dijous, 30 de maig de 2019

La passió

Autora: Jeanette Winterson
Editorial, any: Periscopi, 2019
Títol original, idioma, any: The Passion, anglès, 1987
Gènere: Narrativa
Traductora: Dolors Udina
Número de pàgines: 204
Llegit en: Català

Ell, un soldat accidental a les ordres de Napoleó que bàsicament es dedica a sacrificar i cuinar pollastres per a l'emperador. Ella, una addicta al joc filla d'un barquer de Venècia que es transvesteix per diversió. No tenen res a veure l'un amb l'altra, però s'acabaran trobant de manera inesperada per fer una part del trajecte de les seves vides plegats. Ell fugirà del front de Rússia quan ella apareix a la seva vida, i ella haurà de resoldre alguns problemes dels quals està fugint. Una parella atípica i desigual, que té anhels i aspiracions diferents, aniran bastint una trama reflexiva i introspectiva amb tocs fantàstics, però que haurem d'acceptar com a certs. Perquè són històries, creieu-los.

El llibre està estructurat en quatre parts i en les dues primeres els dos protagonistes no interactuen, se'ns explica la vida de cadascun d'ells abans de conèixer-se. Està escrit amb una prosa molt agradable i imaginativa, amb un puntet d'humor i de surrealisme que acaba desembocant en tocs fantàstics. Com em va comentar la meva llibretera de referència, recorda al realisme màgic de Calders. També té una gran part reflexiva, ens porta a l'interior dels personatges per conèixer els seus sentiments i passions, sense complexos i sense tabús. I també hi trobarem part de crítica antibel·licista, tot i estar ambientat a principis del segle XIX. 

El primer que he de dir és que no he agafat aquest llibre en el meu millor moment de concentració i per això les seves 204 pàgines se m'han fet eternes, i no per demèrit del llibre, que té virtuts sobreres per gaudir-lo, sinó enterament per culpa meva. Però és un llibre que requereix atenció i llegir-lo de manera reposada per anar captant totes les seves subtileses i la delicadesa de les seves explicacions, i jo no li he pogut dedicar aquesta atenció. De manera que la meva valoració no és tan bona com podria ser, em queda la sensació d'haver-me perdut un bon llibre. Qui sap si d'aquí a un temps intentaré tornar-lo a llegir.

Impressió general: @@

dimarts, 7 de maig de 2019

Una història negra

Autora: Antonella Latanzi
Editorial, any: La Campana, 2018
Títol original, idioma, any: Una storia nera, 2017
Gènere: Intriga
Traductora: Anna Casassas
Número de pàgines: 255
Llegit en: Català

La Carla i en Vito s'han separat. Però la separació física no esborra els lligams emocionals de tota una vida junts, per més que en Vito la pegués i l'amenacés contínuament. A més, tenen tres fills en comú, la Rosa i en Nicola, ja grans, i la petita Mara. És precisament per l'aniversari de la menuda que la família es torna a reunir. Però un cop acabada la festa, en Vito es queda una estona amb la Carla i els seus fills grans marxen una mica preocupats. Els dies posteriors es descobrirà que en Vito ha desaparegut, cosa no estranya del tot, però amb el pas de les setmanes la preocupació de la família va en augment. Acabarà apareixent el seu cadàver i caldrà discernir què ha passat. No caldrà buscar massa sospitosos, de seguida la Carla confessa. Però les històries no sempre són el que semblen. Aquesta és ben negra, però els matisos seran els que decidiran si la Carla és culpable o no.

El llibre compta amb tres parts. La primera ens posa en situació i ens presenta la família, originària del sud d'Itàlia tot i que els protagonistes viuen a Roma. És una família dura i xapada a l'antiga, de la Itàlia més profunda. A la segona part hi ha el judici de la Carla, que despertarà l'interès dels mitjans de comunicació. I a la darrera ens acabarem de decidir sobre si la Carla és un monstre o una santa.  El ritme del text és força lent i pesant, com les caloroses tardes d'estiu que descriu. És força reflexiu i ens presenta la trama des de diversos angles i des del pensament de diversos personatges. Hi ha investigació policial i interrogatoris, i aconsegueix atrapar perquè tot i que la Carla ha confessat, hi ha coses que fallen. Tampoc se'ns explica tot de manera lineal, anirem fent salts en el temps per entendre com s'ha arribat al punt que s'ha arribat. Això fa que calgui posar una mica d'atenció a la lectura.

El classifico en el gènere d'intriga perquè té misteris per resoldre, però no seria ben bé una novel·la negra o criminal. Es deixa llegir i és prou interessant, però aquest ritme lent que deia fa que costi de llegir amb agilitat. Tot té una pesantor i un caire de tragèdia que costa una mica també. Probablement mostra de manera fidedigna la manera de pensar i actuar de les zones més conservadores del sud d'Itàlia, se li ha de reconèixer el mèrit, però no són unes maneres que a mi m'atreguin gaire. El seu punt fort és posar-nos un dilema sobre la taula durant bona part del llibre, no sabem ben bé què hem de pensar de la Carla i diversos fets ens aniran fent canviar d'idea. Un llibre que no està malament, però tampoc tirarem coets.

Impressió general: @@ i mitja