Autor: José Eduardo Agualusa
Editorial, any: Periscopi, 2018
Títol original, idioma, any: Teoria Geral do Esquecimento, portuguès, 2012
Gènere: Narrativa
Traductor: Pere Comellas
Número de pàgines: 249
Llegit en: Català

A la Ludo no li agrada sortir de casa. On estarà millor que entre les seves quatre parets? Viu amb la seva germana i el seu cunyat, i tot i els esforços d'aquests, surt tant poc com pot. Angola viu dies de revolució, la independència de Portugal està a punt de ser un fet. Quan els seus parents desapareixen, la Ludo, atemorida per la situació del carrer, decideix aïllar-se del món: construeix un mur de totxanes davant la seva porta que la mantindrà lluny de tot i tothom durant més de 20 anys. Paral·lelament, coneixerem un seguit de personatges aparentment inconnexos dels quals aprendrem coses sobre Angola, i que conformaran un trencaclosques que ens ajudarà, a retalls, a entendre la Ludo i les seves dèries, i moltes de les coses que li passen durant els seus anys d'enclaustrament. Un fil desordenat que ens caldrà recompondre per entendre que tot té un sentit i una explicació.

Aquest és un llibre ben curiós. Podríem dir que té dues parts. A la primera hi trobarem capítols curts, en alguns casos són només un poema, o un fragment dels diaris de la Ludo, i anirem coneixent tant a la noia portuguesa com els altres personatges, de maner desordenada, caòtica i sense que hi hagi cap relació aparent entre ells. A partir de cert punt, les històries comencen a barrejar-se, els capítols segueixen sent curts però ens expliquen la relació entre tots els personatges que ens ajudarà a entendre la història de la Ludo i la de molts ells. Com deia, podrem acabar el trencaclosques que ens hauran anat servint amb les peces molt desordenades. L'escriptura és molt agradable, de vegades gairebé poètica i explica la realitat angolesa de l'època sense estalviar-nos detalls, però sense ser massa dur. Sorprèn i aconsegueix captar l'interès, perquè tot el que narra ens queda molt lluny, en el temps i l'espai.

La premissa d'aquest llibre no sembla massa engrescadora en un primer moment, però com que sé que Periscopi té un ull excel·lent, vaig decidir llegir-lo, i trobo que val la pena. És llegeix molt ràpid gràcies als capítols curts i a la manera tan planera que té l'autor d'explicar-nos la història, però que sigui planera no vol dir que no estigui dotat d'una escriptura rica i bonica. Una lectura reposada i agradable, reflexiva i tendra a la vegada. Una mostra més de la capacitat d'aquesta editorial de transportar-nos a llocs remots i conèixer altres realitats que ens ajuden a créixer. Segurament no aconsegueixi interessar a alguna gent, però jo m'ho he passat prou bé llegint-lo, no tinc un especial interès en temes històrics, però el que hi trobem és, sobretot, ficció. Prou recomanable.

Valoració: @@@