diumenge, 30 de maig de 2010

Desayuno en Tiffany's

Autor: Truman Capote
Editorial, any: Anagrama,1990
Títol original, idioma, any: Breakfast at Tiffany's, anglès,1958
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 153

La Holly Golightly és un personatge força curiós, la més tarambana de totes les habitants de Nova York. Tot i que ella no arriba a apropar-se a ningú, fa anar de corcoll a tots els homes amb qui interactua, el seu poder de seducció està per sobre del de qualsevol altra, sense ser especialment guapa es guanya la vida a costa dels homes que va engalipant. Innocent però atrevida, viu envoltada de glamour i de personatges estranys, deixant de banda l'escriptor que viu a la seva escala, al que ella anomena Fred com el seu germà, i que és el seu únic amic veritable, però que, naturalment està secretament enamorat d'ella. Amb ell viurà unes quantes situacions també esperpèntiques, i sobretot la traurà de més d'un embolic. Per la Holly, només hi ha un paradís, centre de totes les seves aspiracions, la famosa joieria Tiffany's.

Vaig agafar aquest llibre amb força ganes, tot i no haver vist la pel·lícula, en Truman Capote és un escriptor de prestigi, i aquesta obra és tot un mite. He de dir que m'ha decebut profundament. Més que una novel·la és un relat llarg, molt pesat i sense cap mena d'interès. Potser és per com sóc jo, però a la Holly li hagués fotut un parell d'hòsties en més d'una ocasió, és del tipus de persones a les que no m'aproparia ni en un milió d'anys. Així que només puc dir que aquesta tria va ser un error.

Per completar el llibre al final hi ha tres relats més de l'autor: 'Una casa de flores', 'Una guitarra de diamantes' i 'Un recuerdo navideño'. Cap dels tres m'ha despertat interès i també se m'ha fet força pesada la seva lectura. Serà que Capote no és un escriptor per a mi. No puc recomanar ni el llibre ni l'autor. Si ha agradat a algú, si us plau que m'ho digui.

13 comentaris:

  1. Ostres, i tant que és un relat!... Si amb 153 pàgines hi ha quatre històries!! :-))

    D'acord, d'acord, jo també ho faig a vegades... Abans de llegir "El Casalot" de Dickens (1.118 pàgines) en vaig llegir un parell de ben curtets per no perdre ritme :-))

    Val, no el llegiré ;-)

    Però m'ha agradat això que dius que "Vaig agafar aquest llibre amb força ganes, tot i no haver vist la pel·lícula, en Truman Capote és un escriptor de prestigi, i aquesta obra és tot un mite"... això demostra la meva teoria que no hi ha criteris objectius per definir "què és un bon llibre".

    Evidentment, deixant de banda que si és ple de faltes d'ortografia, gramàtica etc. ja no pot ser bo, clar (ma germana va llegir un llibre horrible en aquest sentit, escrit per una persona coneguda del seu cap!! jejeje...)

    ResponElimina
  2. Jo sóc una fan de la peli i de la seua protagonista. Primer vaig veure la pel.lícula i després vaig llegir el llibre. Em quedo amb la pel.li i del Capote vaig intentar llegir uns contes crítics de la burgesia ameicana i em van costar molt. No així, A sangre fría que és una novel.la que m'agrada molt.

    ResponElimina
  3. Ups, per variar, he vist la peli però no he llegit el llibre.

    I la peli,.... doncs a mi m'agrada molt. Ella atrapa, potser misteriosament i sense adonar-se passa com en els personatges masculins que objectivament veus que xucla. és impossible no hipnotitzar-se amb la lulamy novaiorquesa que està tan sola i perduda.

    I tot i no agradar-te el vas acabar? chapeau!

    ResponElimina
  4. He vist la pel·lícula però no puc opinar sobre el llibre.
    No he llegit res d'en Truman Capote.^^Seria estrany!
    I tan que és un mèrit acabar un llibre que no t'agrada.
    Ara que hi penso només vam coincidir amb el d'en Daniel Closa.buah!Aquesta llista comença a ser llarga.

    ResponElimina
  5. He vist la pel·lícula, que m'encanta, i he llegit el llibre que em va decebre molt. Potser serà de les poques vegades que la pel·lícula és millor que el llibre, vés a saber... potser és perquè l'Audrey Hepburn és una debilitat i la banda sonora una altra. Però el llibre? no, jo tampoc el recomanaria a ningú, La pèli sí, veus?

    ResponElimina
  6. Jo sé una peli que també és millor que el llibre ;-)

    Ara bé, en aquest cas no vull dir -en absolut!!- que el llibre sigui dolent. És un relat curt... i el Director de la pel•lícula en va fer una obra mestra :-)

    Parlo de Testigo de Cargo de la genial Agatha Christie.

    Per cert, que la Wikipedia, farcida d’inexactituds com sempre, diu que el film està basat en una obra de teatre. Cert que, anys després del relat, es va adaptar per obra de teatre, però la història original va ser escrita l'any 1925 i va aparèixer en un llibre de relats curts l'any 1933. Fins 1953 no es va adaptar pel teatre!! (Aaaai Wikipeeedia!!)

    Doncs bé, el relat curt està bé, és molt interessant

    AQUÍ el podeu llegir sencer ;-)

    Són 17 pàgines, és curtet.

    Però al Cinema en van fer una autèntica meravella, amb un director i uns actors de luxe que van tenir un munt de nominacions als Òscars i Globus d'Or... Una passada!!

    Conclusió: XeXu, mira la peli de "Desayuno con diamantes" que suposo que serà millor ;-))

    ResponElimina
  7. Jo no he vist ni la pel·lícula ni he llegit el llibre, però davant la teva ressenya i els comentaris, si haig de triar per alguna cosa em sembla que em quedo amb el film. Està bé saber que el llibre no val la pena, perquè he sentit a parlar molt de la pel·lícula i si hagués vist el llibre per algun lloc l'hauria començat a llegir.

    ResponElimina
  8. La peli és la meva arma infal·lible quan rondo la plorera: me la poso i acabo plorant. No falla. M'encaaanta.
    El llibre no he tingut mai la temptació de llegir-lo. Vaig llegir "A sang freda" i em va frepar...

    Boníssim:"...però a la Holly li hagués fotut un parell d'hòsties en més d'una ocasió..." No he pogut evitar somriure...jo tb sóc de les que té ganes de repartir quan llegeix... :-)

    ResponElimina
  9. La pel·lícula m'encanta, l'he vista moltes vegades, i potser per això mai he volgut llegir el llibre, per si de cas...

    No he llegit mai res d'en Capote. No puc opinar...
    Petons!

    ResponElimina
  10. Jo tampoc l'he llegit... i no me'n feu venir gens de ganes!

    ResponElimina
  11. Mai he llegit res de Capote, tinc ara pendent "A sangre fría".

    Ai quan ens cauen malament els personatges malament anem! A mi també m'ha passat de vegades.

    ResponElimina
  12. Gràcies a tots els que heu comentat aquesta ressenya. Com ja vaig dir, la veritat és que em va decebre el llibre, però no tots poden ser bons, no?

    Assumpta, la història principal té noranta i escaig pàgines. La història tampoc no és massa engrescadora, es limita sobretot a parlar de la tarambana de la protagonista. Entenem que un llibre amb molts errors fa mal a la vista, però a banda d'això, el criteri per saber si un llibre és bo és massa subjectiu, amb això sempre estaríem d'acord, igual que amb el concepte de l'art. Vaja, l'escriptura també és un art, així que... Saps, fa poc em van dir per aquí als blogs que tenia una visió molt conservadora de l'art per dir que actualment a qualsevol cosa diuen art, i ens ho hem de creure. Doncs deu ser que sí. Si una merda punxada en un pal és art, jo sóc un antiquat i un conservador.
    Comentari 2: Algun dia podríem parlar de pel·lis que són millors que els seus llibres d'origen, ja que no sol ser així. Em queda pendent veure la pel·li de Breakfast at Tiffany's, a veure si em trec el mal gust de boca.

    Kweilan, no puc parlar de la pel·lícula perquè no l'he vista o no la tinc al cap, però tinc molt respecte a la protagonista que és una actriu com n'hi ha poques. Segur que millorava l'argument en molt. No ets l'única que destaques aquesta altra obra de Capote, però em sembla que, si l'he de llegir algun dia, passarà un bon temps abans no ho intenti.

    rits, molts pocs llibres he deixat a la vida sense acabar. Va contra la meva religió. Els dos anteriors que hagués volgut tirar per la finestra com aquest, El misteri de l'amor de Joan Miquel Oliver i El viatge a la felicitat del Punset també els vaig acabar. Aquest deu ser un dels pocs casos que la pel·lícula supera en molt al llibre. Al cine també es poden fer obres d'art, encara que el punt de partida no sigui massa bo.

    Maria, aquest no cal que el posis en cap llista. Jo sempre acabo els llibres, encara que em costi. N'he deixat molt pocs a l'estacada. És que hi ha gent que sap deixar-los i agafar-los en un altre moment, i jo dubto que pogués. Si el deixo se li ha passat ja l'oportunitat. Jo hauré llegit molts llibres que tu no, però mentrestant tu en vas llegint molts que jo no!

    Elur, sense haver vist la pel·lícula (o no tenir-la al cap), coincideixo amb tu, m'agrada veure com algú que l'ha llegit també el va trobar molt dolent. La pel·li té la sort de comptar amb aquesta actriu, i això ja és una garantia. Em penso que la fama que té aquesta història és tota de la pel·li.

    Màgia, sense veure la pel·lícula només et puc dir que no llegeixis el llibre. La pel·li té elements que segur que la fan millor, però el llibre no va enlloc.

    La., ja fas bé, segueix sense temptacions de llegir-lo, i queda't amb la pel·li que segur que et segueix funcionant. A mi m'agrada creure'm els personatges, i alguns m'acaben fent molta ràbia. Altres els acabes agafant estimació, suposo que això és llegir a consciència.

    Rita, la teva intuïció t'ha portat pel bon camí. Si alguna cosa et deia que no llegissis el llibre, has fet bé d'escoltar aquesta veu. No he llegit res més de l'autor i em costarà tornar-lo a agafar.

    Carme, em penso que no podem estar tots tan bojos. Jo podria estar-ho, però els companys estan corroborant la meva versió.

    Bajo, diuen per aquí que aquest altre és millor, espero que sí. Potser hauríem de pensar que si ens cauen malament els personatges l'autor ha fet una bona feina de descripció, però en aquest cas es tracta d'un personatge perquè te n'enamoris i et sedueixi. Doncs a mi res de res.

    ResponElimina
  13. Com sempre vaig tard (una setmaneta, però veig que per a la vida d'un blogaire és quasi una eternitat...). Crec que a banda de l'Assumpta (corregiu-me si m'equivoco) sóc l'únic que no ha vist la peli. Jo també tenia pendent alguna cosa de Truman Capote (per això de "l'escriptor de prestigi"). Havia pensat més aviat en "A sangre fria", que a més el tenim per casa. Però en tot cas, gràcies Xexu per l'advertència. No et dic que desterri al Truman de la meva vida de lector, però en tot cas el baixaré unes quantes posicions en la meva dinàmica llista de llibres pendents.

    ResponElimina