Editorial, any: Quaderns Crema, 2018
Títol original, idioma, any: The Handmaid Tale, anglès, 1985
Gènere: Ciència Ficció
Traductora: Xavier Pàmies
Número de pàgines: 359
Llegit en: Català
Les dones ja no tenen cap mena de llibertat, viuen sota la responsabilitat d'un Senyor. Però entre elles també hi ha classes, segons la funció que juguin en l'organigrama. El color del seu vestit les delata. L'Offred té només finalitats reproductives, més enllà d'això només s'encarrega de fer algunes tasques a la casa. Va sempre vestida de cap a peus de vermell i amb una còfia blanca al cap, perquè ningú la pugui distingir de les altres. Però com s'ha arribat a aquí? Com és que els homes han aconseguit aquesta dominació tan gran sobre les dones, que són castigades tan bon punt se surten de la línia que se'ls marca? No fa massa temps, de fet l'Offred, que en realitat abans no es deia així, va viure una altra vida, tenia una família, una feina remunerada... Mica en mica anirem sabent per què a la República de Galaad impera ara aquest règim totalitari especialment amb les dones. I també descobrirem, com no pot ser d'altra manera, que no totes l'accepten.
Aquest llibre és esfereïdor. S'engloba en la categoria de distòpia, però la mateixa autora ens explica en el pròleg que, tot i descriure un futur, no inventa res en el seu text, tot està basat en fets que ja han succeït en diverses dictadures i règims totalitaris. Els avenços tecnològics no tenen importància, perquè el més rellevant és el tracte que reben les dones i com aquestes encaren la nova situació que les supedita totalment als homes. Quan el llegeixes no es pot evitar pensar que, com passa amb altres històries similars, no estem tan lluny del que descriu, per més exagerat que ens sembli. El llibre combina capítols llargs en els que se'ns explica les diverses situacions, cerimònies i rituals que ha de seguir la narradora, amb capítols molt més curts que serveixen de pausa i en què exposa reflexions nocturnes. No és un llibre fàcil i és de lectura lenta i a consciència, però està molt ben escrit.
D'aquesta obra, que ja té una pila d'any i això encara li confereix més rellevància, se n'ha fet una sèrie televisiva que està tenint molta acceptació entre el públic, però que no he vist. A poc que li faci justícia al llibre, entenc l'èxit que està tenint. No n'hi ha tantes de distòpies conegudes escrites per dones i amb perspectiva femenina, val molt la pena llegir-lo. Posa sobre la taula conceptes que a dia d'avui estan sobre la taula, com la gestació subrogada o el patriarcat, i no podem passar per alt que hi ha veus i partits polítics sencers que treballen per protegir el reganat dels homes i per reduir a les dones a la mínima expressió. Per això el que descriu 'el conte de la serventa' és tan impactant. Un molt bon llibre, escrit amb cura, ofici i mordacitat, que ens convida a reflexionar a partir d'una història que tant de bo fos només producte de la imaginació.
Valoració: @@@@
Aquest llibre és esfereïdor. S'engloba en la categoria de distòpia, però la mateixa autora ens explica en el pròleg que, tot i descriure un futur, no inventa res en el seu text, tot està basat en fets que ja han succeït en diverses dictadures i règims totalitaris. Els avenços tecnològics no tenen importància, perquè el més rellevant és el tracte que reben les dones i com aquestes encaren la nova situació que les supedita totalment als homes. Quan el llegeixes no es pot evitar pensar que, com passa amb altres històries similars, no estem tan lluny del que descriu, per més exagerat que ens sembli. El llibre combina capítols llargs en els que se'ns explica les diverses situacions, cerimònies i rituals que ha de seguir la narradora, amb capítols molt més curts que serveixen de pausa i en què exposa reflexions nocturnes. No és un llibre fàcil i és de lectura lenta i a consciència, però està molt ben escrit.
D'aquesta obra, que ja té una pila d'any i això encara li confereix més rellevància, se n'ha fet una sèrie televisiva que està tenint molta acceptació entre el públic, però que no he vist. A poc que li faci justícia al llibre, entenc l'èxit que està tenint. No n'hi ha tantes de distòpies conegudes escrites per dones i amb perspectiva femenina, val molt la pena llegir-lo. Posa sobre la taula conceptes que a dia d'avui estan sobre la taula, com la gestació subrogada o el patriarcat, i no podem passar per alt que hi ha veus i partits polítics sencers que treballen per protegir el reganat dels homes i per reduir a les dones a la mínima expressió. Per això el que descriu 'el conte de la serventa' és tan impactant. Un molt bon llibre, escrit amb cura, ofici i mordacitat, que ens convida a reflexionar a partir d'una història que tant de bo fos només producte de la imaginació.
Valoració: @@@@
7 Comentaris
Un clàssic molt recomanable. Em sorprèn que el traductor no hagi traduït els noms de les criades. Seria més entenedor si l'anomenés Defred.
ResponEliminaNo he vist la sèrie però si que tenia la intenció de llegir el llibre i la teva ressenya encara m'anima més a fer-ho.
ResponEliminaJo tampoc he vist la sèrie, ja he quedat prou esgarrifada amb la novel·la, de tant versemblant que l'he vist.
ResponEliminaAquest any se m'han acumulat lectures de ciència ficció i distòpies, va com va. Però aquesta és de les que val la pena llegir. Gràcies per comentar.
ResponEliminaAllau, sí, no hi veig cap problema a fer la traducció així, tret que l'autora donés ordres expresses de no traduir els noms. Per altra banda, cal dir que la traducció, descomptant això, és força encertada.
McAbeu, m'encantarà saber què t'ha semblat, penso que és una bona lectura que, a banda de ser literàriament notable, ens dóna feina a pensar una bona estona.
Botika, massa, oi? És d'aquestes que saps que estàs llegint ficció, que aquestes coses no passen al nostre món. Però si hi penses fredament... una mica en l'estil de '1984', oi? Esgarrifa perquè fa la impressió que si no és, podria ser perfectament.
Sí, en Xavier Pàmies és dels bons.
ResponEliminaHola.
ResponEliminaEls noms de persona (sobrenoms inclosos) acostumen a deixar-se tal qual en una traducció. D'altra banda, a la seva introducció l'autora diu:
"Quan vaig començar a escriure El conte de la serventa es titulava Offred, que es com es diu el personatge principal. Aquest nom està format a partir del nom de pila d’un home, Fred, i del prefix of amb el sentit de ‘pertanyent a’, equivalent per tant al de francès o al von alemany, o al sufix –son de cognoms anglesos com Williamson. Darrere d’aquest nom s’oculta un altre possible sentit, ‘ofert’, tant si és en el d’ofrena religiosa com en el de víctima oferta en sacrifici."
Això em va portar amb més motiu a mantenir el nom en anglès, perquè era l'única manera de preservar el sentit d'aquesta explicació de l'Atwood.
Finalment, el fet que el nom propi Fred coincideixi amb el substantiu català "fred" em feia veure "Defred" com "de fred", i no volia córrer el risc que al text traduït hi pogués haver cap equívoc sonor de l'estil "Em moro, Defred!"/"Em moro de fred!"
Salutacions
Fa pocs dies que l'he acabat, i si bé he de dir que em va costar una mica entrar-hi, a mida que passaven les pàgines m'atrapava cada cop més. És d'aquells llibres que recordes temps i temps...
ResponElimina