Autor: Raymond Carver
Editorial, any: labutxaca, 2010
Títol original, idioma, any: Cathedral, anglès, 1983
Gènere: Relats
Traductora: Dolors Udina
Número de pàgines: 227
Llegit en: Català

Les realitats que narra aquest recull de contes ens queden molt lluny en el temps i en l'espai, però alhora tristament properes. En els Estats Units dels anys 80 l'alcoholisme, l'adulteri, el masclisme i els prejudicis racials estaven a l'ordre del dia. No es pot dir que haguem avançat gaire, però la distancia cultural sí que ens farà estar allunyats dels protagonistes, tots ells en situacions precàries, decrèpites de vegades, però que malden per sortir-se'n amb més il·lusió que encert. L'atropellament d'un fill, converses en un centre de rehabilitació, un home que es troba sol amb els seus fills perquè la dona l'ha abandonat, una venedora professional de vitamines, i així fins a 12 històries amb uns protagonistes que passen per la vida sense pena ni glòria, però malgrat això segueixen allà, al peu del canó.

Raymond Carver va assolir força fama gràcies als seus relats fins a ser considerat un dels contistes importants de la seva època. El seu estil és planer i descriptiu, retrata molt bé aquests personatges depriments, fracassats, que han de tirar endavant perquè no tenen altre remei, i no s'embranca a inventar, en els seus contes no hi ha lloc per la fantasia. Tampoc pels girs, com sol passar a la vida real, res no canvia d'un dia per l'altre, i els seus personatges, que podrien ser persones reals, molts cops acaben tan perduts com han començat la seva història. Aquest ritme lent i explicatiu fa que no sigui una lectura ràpida i fluïda, s'ha d'anar paint. També fa que no t'atrapi, malgrat que la història pugui ser interessant, i algunes ho són, no és pas que no el puguis deixar anar.

Sense posar en dubte la bona escriptura de l'autor, i la seva capacitat per retratar la realitat, per dura que sigui, de manera tan fidedigna, he de dir que aquest recull se m'ha fet llarg i una mica carregós. No ha aconseguit interessar-me ni atrapar-me, la mateixa portada del llibre ja és una mostra de la grisor que trobarem a dintre. Grisor pel que s'hi explica, no per com s'explica, compte. Si he de destacar algun dels comptes, diria 'Un petit detall que fa bé', 'Febre' i 'Catedral', el que tanca l'obra i dóna nom al conjunt. I tot i que m'ha costat una mica, no descarto tornar a llegir aquest autor, és d'aquells casos que t'adones que allò que estàs llegint és més bo del que a tu t'està agradant.

Puntuació: @@
Aquesta és la ressenya número 300 del Llibres, i punt!