Autor: Pau Vidal
Editorial, any: Empúries, 2007
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 190
Llegit en: Català
Premis: Literatura Científica 2006

Què hi fa un lingüista, perquè dir filòleg espanta a la gent, fent de detectiu? En Miquel Camiller és un apassionat de la llengua i la seva aspiració és actualitzar el diccionari etimològic Coromines. Per això s'ha aficionat a visitar els poblets i mirar d'apuntar tants dialectalismes com li sigui possible. Però al poblet on fa cap amb la seva motassa, Farnera, hi passa alguna cosa estranya, la mort d'un veí en circumstàncies estranyes el posa en alerta, sobretot després de rebre un anònim que l'adverteix que la resposta és a l'aigua. Així comença una investigació de pa sucat amb oli, deixant de banda algunes responsabilitats, però que el bo d'en Miquel no realitzarà sol, tindrà la inestimable ajuda de la seva padrina centenària i la seva nova becària Juli. L'aigua que consumeix la gent de Farnera està bruta, però no és l'única cosa bruta que hi ha rere aquest misteri. 

Aquesta novel·la, que ja té uns quants anys, em va atreure per haver guanyat un premi de literatura científica. És cert que l'argument gira al voltant de temes científics, però també conté una gran càrrega lingüística. Tant és així, que a estones sembla un tractat de filologia, i explica moltes coses que són completament innecessàries, però que defineixen el protagonista: un boig de les lletres. El protagonista, per cert, és el típic antiheroi, tot li ve a sobre sense saber com, però anirà traient l'entrellat de la història. Està escrit en primera persona, des d'aquest antiheroi, i la narració és força còmica, tot i explicar uns esdeveniments que tenen molt poc de divertits. Moltes gracietes, algunes sobre la ineptitud social del prota, i d'altres lingüístiques. Còmic no sempre vol dir divertit, però sí força distret, en aquest cas.

La història que sustenta aquest llibre està força ben pensada, però li he trobat diversos defectes. Per exemple, el final és molt precipitat i hi apareixen personatges que no han tingut cap paper abans, tot es resol del no res, i només alguna coseta sí que tanca el cercle. Es deixa llegir, és entretingut i el personatge principal fa gràcia de vegades, però li falta una mica perquè el consideri un bon llibre. Se m'ha fet feixuc a estones, hi ha massa palla de temes lingüístics que no venen al cas (cosa que no vol dir que no siguin interessants, però no venen al cas), i en canvi la trama, que és bona, queda coixa. Tot i no ser massa llarg, sí que se me n'ha fet una mica. 

Puntuació: @@