Autor: Jean-Paul Didierlaurent
Editorial, any: Columna, 2015
Títol original, idioma, any: Le liseur du 6H27, 2015
Traductora: Mercè Ubach
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 204
Llegit en: Català

En Guylain viu una vida anodina i sense cap al·licient. No li agrada el seu nom i encara menys li agrada la seva feina, una feina que aquest humil ressenyaire no s'atreveix a esmentar, pels mateixos motius que disgusta al nostre protagonista. El seu pare és mort, i la seva mare es pensa que treballa a una editorial. Des de ben petit l'han tractat com el raret a tot arreu, i no pensa fer res per espolsar-se aquesta fama. Des de fa un temps es dedica a llegir en veu alta al tren del matí, mentre va a la feina, fragments inconnexes de llibres, i s'ha creat una audiència fidel, per sorpresa seva. Una audiència que agraeix més del que es pensa començar així el dia. Però malgrat que tot i no adonar-se'n, en Guylain juga un paper important en la vida de la gent que l'envolta, els viatgers del tren, els seus companys de feina, per ell no començaran a canviar les coses fins que no troba un llapis de memòria USB un dia al tren. Aquest llapis li canviarà la vida, aquesta vida que detesta tant. I és que hi ha trens que convé no deixar passar, com el de les 6:27!

Aquest llibre és el que anomenaríem una història petita, sense grans fets, ni grans girs argumentals, farcida d'humanitat, de personatges reals, és a dir, sense sucre, tal com són les persones. Però tot i això, a aquesta història l'envolta una mena de màgia que fa pensar en la pel·lícula Amélie. El protagonista fa el bé a altres persones, només perquè li surt així, gairebé sense adonar-se'n. És raret, sí, però es fa estimar. Hi ha molts punts en que la història es podia allargar i no faria nosa, però que sigui tan escassa li genera una mena d'aura etèria que ajuda al conjunt. Es llegeix ràpid i sense entrebancs, tot i que fa servir un llenguatge una mica poètic i florit, però agradable. A més, la lletra de l'edició de Columna és ben grossa!

Potser no valoraré aquest llibre tant com es mereixeria, és una història agre-dolça, precisament en aquest ordre, i per tant poca sorpresa, però com deia té alguna màgia que atrapa. Penso que té fusta d'agradar molt a alguna gent, i tampoc deixar indiferent a tants altres. M'ha agradat i l'he llegit ràpid. M'ha semblat una història típicament francesa, com si sabés què significa això, però m'ha fet pensar en altres llibres i pel·lícules d'aquesta terra. Un món petit, reduït i desangelat, ple de rutina, però que és on es destapen els sentiments, l'amistat, les fòbies i el fet de trobar una ànima bessona quan penses que no hi ha ningú més com tu. Mereix una oportunitat.

Puntuació: @@@