Autor: Lluís Llort
Editorial, any: RBA-La Magrana, 2015
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 187
Llegit en: Català

Avui és nit de metro. El Marçal està completament decidit a trobar el seu pare, que va marxar fa vuit anys, però ell el trobarà, sens dubte. Deixa a casa la seva mare  el seu repel·lent germà, i s'introdueix al món desconegut que hi ha sota l'asfalt. El seu pare ja li va explicar moltes coses que hi passen allà sota, és per això que el van acomiadar de TMB i que el van eliminar del mapa. Avui és el dia de retrobar-lo. I no hi anirà sol, encara que no tenia pensat que ningú l'hi acompanyés, però una trobada casual amb un antic company d'institut, l'Abel, farà que s'acabi integrant en el seu grupet i que acabi descobrint un món totalment desconegut pels que viuen a fora. Una visió totalment diferent i inquietant de la que tenim del transport subterrani de la ciutat, i un subsol ple de túnels, passadissos, habitants i trens fantasma. En Marçal, molt segur d'ell mateix en un principi, descobrirà que en realitat no sap res de res del que hi passa sota els nostres peus.

Aquest és potser el llibre més fluix dels que li he llegit a l'autor, però no per això manté algunes de les virtuts que em fan considerar-lo un dels millors escriptors que tenim aquí casa en l'actualitat. Està escrit amb un estil diferent, molt més a raig, cosa que em fa pensar en que podria ser una obra més primerenca, apareguda després de dues històries molt més treballades i sòlides com 'Herències col·laterals' o 'Si quan et donen per mort un dia tornes'. La seva qualitat literària és indubtable, juga igualment bé amb les paraules i està ben documentat, basat en llegendes urbanes sobre el metro i en el funcionament real de la xarxa, però la seva consistència no es deixa veure fins la part final del llibre. Tot el relat inicial, tot i que absorbent i intrigant, és un espiral frenètic que deriva en un conjunt de situacions que freguen l'esperpent i en algun cas el mal gust, aquell que et fa arrufar el nas en algunes ocasions i pensar que alguna cosa falla. No és, però, un llibre que deixes per desagradable. I a més val la pena llegir-lo fins el final, moment en que t'hi tornes a congraciar.

La meva fe en Llort segueix intacta, i això vol dir que no és un mal llibre, però diria que no està al nivell dels altres. Tinc dificultats en valorar-lo perquè en algunes parts m'ha agradat molt més que en altres, però cal puntuar-lo en conjunt. És una bona opció de lectura pels que gaudeixen l'autor, però poc recomanable per aquells que s'angoixen pensant en allò que hi ha amagat sota terra, als qui no els agrada la foscor i la intriga una mica asfixiant. Mentre esperem una entrega millor, aquesta tampoc decebrà.

Puntuació: @@ i mitja