Autor: Quim Monzó
Editorial, any: Quaderns Crema, 1998 (primera edició del 1985)
Gènere: Relats
Número de pàgines: 149
Llegit en: Català

Feia molt temps que no llegia a Quim Monzó perquè els seus relats no em van acabar de convèncer quan vaig començar-lo a llegir, però aquest recull m'ha congraciat una mica amb l'autor. Curtet com tots, compta amb una catorzena de relats separats en tres parts, i alguns d'ells són més llargs i elaborats del que li recordava. Els primers, sota el nom de 'Carrer dels dies feiners' són els més curts i amb l'estil que ja li coneixia, en alguns casos fregant l'absurditat i amb trames esbojarrades i irreals. A les parts 'A handkerchief or neckerchief of soft twilled silk' i 'La casa de l'estilogràfica' trobarem contes més llarg, amb més context i més complexos. Homes que un cop arribats a casa no reconeixen ni el lloc ni la dona, nens que estiuegen al poble i no entenen el vocabulari dels seus amiguets, poetes guardonats segrestats pel seu èxit, competicions sexuals entre voyeurs, i tot un seguit de personatges generalment mascles, tossuts, una mica cràpules i que ens porten d'una realitat sovint anodina a les situacions més inversemblants.

De l'autor destaca un domini absolut del vocabulari i de la llengua que dóna gust llegir, i el treure petroli de la quotidianitat més rutinària, és capaç de deformar l'univers que coneixem per portar-lo allà on vol. Els finals, sovint abruptes i precipitats, molts cops capgiren la trama o ens claven una patacada final, això és marca de la casa. Però en aquest volum els contes més llargs tenen una maduració que ens permet aventurar (no sempre) cap on van els trets. D'ell de vegades no m'acaben d'agradar els temes que tracta o les trames més recargolades, però això només m'ha passat amb els primers relats del recull, després m'han semblat més sòlids i absorbents. Per cert, la coberta que adjunto no és la de l'edició que tinc, que és la catorzena reimpressió, però no l'he trobada.

Em vaig prometre tornar a provar de llegir Monzó i ho he complert, i per alegria meva n'he gaudit més del que ho havia fet amb els tres reculls que havia llegit anteriorment, i això sempre és bona notícia. Pot ser el moment lector, o la maduració dels meus gustos, ves a saber. O que finalment he començat a entendre l'autor. El puntet d'ironia no falta mai, i potser costa acostumar-se a aquesta manera d'escriure i d'afrontar els tems. D'entre els 14 relats em quedaria amb 'Literatura rural', 'Porc bullit amb salsa de rave' i 'No n'estigui tan segur', encara que d'altres també m'han sorprès i agradat. Qui sap, potser és moment de tornar a llegir Monzó periòdicament! Alegries d'aquest any lector.

Valoració: @@@