :)

    ResponElimina
  19. Gerhart, ahir mateix vaig veure aquesta versió de butxaca i és de mida una mica més petita i tapes toves, però la densitat no és tan diferent. Segurament les esquenes malmeses passaran de tres contractures a només dues.

    Núr, a qui se li acudeix portar Un món sense fi a Toronto... per això s'han fet els llibres de butxaca, que es podrien dir llibres de viatge, perquè a les butxaques tampoc no hi caben...
    Amb el llibre que estic a punt de ressenyar he pensat en tu i aquest comentari, hi he trobat moltes errades de les que descrius, fins i tot algunes paraules que tinc els meus dubtes que siguin correctes en català.

    Bajo, com que ja se t'ha passat la crisi, ja no tens excusa. Agafa'l almenys tindràs distracció per... una setmana?

    Assumpta, sí que me'n recordo, i tant. Espera, giro el cap cap a la dreta... i el tinc aquí a un metre i mig. Sí, encara hi és, al calaix dels pendents. Per cert, veig que la lleixa comença a fer panxa... aquests mobles d'IKEA...
    Em sembla que no li tocarà aquest any, em sap greu. N'ha anat intercal·lant alguns i al pas que vaig alguns llibres s'aniran endarrerint molt. Però tant tu com jo serem per aquí l'any que ve, no? Doncs ja el llegiré, dona, que hi ha més dies que llonganisses. Això si no m'agafa un 'pronto' i l'agafo qualsevol dia... perquè clar, si ho diu en Follett...
    Per cert, a tots els que ja tinc confirmats que vindran abans, i a les possibles sorpreses, hi has d'afegir la segona part de El nombre del viento que ha de sortir a finals d'any (un altre totxo). Aquest serà portar-lo a casa i ocupar el primer lloc de la llista. Pobre Grisham.

    Caterina, penso que si et va agradar el primer, aquest no et decebrà. Ja sé què és això de tenir una llista ben llarga de pendents, i introduir-hi un títol de 1200 pàgines no és trivial. Però s'acosta l'estiu, qui sap si aquest serà l'any de Un món sense fi.

    ResponElimina
  20. em va agradar moltíssim més Els pilars

    ResponElimina
  21. M'està agradant molt, però l'edició és plena d'errades, generalment lletres que falten, un "Priscil·la" per "Petranilla", "perquè" junts quan serien separats, i així massa coses. No són lapsus esporàdics, són bastant habituals.

    I per desgràcia és quelcom general a les edicions de 62, tal com he sofert a 1Q84. :(

    ResponElimina
  22. Just ahir el vaig acabar i, si t'he de ser sincer, no arriba ni a la meitat de la meitat de bo que Els pilars de la terra. Abusa de les repeticions (algunes fins i tot gairebé ofenen, com si el lector fos mig tanoca), hi ha massa palla i allarga el final innecessàriament (sense tenir res a veure, m'ha recordat al final del Senyor dels Anells, que no arribava mai).

    Els personatges estan massa decantats cap al bé o el mal, sense esquerdes ni dubtes. Em falla també la connexió Gwenda-Philemon, que tot i ser germans, no tenen cap relació entre un i l'altra durant gairebé tot el llibre, i això que hauria estat fàcil per la Gwenda acudir a Philemon per resoldre algunes de les difícils situacions que se li presenten.

    Malgrat tot això, el llibre distreu i es llegeix bé, sense entrebancs, i, vulguis o no, acabes agafant certa estima per alguns dels protagonistes.

    ResponElimina