Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial, any: Edicions 62,1983 (original del 1974)
Gènere: Relats, Ciència Ficció
Número de pàgines: 153
Llegit en: Català

Una llista en la que està tot el món apuntat i es poden traçar les diferents reencarnacions. Universos paral·lels. Una empresa que s'encarrega de fer desaparèixer aquells que no volen existir. Robots humanoides creades per donar plaer. Un extraterrestre capaç de canviar la seva fesomia. Salts en el temps, des del llunyà 1996. La capacitat de rejovenir fins la infantesa passats els 75 anys. Aquests són els temes que Manuel de Pedrolo tracta en aquest llibre, temes clàssics de la ciència ficció, agafats des de l'òptica més costumista i nostrada. Escenaris quotidians i gens fantàstics, conviuen amb fets fora de la comprensió dels protagonistes, que no s'esperen que en el seu món tan definit, hi passin coses tan estranyes. Una bona combinació de fantasia i realitat de la mà d'uns escriptor capaç de tocar tots els pals, i fer-ho sempre amb criteri, retratant sempre la seva època, i transformant-la en allò que només ell pot imaginar.

Aquest és el llibre que més m'ha agradat dels tres que he llegit de l'autor. Els 7 relats que formen aquesta obra estan ben pensats i ben descrits, fins el punt que penso que tots ells són embrions per escriure'n novel·les. Els tres darrers són més llargs i expliquen moltes més coses, però dels altres t'agradaria saber-ne més. La prosa i l'ambientació són antics, però d'alguna manera Pedrolo aconsegueix que no ens sembli que estem llegint històries caducades. No trobem ambientació futurista, i només en alguns casos parlem de distòpia, però fins i tot en un ambient quotidià dels anys 70 hi podem encabir la ciència ficció. El que sí que és antic és l'edició, i la lletra una mica massa petita pel meu gust, però les històries i la manera d'explicar-les fan que la lectura no sigui gens feixuga.

Un cop més, demanaré col·laboració d'aquells qui llegiu aquesta ressenya, per recomanar-me títols d'aquest autor que estic descobrint ara, i que penso que val la pena anar llegint de tant en tant. Aquest 'Trajecte final' me l'ha acabat de confirmar com a un dels grans autors de la literatura catalana, poc m'ho pensava quan el 'Mecanoscrit' em va deixar amb sensacions contradictòries. Avançat a la seva època i força visionari, capaç de bastir històries sòlides i creïbles amb un vocabulari molt popular i proper. Sé que a molts no els estranyarà que en parli així, no els explico res de nou. Mai no és tard per rectificar algunes mancances lectores.

Puntuació: @@@@