diumenge, 21 d’abril de 2019

Tots els símbols de la por

Autor: Salvador Macip
Editorial, any: Fanbooks, 2019
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 331
Llegit en: Català

ATENCIÓ, CONTÉ SPOILERS!

Han passat uns dos anys des que en Wilbur va desaparèixer, molts el donen per mort, però no està disposat a deixar-se atrapar tan fàcilment. En aquest temps ha après molt sobre les seves capacitats, el seu cos pot regenerar-se, no pateix malalties i els seus sentits funcionen a un rendiment fora del comú. Queda clar que és una mena de súper home, però per què? D'on ha sortit? Qui l'ha fet així? ARS Corp té totes les respostes i en Wilbur les aconseguirà, amb l'ajuda dels Guardians, que són una mica frikis, però que li són de molta utilitat. Però els recursos d'ARS són il·limitats i no dubtaran en posar a prova el seu enginy i les seves febleses. I si en té alguna, aquesta és l'Abigail, la noia més popular de l'institut que va resultar ser tota una guerrera. Quan ARS Corp amenaça la seva integritat per tal d'atreure en Wilbur i capturar-lo, ell no pot fer més que picar l'ham, però sabent-ho, plantarà cara. El retrobament entre els dos està servit, però a partir d'ara la seva vida serà molt diferent de com havia estat.

La segona part de 'Fills de la Setena Onada' és, de principi a fi, una pel·lícula d'acció. No és gens difícil imaginar-se les imatges que descriu el llibre, gairebé sembla un guió cinematogràfic! Això el fa molt diferent a la primera part, que també podria ser una pel·li, però d'adolescents. Aquí ens posem més seriosos. Tot el que només s'intuïa a 'Fills...' ara se'ns exposa amb molta claredat, els elements científics i tecnològics construeixen l'argument i són portats fins als límits de l'ètica, com si l'autor hagués convertit en novel·la el seu 'Jugar a ser Déus', cosa que, dit de passada, li vaig recomanar molt que fes en el seu dia. Un ritme alt, persecucions, batusses, ciència i megalòmans enfollits. Personatges que han evolucionat, sacrificis, amistat, amor, sexe i feromones. Un munt d'ingredients ben lligats que fan una trama absorbent i intrigant. Sense sortir de l'estil juvenil, aquesta segona part és molt més adulta i, als meus ulls, és clar, molt més interessat que la primera.

Amb aquest llibre Salvador Macip recupera els trets que, al meu entendre, més el caracteritzen. Una escriptura planera amb un ritme elevat, acció, un puntet d'humor i la ciència que no hi falti! M'ho he passat molt bé llegint-lo i ha aconseguit revertir la sensació de la primera part, que em va semblar que dedicava massa espai a descriure el món adolescent a un institut americà. Aquí ja anem de cara a barraca i m'ha atrapat molt més. El final queda una mica obert, qui sap si aquesta història es pot reprendre i tot. És una bona opció per a joves lectors, que tinguin paciència amb la primera part perquè la segona no els decebrà segur. Potser hi ajuda tenir nocions de genètica i evolució, però no cal ser graduat en aquestes disciplines per gaudir-ne!

Impressió general: @@@@

dissabte, 6 d’abril de 2019

L'Ocell de Foc

Autor: Emili Teixidor
Editorial, any: Cruïlla, 2002 (34a edició, original del 1972)
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 172
Llegit en: Català

La companyia ha deixat enrere Peguera i s'encamina als castells de Rocabruna i Rocablanca per seguir fent el seu espectacle de varietats i cantar les cançons joglaresques per lloar l'infant rei Jaume I. El Cec de Cabrera i l'Ocell de Foc, que li fa de pigall, van davant. A certa distància, els segueixen la Soldadera, el Cavaller Salvatge amb el seu os i... on és l'Escarnidor d'Ocells? La seva desaparició no augura res de bo i, efectivament, poc temps després senten que s'acosten cavalls. Segur que són els homes del vescomte de Peguera, el molt bandit ve a recuperar tot allò que els ha donat, un cop ja ningú no el veu. Però a l'Ocell de Foc no el poden atrapar. És massa valuós. El Cec l'insta a fugir, a trobar el seu camí i que no es deixi atrapar. Vigila Ocell, perquè tothom et buscarà, no ets un simple infant orfe amb vocació de joglar. Però qui ets?

Fa ja 5 any que va morir Emili Teixidor i la xarxa es va omplir de ressenyes dels seus llibres. En aquell moment jo també en vaig adquirir perquè no el llegia des de petit, amb la idea d'homenatjar-lo, però no ha estat fins enguany que m'he decidit a treure la pols a les seves obres, ja a principi d'any aquesta és una de les lectures que em vaig imposar, senzillament perquè ja era hora. L'Ocell de Foc és un clàssic de la literatura juvenil del nostre país, no per casualitat l'exemplar que tinc, de segona mà d'un tal Kevin que feia 4t d'ESO, és una 34a edició. Ambientat a inicis del segle XIII, ens porta al període en que Jaume I era massa jove per governar i tenia tant partidaris com detractors.  En aquest context, el nostre protagonista va d'incògnit amb una companyia ambulant per amagar-se, ni ell mateix sap qui és, però acabarà tenint un paper entre els partidaris del Conqueridor. Un llibre ple de misteris que barreja ficció i realitat i que compta amb poemes especialment escrits per Miquel Martí i Pol i Jaume Vidal i Alcover, i amb les il·lustracions de Victòria Tubau.

A aquest llibre cal reconèixer-li que té cura dels joves lectors, exposa una història seriosa que no edulcora les penúries que passa al protagonista, amb tocs d'humor, sap mantenir el pols narratiu i el misteri i també defineix i explica el marc històric. Però m'agafa gran i en un moment de poca concentració i he de reconèixer que m'ha costat seguir-lo. Poc valor té la meva impressió actual davant d'aquesta obra que seguirà de capçalera per molts estudiants durant molt temps, imagino, i de manera ben merescuda. Encara reposa a la lleixa un dels títols per a adults més famosos de l'autor i espero que no tornin a passar 5 anys fins que li torni a tocar tanda.

Impressió general: @@