Autora: Irene Solà
Editorial, any: Anagrama, 2019
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 188
Llegit en: Català
Premis: 4t Llibres Anagrama de Novel·la

La vida a les muntanyes va a un altre ritme. Al Pirineu oriental, diverses famílies es relacionen a través dels anys, es troben i se separen, s'enyoren i es temen. Accidents que marquen la vida d'uns quants, però sobretot, una història narrada amb moltes veus per construir una novel·la coral en el sentit més ampli de la paraula, ja que no només homes i dones ens regalaran la seva perspectiva de tot plegat, sinó que altres elements, com animals, bolets, fantasmes i fins i tot algun fenomen meteorològic, que juguen un paper important en la història, aportaran la seva pròpia visió. Un puzzle multifactorial que haurem d'unir, peça a peça, per acabar de bastir el tot, des del màxim possible de perspectives.

El puzzle que comentava en l'exposició de l'argument d'aquesta novel·la, a la pràctica, és una mica difícil de muntar. El format de l'obra és engrescador, multitud de narradors/es, no tots ells humans, que relaten la vida a les muntanyes i els drames que allà s'esdevenen. No hi ha protagonistes clars, però alguns dels personatges, o les seves històries, tenen més text i incidència. La lectura requereix atenció perquè és fàcil no saber ni on pares, tot i que en cada capítol se'ns acaba indicant, d'una manera o altra, qui parla. I està ben escrit, d'això no hi ha dubte, però pel meu gust massa embolicat i de vegades amb una solemnitat en l'escriptura que li fa perdre frescor. Tot i que sovint els capítols són encadenats i el narrador d'un ha tingut protagonisme en l'anterior, no és lineal, hi ha salts enrere, de vegades en forma de record o de somni, que tampoc ajuden a orientar-se.

Tot i que aquest ha estat un llibre aclamat per la crítica, no he aconseguit connectar-hi. Li sé trobar algunes virtuts, el plantejament, una escriptura notable, però no li he trobat el què a la història i no ha aconseguit atrapar-me. Fins i tot diria que se m'ha fet llarg, i això que no arriba ni a les 200 pàgines. M'agradaria poder dir aquelles coses que sé que poden agradar a altres lectors i lectores i no a mi, de manera que, encara que jo no el valori massa, entenc què pot agradar a altra gent, però en aquest cas em costa, he de ser sincer. M'enduc una petita decepció, la veritat. Potser per la gran expectativa que li han generat, però no és excusa.

Impressió general: @@