dimarts, 27 d’abril de 2010

El fred modifica la trajectòria dels peixos

Autor: Pierre Szalowski
Editorial, any: Rosa dels Vents, 2009
Títol original, idioma, any: Le froid modifie la trajectoire des poissons, francès, 2007
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 199

Per el jove protagonista de El fred modifica la trajectòria dels peixos la vida està a punt de canviar. Allò que mai havia pensat que li passaria, i que li va passar al seu amic de l'ànima Àlex, el sorprendrà i li caurà com una gerra d'aigua freda. Però no és l'únic amb problemes, molta gent del seu veïnat viu situacions igualment doloroses i tristes. La Julie, en Boris, la parella homosexual formada per en Michael i en Simon, el mateix Àlex i el seu pare... Uns quants personatges diferents, tots amb la seva història, amb la seva vida. Però quan tot sembla abocat al desastre, una sorprenent tempesta de glaç els deixarà desvalguts, però també els unirà molt més del que es podrien pensar. Aquí començarà una altra història, molt diferent i conjunta que portarà a molts canvis en la vida de tots ells. Fins i tots els peixets de colors d'en Boris sabran el que és que el fred modifiqui la seva trajectòria.

Aquest és un llibre d'històries petites que s'entortolliguen per formar una xarxa molt agradable i que bàsicament parla d'un tema: l'amor. L'amor ho acaba movent tot, i així serà pels protagonistes. Lluny de caure en una redacció massa ensucrada, el llibre és molt agradable de llegir i no es fa pesat, ni tampoc és massa llarg. Ben al contrari, acabes estimant els personatges i totes les seves accions. Els acabes entenent i desitjant-los el millor. Et captiven, t'enamoren.

Trobo que és un llibre per recomanar. No és l'estil que solc llegir, però m'ha sorprès. És fàcil de llegir i no requereix cap esforç mental. Una mica inversemblant, però això t'acaba per ser igual. Un bon llibre i un bon grapat d'històries petites, que totes juntes en fan una de molt gran.

19 comentaris:

  1. En vaig veure una ressenya a la Mireia em sembla recordar que el deixava bé i ara tu i per tant, me l'apunto!

    ResponElimina
  2. A mi em va costar una mica. Bona ressenya!

    ResponElimina
  3. A mi també em va agradar. Cada vegada m'agraden més les històries petites. Hi ha uns quants llibres que els calificaria tot com a tals Històries petites quem'han sorprés molt ene ls últims anys:
    L'elegància de l?'eriço
    La societat literaria i de pastis de pela de ....
    84 Charing cross.

    Sense deixar de banda les noveles de policies ( Assumpta quan llegeixis aixo, perquè ho llegiràs, que sàpigues que he començat una de Fred Vargas i que és "culpa" teva) cada vegada em criden més aquests tipus d'històries.

    ResponElimina
  4. Sembla ser que pot ser un bon llibre!! ;-))

    Mireia.- No he tardat massa a llegir-ho, eh? ;-)) A veure si t'agrada la Fred Vargas!! Escriu d'una forma molt especial, a vegades pot semblar "mentalment desordenada" jejeje però amb mi aconsegueix que em fiqui totalment dins la història i això és una cosa que m'encanta! ;-))
    Espero que t'agradi!! :-))

    Per cert, XeXu... veus com la Mireia torna a mencionar "La societat literaria i de pastís de pela..."? És un llibre molt maco :-)

    El fragment que et vaig regalar per sant Jordi en el post anterior és tret d'aquest llibre, precisament :-)

    ResponElimina
  5. Sabia que em sonava aquell fragment pe`ro em pensava que era del 84, charing..

    ResponElimina
  6. Se n'ha parlat a diversos blogs, el que passa és que no sé si és "del meu estil". Gràcies per la ressenya, per això

    ResponElimina
  7. Sembla interessant.La portada em sona moltíssim d'haver-lo tingut a les mans.Gràcies, me l'apunto per una futura observació i compra,es clar.^-^

    ResponElimina
  8. L'has descrit perfectament!!!

    Va ser el meu St Jordi de l'any passat i el llibre pel meu microrelat.

    La veritat és que em va venir molt bé llegir-lo, sobretot pel meu moment. Va portar-me optimisme, que el necessitava molt!

    És com un conte per a nens on tots hi podem trobar un lloc.

    Utnoa

    ResponElimina
  9. vaig llegir una ressenya sobre ell no recordo on i vaig pensar que m'agradaria, que és dels de l'estil que m'agrada. La teva crítica m'ho confirma! serà qüestió de tenir-lo a les mans!

    m'alegra que t'hagi agradar

    ResponElimina
  10. També va ser un dels llibres de Sant Jordi que em van regalar l'any passat. No em va emocionar tant com a tu i d'altra gent, però se llegeix bé.

    ResponElimina
  11. La veritat és que no seria del tipus de llibre que llegiria. El tenia a casa però no era per mi. Em van convèncer de llegir-lo, i com que era curt el vaig passar davant d'altres, i no em va decebre. Kweilan, Bajo i Mireia (Solsida) em sembla que és un llibre que depèn molt de l'estat en que estàs, potser se't fa pesat o absurd si no l'agafes amb ganes.

    Mireia i Assumpta, les històries petites acaben sent molt grans. No dubto de que parleu de grans llibres, però a banda de la meva ja famosa (i criticada) distinció de 'llibres per dones', cada vegada penso més que la lectura depèn de l'estat d'ànim, i aquests llibres no sempre entren bé. A mi l'Elegància de l'eriçó em va avorrir sobremanera.

    Rita, rits i Maria, us el recomano i penso que us pot agradar. De les tres, potser el que el pot trobar massa nyonyo pot ser la Maria, per tenir altres gustos més... sanguinaris, hehehe. Però és un llibre fàcil i que es llegeix bé. Si el llegiu espero que us agradi!

    I finalment, Utnoa, m'agrada molt com el descrius, això de que és un conte per nens, però per nens grans. Descrit des dels ulls d'un nen, això sí. I com ja comentava més amunt, depèn molt de l'estat en el que et trobes quan el llegeixes, oi? En funció del moment un llibre ens pot arribar més o menys.

    ResponElimina
  12. Jajajaja "Llibres per dones" ;-))

    Sincerament, no ho trobo criticable... Sempre i quant no hi hagi un to despectiu en dir-ho que, en el teu cas, m'hi jugaria el que fos a que no hi és :-)

    A mi no em sap gens de greu reconèixer que és perfectament possible que hi hagi un cert tipus d'històries que puguin "atrapar" més fàcilment els gustos de les dones i altres que agradin més als homes, sense que això impliqui cap altre cosa :-)

    Dit això, és possible que aquest (em refereixo a “La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey”) pogués ser considerat un llibre més proper a la "sensibilitat femenina", no ho negaré. Però també estic segura que pot agradar a molts homes d’aquells que són plenament conscients de que, per ells, llegir és important, els agrada, que en gaudeixen molt i siguin molt aficionats a llegir i, també, a aquells que els agradi llegir històries concretes emmarcades en uns fets històrics real (en aquest cas la Segona Guerra Mundial)

    Un dia vaig dir que ho faria i al final no ho vaig fer: Vaig dir que li proposaria a en Josep Lluís que el llegís i que, si a ell li agradava, m'atreviria a recomanar-te'l amb tota tranquil•litat... i si a ell no li agradés, doncs no passaria res... per mi seguiria sent un llibre preciós que un dia, a l'Abacus, em va cridar... em va agradar la tapa, em va fer gràcia el disseny, la història que anunciava a la contraportada... i ens en varem anar junts i feliços :-))

    ResponElimina
  13. No... ara que hi penso... sí que li vaig proposar i crec que em va dir que al menys el començaria... però després em va marxar del cap a mi :-))

    ResponElimina
  14. l'he tingut a les mans últimament! i sé que acabarà caient... :)

    ResponElimina
  15. Jo, francament, no me l'he llegit, però l'he regalat, que ja és alguna cosa...

    Per cert, la Utnoa em va regalar EL NOMBRE DEL VIENTO, que tu vas recomanar. Crec que està emprenyada amb tu, perquè no hi puc apartar els ulls. Tremendo!

    Per cert, si passes per casa hi trobaràs un regal!

    *Sànset*

    ResponElimina
  16. Doncs sí que és veritat que per la sinopsi sona a un llibre d'aquells que mai agafaria, però suposo que sovint ens equivoquem a l'hora de posar etiquetes... En prenc nota...

    ResponElimina
  17. Assumpta, com pots pensar, no hi ha res de despectiu en que un llibre sigui per dones, tu ho expliques la mar de bé. El llibre aquest em va cridar a mi també per la portada, però sóc una mica maniàtic amb el que llegeixo, de vegades. Això de la correspondència no és una cosa que m'atregui, ni tampoc els fets històrics, concretament de la història contemporània, no em diu res. Són manies, és com que m'encanta viatjar, però m'avorreix moltíssim que m'expliquin els viatges i llegir-ne cròniques. Per això jo no explico els meus.

    Nimue, gairebé segur que t'agrada. Espero no equivocar-me.

    Sànset, m'alegro que t'agradi el Nombre del Viento, jo estic esperant la segona part amb moltes ganes. Em va encantar, espero que quan l'acabis en parlem, vicia molt! Una abraçada per la Utnoa, i un petonet, digues-li que no m'ho tingui en compte, que només ho faig per fomentar la lectura! Li hauré de recomanar un llibre a ella perquè els dos estigueu distrets...

    Gerhart, sabent com n'ets de harrai amb els llibres, jo de tu ni m'ho plantejaria. Tot i que té tapes toves i pesa poc, no vull que me'l fotis pel cap.

    ResponElimina
  18. Et deixo aquí un petit comentari... En Josep Lluís va començar fa un parell de dies "La societat literària i de pastís..."

    Li vaig explicar que era una mena de'experiment literari pel blog :-) (ja li vaig dir que tu estaves implicat en aquest experiment, clar)

    A més vull mirar si aconsegueixo que, quan l'acabi, me'n faci una petita ressenya -totalment objectiva, tant si li ha agradat com si no- i si la fa, ho copiaré en un post i te'l dedicaré :-)... i a ell li faré un monument molt gran :-))

    ResponElimina
  19. Oooohhhhhhh em va ENCANTAR!!!! Que contenta em poso quan els llibres que m'agraden agraden els demés... :-)

    ResponElimina