divendres, 21 de juny de 2019

L'any de la plaga

Autor: Marc Pastor
Editorial, any: La Magrana, 2010
Gènere: Terror
Número de pàgines: 359
Llegit en: Català

Estiu calorós a ciutat, però aquest any en Víctor ho està passant més malament que mai. La Irene l'ha deixat i li està costant superar-ho. Fa dies que es troba malament, però tot ho relaciona amb la seva absència. Intenta refugiar-se en la feina, la millor manera de mantenir el cap ocupat. És assistent social i veu casos de tots colors, però també té estima pels avis i altres persones amb problemes de qui ha de tenir cura. Per això l'afecta enormement quan diversos dels seus avis moren en circumstàncies una mica estranyes. Semblen suïcidis, però no tenen raó de ser. No s'ho explica, però el seu cervell acaba fent un clic. En tots els escenaris hi havia aquestes molestes i pudents plantes d'eucaliptus que estan tan de moda. No es pot treure del cap la presència d'aquestes plantes mentolades que semblen omnipresents. Però seria una bogeria que tinguessin alguna relació amb les morts i amb el comportament estrany que estan demostrant algunes persones, oi?

Aquest llibre és un homenatge a la pel·lícula 'La invasió dels ultracossos' però en Marc Pastor hi posa un segell molt personal. No amaga en la mateixa trama que el que està passant és el mateix que en aquella vella història, però com que comença com un llibre de ficció estàndard el mateix protagonista diu que seria inversemblant que estigués passant de veritat. Té dues parts de ritmes molt diferents, la primera meitat és més lenta i només ensenya pinzellades de la història de fons perquè ens n'anem fent a la idea, però en canvi hi ha un excés d'informació sobre la vida dels protagonistes, per mi una mica innecessari. La segona part es precipita gairebé de sobte i ja passa a ser un thriller de terror amb una Barcelona plena de zombis. L'estil de l'autor és d'aquells que t'entra o no t'entra, però he tingut la sort que m'ha agradat molt. Contínues referències a cultura pop, pel·lícules, llibres, discos que em resulten força coneguts, i un humor molt irònic i àcid de vegades, fins i tot tragicòmic. Figures literàries a cabassos. Ha aconseguit atrapar-me amb la seva escriptura i una bona història i se li perdona el ritme desigual i alguna que altra errada argumental.

Amb 'L'any de la plaga' m'estreno amb aquest autor i ja aviso que no serà l'últim llibre que llegiré d'ell. M'ha convençut prou com per explorar una mica més la seva obra. Conté força ingredients que m'atreuen però sobretot en destaco l'escriptura, aquell intangible que fa que connectis amb un autor. No vull deixar de destacar una errada en la edició, que entenc que no té res a veure amb l'autor. Es tracta de la paginació: quan arriba a la pàgina 214, d'aquí fins els agraïments totes les pàgines tenen aquest mateix número. Desconec si està fet expressament per algun motiu que no entenc, o només és una errada incomprensible, però quina angoixa no saber per quina pàgina vas! En qualsevol cas, un bon llibre i la impressió d'haver descobert (tard, ja ho sé) un bon autor, impressió que espero que es confirmi en properes lectures.

Impressió general: @@@@ 

diumenge, 16 de juny de 2019

Foc i Sang

Autor: George R.R. Martin
Editorial, any: Alfaguara, 2018
Títol original, idioma, any: Fire & Blood, anglès, 2018
Gènere: Fantasia
Traductores: Anna Llisterri, Esther Roig i Mar Albacar
Número de pàgines: 869
Llegit en: Català

Mentre els fans Cançó de Gel i Foc seguim esperant els dos darrers volums de la saga, el bo d'en George R.R.Martin es treu de la màniga un llibre d'història de Westeros que comença just 300 anys abans del fets que desencadenen la revolta d'en Robert i la història coneguda per molts lectors i els incomptables seguidors de la sèrie televisiva. Com ja se'ns comenta a Cançó, abans que Robert Baratheon usurpés el Tron de Ferro, durant moltíssims anys va ocupar-lo la dinastia dels Targaryen, una poderosa família originària de l'antiga Valyria de qui es deia que eren de la sang del drac. El que sí que eren segur, era genets de dracs, i qui posseeix dracs com en Balerion el Terror Negre, la Vhagar o la Meraxes, diguem que té una mica més fàcil que li facin cas. El llibre comença quan Aegon el Conqueridor i les seves germanes i esposes Vysenya i Rhaenys conquereixen i unifiquen els Set Regnes en un de sol. Una història escrita amb foc i amb sang, plena de moments foscos però també de períodes de pau i prosperitat. Com la història que coneixem. Però amb dracs.

Aquest volum, que és només la meitat de la història des de la Conquesta fins l'inici de Cançó de Gel i Foc, està escrit, efectivament, com un llibre d'història recopilat per l'arximestre Gyldayn a partir de diversos testimonis contemporanis. Anirem coneixent la successió de reis Targaryen i tots els esdeveniments que van construint la Història dels Set Regnes. Compta, a més, amb unes fantàstiques il·lustracions de Doug Wheatley.  La facilitat que té R.R.Martin per bastir tota una genealogia, amb infinitat de personatges, amb multitud d'escenaris i trames paral·leles, segueix sent un dels seus punts més forts. Aquí se centra en els Targaryen, però també apareixeran totes les famílies que ja coneixem, i algunes que no, cosa que indica que queden moltes coses per passar. És de molt bon llegir si estàs familiaritzat amb aquest món inventat, tot i ser dens pot arribar a ser força absorbent. L'últim terç del llibre es desvia una mica dels Targaryen i potser és el menys interessant, però s'acaba redreçant. Una crítica que li faria és que, ja que inclou l'arbre genealògic i la dinastia dels Targaryen, no li hagués costat res incloure també un mapa de Westeros, seria d'agrair. Entenc que és més una crítica a l'edició que a l'autor. 

És inevitable comparar aquest llibre amb el Silmaríl·lion de Tolkien, però la història que se'ns hi explica no parteix dels déus ni dels primers habitants de la terra, tan sols és un fragment de la Història de Westeros que passa un temps abans dels esdeveniments que coneixem. Un fragment que dura 300 anys, i del que aquí coneixerem els 150 primers, de manera que hi haurà continuació. Un llibre de cavalleries amb tocs fantàstics, amb molts personatges i moltes trames. Amb aquests condicionants, sabent que no hi apareixen els famosos personatges que coneixem ni les seves disputes, però que en definitiva se segueix centrant en l'ocupant del Tron de Ferro, que cadascú decideixi si és un llibre que li convé llegir o no. Una cosa sí que puc dir, hi apareixen moltíssims dracs! I una altra cosa que diré és que jo n'he gaudit, m'ho he passat molt bé coneixent els avantpassats de la Daenerys. Com que som animals de costums, pot ser que avorreixi a la gent que no pugui dissociar-lo de la Cançó, però és un bon llibre i en R.R. Martin escriu molt bé aquest tipus d'històries.

Impressió general: @@@@

dijous, 6 de juny de 2019

Antropocè: La fi d'un món

Autor: Daniel Closa
Editorial, any: Angle Editorial, 2019
Gènere: Assaig
Número de pàgines: 191
Llegit en: Català

Molt escaient encarar aquesta lectura en una setmana en que a la xarxa es parla d'un boicot al consum de productes envasats en plàstic coincidint amb la commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient. La gran quantitat de residus no biodegradables que aboquem al medi és un dels temes que tracta aquest assaig del divulgador i científic Daniel Closa. Però no només, és clar. Sense entrar en al·legats apocalíptics ni les proclames fàcils, i amb el rigor que el caracteritza, l'assaig ens explica que fins fa no massa temps l'activitat humana era irrellevant pel que fa al benestar planetari, però que ja hem creuat la línia i allò que fem els humans afecta diversos paràmetres del nostre món. D'aquí que puguem parlar d'una nova era en la que juguem un paper important: l'antropocè, que deriva del grec anthropos, home. Encara no és una divisió de temps acceptada, però anem pel camí que ho sigui.

Aquest llibre es mou entre la divulgació i la reflexió. No és el tema d'estudi d'en Daniel Closa, però la seva curiositat sobre tot allò relacionat amb la ciència l'ha portat a ser-ne bon coneixedor, i la seva experiència a l'hora de fer fàcil allò que sembla molt complicat d'entendre fa que aquest volum estigui a l'abast de tothom. A destacar els seus exemples i símils que ajuden a contextualitzar i a comprendre bé tots els conceptes. El llibre es divideix en capítols que van avançant des de la formació del nostre món fins els efectes que li estem causant amb la nostra activitat. Hi ha també una reflexió sobre les possibles solucions que es plantegen per mantenir el planeta tal i com el coneixem, tot i que totes tenen algun inconvenient. Un cop més, el llibre no és ni alarmista ni despreocupat. El problema existeix, però ni hem d'exagerar ni podem fer com si no passés res. Un detall que m'ha agradat: cada capítol ve precedit per una cita, però no sempre de grans pensadors. Escriptors, músics, actors i fins i tot personatges de ficció aporten frases igualment memorables.

Aquest és un bon llibre per prendre consciència del que li estem fent al nostre món, i quan dic nostre no vol dir que ens pertanyi, que això és el que ens pensem, sinó que és on vivim i l'únic que tenim. Resulta molt interessant, hi ha moltes dades, però en Closa les sap exposar de manera que siguin entenedores i reveladores, no descobrirem ara les seves altes capacitats com a divulgador. Aquí parla de temes que no haurien de deixar ningú indiferent, per això lectures com aquesta són molt recomanables i quanta més gent prengui consciència millor. Malauradament, tenim mala peça al teler, però potser podrem contribuir a no anar a pitjor.

Impressió general: @@@