diumenge, 3 de desembre de 2017

El truc

Autor: Emanuel Bergmann
Editorial, any: La Campana, 2017
Títol original, idioma, any: Der Trick, alemany, 2017
Gènere: Narrativa
Traductora: Albert Vitó
Número de pàgines: 381
Llegit en: Català

Per una banda ens situem a Praga, l'any 1934, just abans de la Segona Guerra Mundial. Neix en Mosche Goldenhirsch, fill d'un rabí més pobre que una rata. Per l'altra, al 2007 a Los Ángeles, on en Max Cohn, de gairebé 11 anys veu com els seus pares són a punt de separar-se, cosa que no encaixa gens bé. En Max està disposat a fer qualsevol cosa per fer que els seus pares tornin a estimar-se com abans, i la seva curta edat no li impedirà remoure cel i terra. I en el passat, ens trobem un Mosche que s'enfronta a l'escalada del partit Nacional Socialista i a l'odi creixent cap als jueus. Quan té edat suficient s'enrola en un circ perquè queda impressionat amb el seu il·lusionista i vol seguir els seus passos. La màgia l'ajudarà a superar els esculls que trobarà al llarg de la vida. Com lliguen les dues històries? Com s'acaben trobant en Mosche i en Max? Doncs caldrà llegir aquesta entranyable història en la que la màgia ho pot tot, encara que sigui una màgia tramposa i de molt poca volada.

'El truc' és una tragicomèdia que ens fa llegir amb un somriure als llavis, per més tristos que siguin els fets que exposa. Les dues històries es van explicant en capítols alterns, anem saltant d'en Mosche a en Max sense que inicialment tinguin res a veure, però no ens perdrem en cap moment. Entre la prosa àgil i planera de l'autor i l'edició d'interlineat infinit de La Campana, les pàgines volen. La història atrapa, t'enganxa i costa deixar de llegir. El context lligarà en Mosche a la trista Història europea del segle XX i veurem com se'n va sortint de situacions que altres no superaran. Se'ns presenta com un personatge una mica cràpula, conscient que els seus trucs són un engany, però és impossible no estimar-lo. L'autor sap trobar les alegries en la tristesa i fa servir un humor, no de riure a grans rialles, però sí per donar un to completament diferent a una història que podria ser dramàtica. Llegir-lo és agradable i gairebé balsàmic.

He gaudit molt d'aquest llibre i tinc molt poc a criticar-li, la veritat. Com a entreteniment i per passar una bona estona de lectura, és fantàstic. Si tinc una queixa potser és per l'edició, en la que he trobat una quantitat d'errades tipogràfiques desacostumada en una editorial de la categoria de La Campana. Deixant això de banda, m'ho he passat bé i és d'aquests llibres que pots recomanar sense problema, per a tots els públics, penso que és difícil que decebi. No hi busqueu rigor històric ni massa profunditat, tot i que sembla que la família de l'autor va sobreviure a l'holocaust i això l'impulsa a parlar d'aquests temes, però com a narrador ha sabut trobar un estil que ens pot recordar a Jonas Jonasson que li funciona molt bé. Ara falta saber si sabrà canviar de registre i no repetir-se en obres posteriors. Jo estaré atent.

Valoració: @@@@

4 comentaris:

  1. Fes el favor de llegir llibres més pensats per mi home

    ResponElimina
  2. Doncs jo agraeixo que l'hagis llegit perquè crec que sí que fa per mi.

    ResponElimina
  3. Fa bona pinta, l'anoto, encara que tinc tants pendents que vés a saber quan li tocarà el torn.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies a tots tres pels comentaris, aquest és un llibre per a tots els públics!

    Pons, aquest el podries llegir fins i tot tu, i potser t'agradaria i tot!

    Botika, ja dic que és per a tots els públics, per passar una bona estona de lectura sense més.

    Jomateixa, encara que tingui prop de 400 pàgines es llegeix molt ràpid, i és distret.

    ResponElimina