Autora: Margaret Atwood
Editorial, any: Quaderns Crema, 2020
Títol original, idioma, any: The Testaments, anglès, 2019
Gènere: Ciència Ficció
Traductor: Ernest Riera
Número de pàgines: 407
Llegit en: Català

Han passat quinze anys des que l'Offred va aconseguir escapar-se de Galaad i no se n'ha sabut res més. El règim patriarcal està en hores baixes, no compta amb simpaties a l'exterior i hi ha organitzacions com Mayday que treballen activament per desballestar un sistema que redueix a la dona a simple element decoratiu i reproductiu. Tot i així, el poder absolut dels Senyors i tots els mecanismes de control mantenen les dones de Galaad en la seva posició assignada, sense que hi puguin fer res. En aquest context, coneixerem els testimonis de dues joves, una que ha nascut i crescut a Galaad i l'altra del Canadà, que explicaran les seves històries, així com tindrem accés a l'anomenat Document Hològraf d'Ardua Llar, escrit per una de les Ties més prominents, que arrisca els seus privilegis com una de les dones més poderoses de Galaad, encara que això sigui dir poc, per tombar el règim. A partir d'aquests tres testimonis es construeix el fil conductor d'aquesta lluita perillosa i arriscada de les dones per assolir la llibertat com a individus i trencar les cadenes que les lliguen.  

Aquest llibre és la continuació de El conte de la Serventa, i n'és un molt digne successor. L'Agnes Jemima i la Daisy donen testimoni a posteriori, els seus capítols respectius, que es van succeint, estan fets a mode de declaració. El Document Hològraf, també intercalat entre els capítols de les noies, és un text escrit en secret per la Tia Lydia que explica a un hipotètic lector o lectora les seves maquinacions per ordir un pla que acabi amb el règim totalitari de Galaad. Les tres trames es van trenant i acabaran convergint. Margaret Atwood demostra novament tot el seu potencial com a escriptora i com a creadora d'un món esfereïdor que, portat fins l'extrem, no està tan lluny de la realitat. El primer llibre se centrava en la figura de les Serventes i ara el protagonisme passa a les Ties. Com més sabem de Galaad, més ens posa els pèls de punta. El conjunt de les dues obres és un autèntic al·legat feminista que ens posa sobre la taula la necessitat d'aquesta lluita. Alhora, és una distòpia atemporal amb infinitat d'elements atractius i un notable valor literari. Amb un estil detallat i descriptiu, però que atrapa irremeiablement, assegura moltes hores de lectura intensa.

He de donar les gràcies a la volada que va agafar la sèrie sobre 'El conte de la Serventa', que encara no he vist, per impulsar-me a llegir el llibre en que es basa i així conèixer a una grandíssima autora. Margaret Atwood m'ha convençut en els tres llibres que li he llegit per ara i és fàcil intuir que em pot agradar qualsevol llibre que porti el seu segell. Sap atrapar amb les seves històries treballades, molt ben escrites i sense caure en la prosa fàcil dels best sellers. Per anar bé, abans de llegir 'Els testaments' convé haver llegit la Serventa. No és una segona part estricta, però l'ambientació, la jerarquia i l'estructura de Galaad és millor conèixer-les d'abans. És una ciència ficció sense ciència, ens parla d'una estructura social diferent, distòpica, i completament esbiaixada que, malauradament, segur que a alguns no els semblaria tan malament. Vull creure que la majoria de possibles lectors i lectores seran capaços d'abominar l'aberració que descriu. No cal dir que recomano la lectura dels dos llibres, a poc que tingueu interès en els temes que estic comentant. A mi m'han agradat molt.

Impressió general: @@@@