dimecres, 14 d’abril de 2010

El Príncep de la Boira

Autor: Carlos Ruiz-Zafón
Editorial, any: labutxaca, 2007
Títol original, idioma, any: El Príncipe de la Niebla, castellà, 1993
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 223

En Max i la seva família arriben a un petit poble coster per mirar d'allunyar-se de la guerra. El seu pare, rellotger de professió, vol provar fortuna en aquesta nova ubicació, i compra un casalot que fa molts anys que està deshabitat. De seguida que en Max, els seus pares i les seves dues germanes arriben al poble comencen a veure que aquell lloc amaga secrets molt misteriosos, i especialment la casa on han de viure d'ara endavant. Però no s'esperen fins a quin punt la seva tranquil·la existència es veurà afectada pels esdeveniments que succeiran al voltant de la casa i de les poques coneixences que faran, un noi molt agradable, en Roland, i el seu avi, el guardià del far.

Estem davant d'un llibre de Ruiz-Zafón, el primer, i ja sabem què vol dir això. Encara que està catalogat com a literatura juvenil, la temàtica ve a ser la mateixa a la que ens té acostumats, misteri, personatges diabòlics indeterminats capaços de qualsevol cosa, algú que es resisteix a la influència d'aquests poders, amors que no acaben bé... Com més llegeixes aquest autor, més t'avorreix i observes la seva manca d'imaginació. M'adono que si l'Ombra del vent, el primer llibre que vaig llegir d'ell i que tinc en alta estima, l'hagués llegit en l'ordre que toca, és a dir, després de la Trilogia de la Boira i Marina, no m'hagués agradat ni la meitat. Llàstima.

No obstant, el llibre es deixa llegir fàcilment, el llenguatge és planer i no s'embolica massa. Apte també per lectors més sèniors. I com que tinc els altres dos, els hauré de llegir, no?

21 comentaris:

  1. Em sembla que m'acabes de convèncer de no llegir-me'l,si més no sino segueixo l'ordre...Bé,si mai tinc temps^-^ho faré.jejeje

    ResponElimina
  2. Ja vens a mi ;-)) "más de lo mismo".

    Jo, com d'en Ruiz Zafón els he llegit tots, quan vaig llegir "El juego del ángel" em vaig sentir estafada.

    Ep, però els llibres aquests no estan pas malament, eh? Que aquests eren els primers! O sigui que aquí era original, pobre home... va ser després que li van entrar les ganes de copiar-se i imitar-se a sí mateix fins a la sacietat (ara bé, jo també ho faria si això signifiques omplir-me les butxaques sense fer res dolent jeje)

    Llegeix els altres dos, si us plau, que m'agradarà que els comentis aquí, a la teva segona caseta :-))
    A mi em van agradar quan els vaig llegir (tot i que en alguns hi ha algunes escenes una mica fastigosetes)

    El que no em va agradar va ser que després agafés "tota aquesta gent" i ens prengués el pel amb aquell bodrio del Juego del ángel...

    M'estàs fent venir ganes de tornar a llegir aquests primers llibres ;-)

    Jo els recomanaria a tothom que no hagi llegit RES de Ruiz Zafón (si hi ha algú al món que compleixi aquesta característica)... en cas que algú hagi llegit "només" La Sombra del viento, doncs també...
    Si han llegit La sombra del viento i Marina... doncs va, si...
    Però si han llegit l'estafa del ángel, aquests ja se'ls poden estalviar :-P

    ResponElimina
  3. M'ho he pensat millor ;-)

    A mi em van agradar, així que els recomanaria a tothom... En cas que hagin llegit "El juego del ángel" potser els hi farà gràcia veure l'idea original (i més bona) de l'autor.

    De fet, jo vaig llegir primer de tots "La sombra del viento" i després vaig llegir "Marina"... i em va agradar més Marina que la Sombra (la meva teoria és que Ruiz Zafón, a "La sombra del viento" es va inspirar en la seva obra anterior, "Marina", però que ho va fer amb certa gràcia)

    Doncs potser a algú que hagi llegit "El juego del ángel" potser li agradi trobar en què es va inspirar en R.Z. per escriure'l (la meva teoria és que Ruiz Zafón, a "El juego del ángel" es va inspirar en les seves obres anteriors publicades després com a "Trilogia de la niebla", de les quals El príncep de la boira n'és una... però en aquest cas ho va fer sense cap gràcia)

    ResponElimina
  4. Quand el vaig comprar s'en reien de mi, perque era una novela juvenil. pero ara ja l'han llegit tots!!
    a casa ens agrada en Ruiz Zafon

    salutacions!

    pasare sovint per aqui..no coneixia aquest espai
    ostres, no es pot estar a totes eh!!

    ResponElimina
  5. XeXu, gràcies per posar-nos en alerta!! A mi, "La sombra del vent", em va agradar, sí, però tampoc era per tirar-hi cohets.

    ResponElimina
  6. Ara que el blog està enllaçat a La comunitat del fosfat, sóc més ràpid acudint a les experiències literàries que ens regales, però veig que em queda molt per arribar als reflexos dels i les blogaires més experts.

    Pinta bé, i més si dius (bé, dieu) que podria fer ombra a l'ombra del vent. No obstant, l'ambientació mig barcelonina-retro de l'ombra del vent li donava un rollo que a mi em va molt. Eduardo Mendoza, Manuel Vázquez Montalbán... Són autors dels que m'agraden especialemnt els llibres ambientats a la ciutat comptal, sigui quina sigui l'època i el grau de correspondència amb l'escenari real.

    De totes maneres, tant el post, com els comentaris que feu, conviden a provar-ho.

    ResponElimina
  7. Prova-ho, Gerhart ;-))

    Explicaré una anècdota: Acabava jo de llegir "L'ombra del vent" (el primer que vaig llegir i que, sense trobar una obra mestra, em va agradar força)... era un dia d'agost de farà cinc anys... feia calor (clar)

    Jo li deia a ma germana... el que no entenc de Ruiz Zafón és l'ambientació de la ciutat, tan britànica... sembla que a Barcelona sempre plogui.

    Tal qual els elements m'haguessin sentit, es va tapar i va començar a ploure!! ;-)) Varem riure força :-))

    A mi tot el rotllo ambientació (cases, pluja, boira...) m'encanta. És poc real, però m'agrada :-)

    ResponElimina
  8. Un altre que corre per casa dels pares, però últimament fujo de tot aquests tipus de llibres sobre misteris i codis i guardians i tota la pesca... em cansen i em rebenta que tothom tiri de la 'metxa'. Sembla que ara no es pugui escriure sobre res més.
    Segurament sóc injusta doncs no he llegit res d'aquest home, però em sembla que em passarà com amb el Follet i en Larsson, que els ignoraré :P
    Sóc tan xula! jajajajjajajajajjajaja mareta que pedant XD

    ResponElimina
  9. Sí, ets injusta, Elur... Aquí no hi ha follets, ni mags ni res de res... Gent de carn i ossos, humans mortals (o no... jajaja)
    Llegeix-lo!! Si corre per casa dels pares, et surt gratis!! Aprofitaaa!!

    (Perdó, XeXu, per tantes intervencions, però suposo que imaginaves que posant aquest llibre jo no podria estar calladeta... bé, posant-ne un altre potser tampoc, no sé... però amb aquest tinc excusa)

    ResponElimina
  10. no si que hi hagin follets o blancaneus no és el que em 'molesta'... no sé com dir-ho Assumpta, necessito un altre tipus d'històries ara mateix.
    Per exemple, et diré que ara estic sota els bombardeigs a Berlin del 1943 i patint pel matrimoni que es cuida del zoo berlinès ;P
    res d'intrigues que tothom ja sap qui era el dolent jeje

    ResponElimina
  11. Ets sota els bombardeigs?? Suuurt!!

    Has llegit "La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey"? és un dels llibres que vaig llegir el 2009 que més em va agradar... També hi ha guerra... i alemanys... i el dolent és el mateix :-PP

    ResponElimina
  12. Darrerament he arribat a la conclusió que sóc rara amb el tema llibres. Per això em costa llegir, perquè em costa trobar un llibre que m'apassioni.
    I això em va passar una mica amb "L'ombra del vent", està bé, però tampoc va ser la lectura que va apassionar a un munt de gent. I de fet no em va apassionar fins el punt que no he llegit res més d'ell. I mira que m'encanten els llibres sobre la barcelona de pre-guerra civil o post-guerra civil.

    No sé si aquest em convenç gaire. Serà un per tenir en compte si hi ha falta d'idees.

    Veus, en canvi el de la societat literària si que em va agradar!

    ResponElimina
  13. A mi, amb en Ruiz-Zafón em va passar una cosa semblant, i ara ja no en faig massa cas.

    Ara bé, m'apuntaré la teva aportació!

    *Sànset*

    ResponElimina
  14. Jo no l'he llegit aquest encara però ho faré, Marina em va agradar molt potser més que L'ombra del Vent.

    ResponElimina
  15. Molt bona, Assumpta! Sí que és veritat que l'ambientació era una mica més boirosa i europea del que tenim al cap i a la pell quan pensem en Barcelona, però suposo que el sol fet de pensar que estar ambientat allà fa que la ment s'ho munti per recrear l'escenari de la casa de barrets de la ronda sant antoni...

    ResponElimina
  16. Sííííí ROSA a mi també, a mi també, a mi també!! Maria és molt millor que l'Ombra del Vent :-))

    Ostres RITS Oi que sí que és maco el de "La societat literària..."? Estic contenta que el llegissis i t'agradés. Va ser un dels meus preferits el 2009 ;-))

    GERHART.- Has llegit "Marina"? És també tan boirosa!! jejeje ;-))

    ResponElimina
  17. De llibres de Ruiz-Zafón no és la primera vegada que en parlem, ni serà l'última, ja que cal recordar que llegiré els altres dos de la trilogia de la boira.

    Com era d'esperar a alguns us agrada el llibre, l'estil o l'autor. Maria, si el vols provar tampoc és un llibre que t'hagi de decebre, es deixa llegir. No és per desrecomanar-lo, vaja. I Sargantana, no sou els únics a qui us agrada, a molta gent li agrada aquest autor. A mi també, però em cansa que sempre sigui igual. Jordi, per mi L'ombra del vent és un grandíssim llibre, em va encantar quan el vaig llegir, però és el que deia, si els hagués llegit en ordre penso que no m'hauria quedat la mateixa sensació.

    Després estem els que tenim dubtes. Amb l'Assumpta és amb qui més n'he parlat, i ella té més pes que jo perquè ja els ha llegit tots. Les seves teories em semblen versemblants. De fet, qui no ha escrit alguna cosa i després ha pensat que podria enfocar-ho d'una altra manera, o canviar el final. Sembla que això li passa a l'autor, oi Assumpta?

    Gerhart, a mi també m'agraden molt els llibres ambientats a Barcelona, però Zafón n'abusa d'això. A més, no és el cas del llibre comentat, ja que passa en un lloc indeterminat. També estic d'acord amb l'Assumpta que l'ambientació que dóna no és ben bé de la nostra terra, però li cal un ambient més tètric i misteriós, si no no seria el mateix.

    L'Elur es desmarca de totes aquestes històries, i ho entenc. El cos ens demana un tipus de lectures o unes altres. Si he de ser sincer, jo no tinc un criteri molt clar, i això s'evidenciarà del tot en la propera ressenya que faci. Jo trio, però amb el que tinc a l'abast en aquell moment, així que no tinc gaire on triar tampoc. Sap greu dir que aviat parlarem de Larsson i Follett, espero que encara tinguis ganes de passar per aquí.

    La rits i l'Assumpta parlen de la Societat literària... i és un llibre que penso que només m'atreu per la seva portada, i no és motiu per llegir-lo. Penso que em cansaria, pel que en sé d'ell, però n'he sentit parlar bé, això sí. rits, si no ets massa lectora, has de seleccionar bé les lectures. La veritat és que jo L'Ombra del vent te l'hagués recomanat.

    Finalment, si hem de comparar entre diferents llibres d'aquest autor, he de dir que em seguiré quedant amb L'ombra del vent, i per si de cas, no el tornaré a llegir (de moment) perquè vull conservar la idea que en tinc. Rosa i Assumpta, Marina em va agradar, però menys, i és on vaig començar a pensar que el tio era molt pesat, cosa que sembla que en Sànset també ha pensat. Però el vaig llegir després, és clar. Et diré Sànset, que jo també volia passar d'ell i ara llegeixo els seus primers, ja veus quina manca de criteri...

    ResponElimina
  18. no te'n sàpiga pas de greu Xexu!! continuaré passant i opinant sense coneixement de causa, encara que només sigui per fer la punyeta jejeje.

    ResponElimina
  19. Aquest sí que em va agradar, prou per haver-lo llegit fins a tres cops. En canvi, L'ombra del vent... ves! Ni fu, ni fa. Me'l vaig llegir d'una tirada per poder dir que l'havia acabat però que no em va agradar gaire... El curiós és que quan vaig llegir L'ombra no sabia que l'autor era el mateix que el d'El príncep de la boira; quan ho vaig descobrir em va caure l'ànima als peus: el primer em va deixar indiferent, el segon és un dels millors llibres que he llegit mai.

    ResponElimina
  20. A mi, en castellà, m'ha agradat força aquest llibre.

    ResponElimina
  21. Hola , mi nombre es James marry , quiero compartir mi testimonio con el público en general acerca de lo que este hombre llamado BREEZE dr ( drbreezeultimatespellcaster@gmail.com ) acaba de hacer para mí, este hombre acaba de traer de vuelta a mi familia me ha hecho perder con su gran hechizo , yo estaba casada con este hombre llamado James estuvimos juntos durante mucho tiempo y me encantó nuestro coche pero cuando he podido dar a un niño 2 años me fui y le dije que no puedo ir y ahora que estaba buscando la manera de volver hasta que un amigo mío me dijo acerca de este hombre y le dio a su correo electrónico de contacto ( drbreezeultimatespellcaster@gmail.com ), entonces usted no va a creer esto cuando entré en contacto con este hombre en mis problemas de este hechizo de amor preparado y traer a mi marido volvió a perder y después de un mes perdido mi mes e ir a por una prueba y se indica resultado am am feliz embarazada hoy ella es la madre de una niña , gracias una vez más la gran BREEZEfor lo que has hecho por mí, si estás por ahí que pasa por cualquier problema que puedas ponerse en contacto con él hoy a su bandeja de entrada ( drbreezeultimatespellcaster@gmail.com ) y también le ayudará también .

    ResponElimina