Autor: Andreu Martín
Editorial, any: Crims.cat, 2019
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 332
Llegit en: Català
Premis: Premi de narrativa ciutat de Vila-Real 2018 

En una Barcelona convulsa que viu entre l'atemptat gihadista de les Rambles, el Primer d'Octubre i les eleccions autonòmiques posteriors, apareix el cos sense vida de l'inspector Santiago Ortuño, de la Policia Nacional. La mort de l'agent, que no comptava amb gaires simpaties dins el cos, és objecte d'una investigació policial a partir d'un testimoni ocular. Estirant el fil enrere, descobrirem que Ortuño estava relacionat amb una cantant d'origen sud-americà, la Leire Alfaro, que va demanar-li papers pel seu xicot Abduh Fayad. L'Abduh treballa a la botiga dels germans Xaddad, Reparacions de la Llar, un antre que la mateixa policia sospita que és una tapadora, allí s'hi cou un brou de cultiu que podria ser l'origen de nous atemptats. En aquesta novel·la amb diversos fronts oberts, descobrirem com funciona una cèl·lula gihadista per dins i com es desenvolupa el treball policial per detectar-la i desarticular-la. A més, també haurem de descobrir qui és l'assassí de l'inspector, d'entre tota la gent que li tenia ganes.

Tenia aquest llibre pendent d'Andreu Martín, a qui coneixem com 'el mestre', perquè és un dels millors autors de novel·la policíaca del país. La seva capacitat per bastir històries fosques, complexes i aprofundir en la investigació policial és molt notòria. En aquest cas, s'introdueix en el món del gihadisme i dels musulmans que viuen a Barcelona. Ho fa amb capítols llargs i amb un ventall de personatges que van trenant la seva pròpia història per completar la imatge global; tots ells hi jugaran algun paper. A més, tindrem dos tipus de narració: una que descriu els fets tal com van anar passant, i uns documents, a font de lletra canviada, on tindrem accés a informes policials, interrogatoris i atestats. El personatge d'Ortuño té un paper protagonista a la trama, se'ns presenta com un poble diable amb ganes de destacar, però amb escasses capacitats. Un depredador sexual entrat en anys que l'autor aconsegueix fer-nos desagradable, des de bon inici sabrem que acaba mort i no ens sabrà greu. En canvi, la Leire, un altre dels personatges destacats, és una dona forta, decidida i capaç de tot allò que es proposa. Cal destacar que els llibres recents de l'autor no compten amb un investigador fix, no té una saga amb el típic heroi policial recurrent, cosa estranya en els temps que corren. Això li aporta llibertat a l'hora d'escriure.

Si he de triar, aquest no seria el llibre d'Andreu Martín que més m'ha agradat, el superen 'La violència justa' o 'L'harem del Tibidabo', per exemple. Això no vol dir que no hagi passat una bona estona llegint-lo, la manera que té l'autor de narrar atrapa sense remei. Resulta una mica embolicat a estones, perquè anirem saltant en el temps d'uns fets a uns altres, i això que la trama s'emmarca en una època molt coneguda i acotada de la nostra història recent. Però en conjunt es llegeix bé i molt ràpidament, genera interès per la temàtica que aborda, tot i que l'argument està una mica encotillat per la realitat d'aquelles dates i no pot fer excessos. Els personatges, els cossos policials, els antagonistes, són prou creïbles i les seves accions i bagatges versemblants. En definitiva, com és costum, l'autor no es limita a una trama policíaca: hi afegeix literatura. Potser algunes reaccions dels gihadistes són massa impostades, si el llibre grinyola en alguna banda, és aquí. També en el fet que dóna moltes explicacions en el text mateix sobre terminologia i costums musulmans, serveixen per ambientar-nos, però resten fluïdesa a la narració. Potser hagués estat millor posar notes a peu de pàgina. Tot i aquests peròs, Andreu Martín és molt Andreu Martín, els seus llibres honoren el gènere negre. No cal dir que estaré a l'aguait de les novetats que ens proposi, que segueixi ampliant la seva extensíssima bibliografia! 

Impressió general: @@@