Autora: Katixa Agirre
Editorial, any: Amsterdam, 2020
Títol original, idioma, any: Amek ez dute, euskera, 2018
Gènere: Narrativa
Traductor: Pau Joan Hernàndez
Número de pàgines: 188
Llegit en: Català
dimecres, 30 de setembre de 2020
Les mares no
divendres, 25 de setembre de 2020
No diguis res
Autor: Patrick Radden Keefe
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2020
Títol original, idioma, any: Say Nothing, anglès, 2019
Gènere: No-ficció
Traductor: Ricard Gil
Número de pàgines: 460+114 de referències
Llegit en: Català
Premis: Premi Orwell de no ficció 2019
dilluns, 21 de setembre de 2020
Les tombes d'Atuan
Autora: Ursula K. Le Guin
Editorial, any: Raig Verd, 2020
Títol original, idioma, any: The Tombs of Atuan, anglès, 1971
Gènere: Fantasia
Traductora: Blanca Busquets
Número de pàgines: 181
Llegit en: Català
dijous, 17 de setembre de 2020
Tornarem a vèncer (I com ho farem)
Autors: Oriol Junqueras i Marta Rovira
Editorial, any: Ara Llibres, 2020
Gènere: Assaig
Número de pàgines: 92
Llegit en: Català
No solc llegir assaig polític, però aquest no me'l podia perdre. Reconec que la brevetat ha estat també un factor determinant, si fos un manual de 400 pàgines no l'hauria llegit. Ni jo, ni ningú, probablement. Està dividit en quatre parts. Les dues primeres estan dedicades a l'octubre del 2017, què va passar i què en vam aprendre. La segona meitat del llibre mira al futur i indica les pautes per créixer, tenint en compte el marc sociocultural del poble de Catalunya, que és divers i plural. No cal dir que l'estratègia que exposa és la que fa anys que treballa Esquerra Republicana, per tant, pot no agradar a part dels lectors. L'estratègia és a llarg termini, assumint que no som prou gent per tirar endavant una independència unilateral, perquè no tenim com defensar-la. Vam sobreestimar les nostres possibilitats i, per tant, per la propera vegada que ens enfrontem amb l'Estat hem de ser molts més per fer-ho amb garanties. En el llibre no hi ha solucions màgiques, només feina, feina i més feina a fer. Tampoc no hi ha retrets a altres independentistes, segur que tots els partits tenen part de la culpa de la situació i del desinflament del moviment post Primer d'Octubre, però és moment de mirar endavant i treballar plegats, cadascú des del seu flanc per créixer i avançar. Tirar-se pedres mútuament no ajudarà en res.
El llibre es llegeix en una estona, per les només 92 pàgines i perquè està escrit de manera molt planera, explicativa i didàctica. M'ha agradat llegir-lo tot i que no m'ha descobert massa res de nou, però és un molt bon resum de la situació dels últims anys i de la que ha de venir, una visió global molt sensata, honesta i sense estridències. No és un text contra ningú, és un text a favor de tot un poble. Jo en recomanaria la lectura a tothom, és una visió i una perspectiva molt diferents del que es pot obtenir a les xarxes socials aquests dies, però he d'advertir que coincideix amb les meves pròpies idees sobre com hem de seguir endavant en el procés d'independència. Seria molt normal que algú el llegeixi i no estigui d'acord en absolut amb les seves tesis, però no hi fa res. La discrepància, si és des del respecte, no té per què ser dolenta.
Impressió general: @@@
dimarts, 15 de setembre de 2020
Temps mort
Autor: Lluís Llort
Editorial, any: Crims.cat, 2020
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 229
Llegit en: Català
divendres, 11 de setembre de 2020
L'estranya desaparició d'Esme Lennox
Autora: Maggie O'Farrell
Editorial, any: L'Altra Editorial, 2020
Títol original, idioma, any: The vanishing act of Esme Lennox, anglès, 2006
Gènere: Narrativa
Traductor: Josep Alemany
Número de pàgines: 213
Llegit en: Català
Estreno autora amb una obra amb plantejament intrigant ja de partida. Sense separació en capítols, però amb diferents veus narratives i línies temporals, descobrirem una família de casa bona que torna cap a Gran Bretanya després d'un temps a l'Índia. La importància de l'aparença, les aliances familiars interessades, faran acte de presència i seran part de les circumstàncies que porten a la família Lennox a amagar l'existència de l'Esme, la germana petita de la Kitty, àvia de l'Iris. Però citar els esdeveniments del passat seria donar massa informació. La trama es mou entre el present, amb l'Iris i l'Esme mirant d'acoblar-se, els records de la tieta-àvia, i la descripció dels fets en primera persona que fa la Kitty, que s'entén que és informació a la qual només els lectors tenim accés, ja que actualment la Kitty té Alzheimer i no és conscient de la realitat que l'envolta. O'Farrell aconsegueix mantenir-nos atents a l'evolució de la família amb un pols narratiu sostingut i que va descabdellant mica en mica, sap administrar la informació en les dosis que pertoca.
Un cop et poses en situació, de seguida t'adones que alguna cosa molt grossa devia passar en aquesta família perquè l'escenari sigui com es descriu actualment. La resposta és que sí, probablement més d'una. El resultat final no decep, ens hem de transportar a la joventut de l'Esme per entendre el marc en el que una família amb recursos s'enfrontava a tota mena de tabús i mantenia en secret qualsevol fet que pogués tacar el seu prestigi. L'honor, la dignitat, no eren virtuts que es volguessin permetre perdre. La trama està ben portada i narrada, de principi a fi, i només haurem de prestar una mica d'atenció als canvis de veu narrativa per deixar-nos portar per una bona història que et desperta sensacions agredolces pel que explica, però també tendresa i empatia. M'ha agradat la manera d'escriure de l'autora, la història potser no és especialment original, però sí la perspectiva des de la que s'explica. M'havien parlat bé de Maggie O'Farrell i m'ha convençut prou com per plantejar-me llegir alguna altra obra seva. La mateixa editorial L'Altra n'ha traduït tres més, així que ho tinc ben fàcil.
Impressió general: @@@ i mitja
dimecres, 9 de setembre de 2020
Els nois de la Nickel
Autor: Colson Whitehead
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2020
Títol original, idioma, any: The Nickel Boys, anglès, 2019
Gènere: Narrativa
Traductora: Laia Font
Número de pàgines: 242
Llegit en: Català
Premis: Pulitzer 2020
diumenge, 6 de setembre de 2020
500 llibres ressenyats
Números rodons de ressenyes, i no una xifra qualsevol, sinó que ja he arribat a les 500 ressenyes de llibres en aquest espai que tant m'estimo. No se que us semblarà a aquells i aquelles que em llegiu sovint o de tant en tant, però personalment em sembla una bestialitat. Com és tradició, toca fer repassada estadística sobre les darreres 100 ressenyes i els totals acumulats. Som-hi!
Si algú busca ressenyes sobre assaig i gèneres de no ficció, ho té una mica pelut al meu blog. La ficció l'emporta la majoria de lectures i només un 9% dels llibres no ho són. D'assaig, no-ficció, biografies i divulgació, trobem sobretot assaig feminista i divulgació científica. D'entre la ficció, el gènere que predomina és el calaix desastre de la narrativa amb 184 (36.8%) volums. De novel·la negra en són 59 (11.8%), d'intriga 53 (10.6%), de relats 39 (7.8%), de ciència ficció 28 (5.6%) i de fantasia 21 (4.2%), segueixen sent els gèneres més habituals al Llibres, i punt!. Sembla que la ciència ficció i la fantasia tendeixen a l'alça mentre que els gèneres més negres han davallat.
Els 500 llibres han estat escrits per un total de 292 escriptors i escriptores. La progressió respecte a resums anteriors és 67, 126, 176, 232 i ara 292. Això vol dir que la meitat o més dels autors que llegeixo són novetat per mi, però que també en tinc una colla que vaig repetint, bon senyal per a ells i elles! Els més ressenyats de la casa de llarg són Salvador Macip (27) i Haruki Murakami (24). Ja a certa distància trobem en Llort (13), Daniel Closa i Albert Sánchez Piñol (8) i Agatha Christie, George RR Martin i Roal Dhal (7). El nombre de ressenyes no coincideix del tot amb el nombre total de llibres llegits de cada autor/a, pel meu bagatge lectora abans de tenir blog, tot i que mica en mica les primeres posicions de les dues classificacions es va igualant. Si mirem per llibres totals, a les primeres posicions hi trobarem autors com Robin Cook (21), Neal Stephenson (11), Tolkien, Ken Follett o Matilde Asensi (8). Si us ve de gust consultar el meu Top-10 d'escriptors més llegits ho podeu fer aquí.
Els autors i autores que llegeixo es poden classificar de diverses maneres. Una d'elles és la procedència. Dels 292 registrats, 114 (39%) són dels Països Catalans, dels quals 17 són nous d'aquestes darreres 100 ressenyes. 9 (3%) són de l'estat espanyol, amb només una novetat, i 169 (58%) són de la resta del món, 41 d'ells nous. Creix la literatura traduïda i baixa el producte de proximitat, un fet del tot intencionat. 190 són homes i només 102 són dones. Això situa l'estadística en 65-35%, que segueix sent molta desproporció, però que millora el 72-28% de les primeres 400 ressenyes. Aquesta millora del biaix es deu a que, dels 59 nous autors llegits en les darreres 100 ressenyes, 38 són dones i 21 són homes. A més, he aconseguit la paritat total en els darreres 100 llibres llegits: 49 han estat escrits per un home, 49 per una dona, i un parell eren mixtes, i a més escrits tots dos per un tàndem dona-home, així que més igualtat no hi pot haver. Els totals, però, encara disten de la paritat, 361 llibres escrits per homes, 135 escrits per dones, i 4 de mixtes. El percentatge millora, però no prou.
Si passeu per aquí sovint, segur que us haureu adonat que la immensa majoria de llibres que llegeixo estan escrits en català o són traduccions a la meva llengua. Tampoc aquesta dada és casual, és una voluntat molt intencionada. Aquestes últimes 100 ressenyes han accentuat encara més el percentatge: 95 llibres en català, 3 en anglès i 2 en castellà. Els totals s'enfilen a 416 (83.2%) en català, 66 (13.2%) en castellà i 18 (3.6%) en anglès. Com ja passava amb els autors, i com és lògic, els originals en català també han disminuït fins a 37, per un total de 192, cosa que pràcticament no fa variar el percentatge total que és un 38.4%. Més d'un terç dels llibres que llegeixo encara són originals en català. A banda dels llibres llegits en castellà o anglès, que són 84, entre les traduccions al català, l'anglès segueix sent l'idioma original més habitual: 37 dels darrers 100 eren traduccions de l'anglès. De molt lluny, n'hi havia 6 en francès, 5 en italià i 4 en japonès i castellà, entre d'altres.
Una altra voluntat que tinc és llegir llibres d'editorials petites que publiquen en català. Algunes d'elles s'ha fet grans aquests darrers temps i jo me n'alegro. Ja són 108 les editorials de les quals he llegit algun llibre, 15 de noves en aquest últim parcial. Serà difícil que cap editorial pugui baixar del primer lloc a Labutxaca, ja que quan vaig començar el blog em permetia llegir en català de manera barata (em feia falta). Després les opcions s'han diversificat. 71 dels 500 llibres són d'aquesta editorial, 7 de nous s'hi han afegit dels darrers 100. Però en les posicions següents del rànquing sí que hi ha canvis. Empúries segueix segona amb 34 (7 nous), però escala al tercer lloc Edicions del Periscopi amb 23 (12 nous), seguit per La Campana amb 22 (2), Columna 20 (4), Edicions62 18 (3), Debols!llo 16 (0 des de fa molts anys), la Magrana 14 (3), Proa 14 (3), Males Herbes 12 (2) i L'Altra Editorial 12 (2). A destacar que, dels últims 100 llibres, 5 eren de Rosa dels Vents i 4 de Raig Verd i Amsterdam, però encara es mantenen fora de les primeres posicions del rànquing d'editorials.
Dels 400 als 500 llibres només han passat un any i nou mesos. Això és molt menys que els dos anys llargs que solia trigar a fer un resum estadístic d'aquest tipus. El ritme actual de lectura és altíssim, tant de bo el pugui mantenir molt temps més. I que també pugui mantenir el ritme de ressenyes! Anem cap a les 600, a veure si encara estem aquí per explicar-ho. Moltes gràcies per ser-hi, per llegir-me i per comentar-me. És sempre un plaer compartir les lectures amb vosaltres.
dijous, 3 de setembre de 2020
La trena
Autora: Laetitia Colombani
Editorial, any: Salamandra, 2018
Títol original, idioma, any: La tresse, francès, 2017
Gènere: Narrativa
Traductora: Anna Casassas
Número de pàgines: 204
Llegit en: Català
Interessant plantejament el de Laetitia Colombani, que ens presenta tres dones molt diferents pel que fa a les seves situacions vitals, però igual de lluitadores. És possible arribar a algun punt en comú entre elles? Les seves històries ens hi portaran. Amb capítols curts que van saltant d'una a l'altra per ordre, i que sovint acaben en cliffhanger, l'autora va construint històries independents i totes elles resulten interessants i atractives, no costa gens enganxar-s'hi. En els tres casos es plantegen situacions en les que les dones estan discriminades o troben més dificultats que els homes. L'escriptura és molt planera i resulta fàcil de llegir, però val a dir que hi ha un abús de tòpics, de manera que de vegades les trames són una mica inversemblants. També quan aborda temes de lluita feminista els exposa massa explícitament i cal dir que no és un manual, sinó un llibre de ficció, i que certes explicacions són sobreres i haurien d'estar més implícites a la trama. Hi ha la sensació que s'han volgut tractar molts temes diferents i que no s'arriba a cap en profunditat. Destacable que el missatge general és positiu. Les vivències que s'expliquen al llibre a la vida real rarament acabarien bé.
Aquest és un llibre de contrastos. Per una banda, és molt fàcil de llegir, agradable i permet fins i tot jugar a triar la nostra protagonista preferida. Tracta temes interessants, bon plantejament, bona i original estructura i una llargada que fa que te l'acabis de seguida. Però també sembla que li falta una mica, aprofundir més i, segons com, sembla un llibre destinat a un públic més juvenil, com si volgués instruir d'alguna manera. Tot i destacar-ne els defectes, he de dir que m'ho he passat prou bé llegint-lo, és una lectura fàcil que passa bé, però potser per aquest fet a les protagonistes i els seus problemes els falta una mica de volum, no acabarem de percebre el seu dolor i el seu patiment. Del que no hi ha dubte és que és un llibre que fa reflexionar i parlar-ne. Ideal per fer un club de lectura i debatre sobre com actuen la Sarah, la Smita i la Giulia i allò que no es diu però que podem llegir entre línies, o imaginem que hi és. Prou recomanable, sempre que no busquem un llibre amb una forta càrrega feminista i reivindicativa, és més un llibre bonista que explica que les dones ho poden tot, sense anar més enllà.
Impressió general: @@@
AQUESTA ÉS LA RESSENYA NÚMERO 500 DEL LLIBRES, I PUNT!
dimecres, 2 de setembre de 2020
L'últim amor de Baba Dúnia
Autora: Alina Bronsky
Editorial, any: Les Hores, 2020 (tercera edició)
Títol original, idioma, any: Baba Dunjas Letzte Liebe , alemany, 2015
Gènere: Narrativa
Traductor: Ramon Farrés
Número de pàgines: 132
Llegit en: Català
L'accident de Txernòbil és un fet icònic dels 80 com ho va ser l'explosió del transbordador Challenger, que va esdevenir el mateix any. Per això resulta interessant llegir novel·les ambientades en aquella zona i relacionades amb aquells fets. Havia sentit que alguna gent havia retornat a les seves cases un temps després i en aquest llibre ens explica la precària vida d'un grapat d'ancians que viuen a la fictícia ciutat de Txernobo. És un text reposat amb un llenguatge poètic, a estones fins i tot oníric i no mancat d'enginy a l'hora de combinar les paraules. Els personatges són esquerps i no es permeten ser amables, però es respecten i tenen cura els uns dels altres, viuen de records en una eterna espera de la fi, que sembla no voler arribar. La seva existència insubstancial es veurà alterada per l'aparició de dues persones noves al poble que els capgiraran la tranquil·litat, però a 'L'últim amor de Baba Dúnia' és més important la descripció que la trama, i en això l'autora excel·leix i ens deixa bones mostres de qualitat literària i de sensibilitat, converteix una anciana malhumorada i condemnada en un personatge que se'ns farà altament entranyable. La brevetat del llibre ajuda a aconseguir l'efecte desitjat.
Tot i que és impossible imaginar-se com deu viure la gent que va tornar al voltant de la central sinistrada, amb aquest llibre obtenim una imatge que s'hi pot aproximar força. Precarietat, aïllament, decaïment, vellesa, però també convivència i comunitat, suport i respecte. Tot plegat, molt ben descrit en primera persona per la Baba Dúnia, que sempre té present la seva família, que viu lluny, però tampoc es treu del cap els seus companys de martiri. El llibre és una petita perla, petita en sentit ampli. Agradable de llegir, interessant per l'escenari i amb altes dosis de reflexió sobre la vellesa i sobre allò que és realment important. Lectura reposada, sense estridències ni grans girs argumentals, però que omple i convenç. Alina Bronsky és una autora que caldrà seguir, com també l'editorial Les Hores, que s'està especialitzant en publicar bona literatura estrangera d'aquella que li costa arribar a aquí.
Impressió general: @@@ i mitja