Autora: Mònica Batet
Editorial, any: Empúries, 2020
Gènere: Relats
Número de pàgines: 139
Llegit en: Català

 
Polònia, a banda de ser un popular programa de televisió, és també un país que se les ha vist magres durant tot el segle XX. Estar situat entre dues potències com Alemanya i la Unió Soviètica no li augura res de bo. Però també és un país ric en tradicions, en costums i en anècdotes. En aquest recull de relats curts, Polònia és la protagonista absoluta. A retalls, coneixerem un país militaritzat, fosc, esquerp i que no dóna cap seguretat als seus habitants. Els personatges dels contes, bona gent majoritàriament de classes baixes, viuran en carn pròpia les misèries o ens explicaran tradicions instaurades en l'imaginari polonès. Seran peces per construir un trencaclosques, un conjunt que ens proporcionarà una imatge completa i àmplia del país. És poc comú que sigui una autora catalana qui aborda la dissecció quirúrgica d'un dels gegants desconeguts del cor d'Europa, però la traça que té Mònica Batet per trenar paraules i descriure situacions ens permet, novament, transportar-nos a una terra llunyana, aquest cop amb nom propi, i fer-nos-la nostra.

Aquest és el tercer llibre que llegeixo de la Mònica Batet després de 'Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres' i 'Nou illes al nord'. Puc dir que aquells qui me la recomanaven de manera entusiasta no s'equivocaven. L'autora fa servir una escriptura deliciosa, que t'abraça. En aquest cas, el format no és novel·la, però podria ser-ho, una novel·la coral on cada capítol està protagonitzat per personatges diferents, però que tots expliquen una única història: Polònia. Efectivament, són relats curts que descriuen alguna situació personal per posar sobre la taula algun moment de la història polonesa, una costum, algun esdeveniment conegut del país. Mica en mica, ens anem fent una imatge global d'aquesta terra de llengua endimoniada. Desconec el grau de coneixement que té l'autora del País que descriu, però amb la seva manera d'explicar les coses, la senzillesa, la riquesa de detalls, ens presenta una Polònia perfectament versemblant. Si li he de criticar alguna cosa, diré que potser en alguns casos tira de tòpics i sembla que no se'n vulgui deixar cap de pendent, potser n'hi ha algun afegit amb calçador, però en tot cas no distorsiona la lectura i passa escasses vegades.
 
Tres lectures, tres encerts. Sense fer tan soroll com altres autores, probablement per no tenir el mateix suport mediàtic, Mònica Batet se'm presenta com a una de les millors escriptores en llengua catalana que tenim actualment. Naturalment, es tracta d'una qüestió de gustos, a mi m'agrada molt com escriu, m'arriba, m'atrapa i m'intriga amb les seves històries. Aquest 'Dins del cor de Chopin' no ha estat menys, fa de molt bon llegir i t'acabes de seguida les seves 139 pàgines. Per triar-ne un parell, perquè tots els escrits tenen un nivell similar, em quedaria amb 'Anthropology Review' i 'No hi era ni en sé res', que són dels més llargs. En destaco l'escriptura per sobre dels arguments, però també és cert que hi ha anècdotes molt curioses sobre Polònia que també és interessant conèixer. Una altra autora per afegir a la llista de 'atenció, que treu un nou llibre' i per recuperar-ne algun títol anterior. 

Impressió general: @@@ i mitja