Autora: Paula Hawkins
Editorial, any: La Campana, 2015
Títol original, idioma, any: The girl on the train, anglès, 2015
Gènere: Intriga
Traductora: Imma Falcó
Número de pàgines: 461Traductora: Imma Falcó
Llegit en: Català
Qui no s'inventa pel·lícules al tren? Els companys de seient, aquell noi que escolta música, la parella que sembla que discuteixi... o potser aquells desconeguts que veus cada dia a les cases que voregen la via. Això li passa a la Rachel, una noia com qualsevol altra, que cada dia fa el mateix trajecte en tren, i que imagina una vida perfecta per una parella del carrer Bleinheim Road, el mateix carrer on va viure abans amb en Tom, uns números més enllà d'on viu la seva admirada parella. Però allò d'en Tom ja es va acabar, els temps més feliços s'han fos, potser per això imagina altres vides que li agradaria viure. La Jess i en Jason són el seu model. Bé, el seu model inventat. Perquè qui són aquesta gent en realitat? Són feliços, com ella es pensa? La Rachel està a punt de descobrir que no, però què pot fer ella al respecte? Una persona amb la vida desfeta pot ajudar en alguna cosa? És hora de deixar de ser només la noia del tren. Baixarà. Però en aquell carrer també hi viu en Tom... i l'Anna...
És difícil centrar l'argument d'aquesta obra sense revelar alguna dada que faci bo de ser descoberta. És el clar exponent de foto quotidiana, i aparentment anodina, però que amaga una profunditat difícil de predir. Cada pàgina és un nou descobriment de cadascun dels personatges, fins que acabes pensant que no n'hi ha cap de sa. El llibre compta amb tres veus narratives i, per exigències del guió, amb dos temps diferents. Les tres protagonistes femenines explicaran, amb les seves pròpies paraules, com viuen la situació, i mica en mica es construeix una història complexa i plena de sorpreses i girs. La narració és aparentment monòtona, i no perquè els fets no siguin colpidors, però sembla una cançó en la que els greus estan constantment baixos. No obstant, la trama és prou potent com per mantenir-te atrapat i concentrat. Els diàlegs i el doble interlineat ajuden a avançar a molt bon ritme.
El primer llibre de la Paula Hawkins ha estat un gran èxit al Regne Unit i als EUA, i s'ha fet un esforç de promoció perquè ho sigui també aquí. He de dir que m'ha atrapat i que l'he llegit força ràpid. Malgrat la fluïdesa, mentre llegeixes sembla que t'envolti una espessa boira, aconsegueix generar una atmosfera densa i angoixant que pesa com una llosa. Pocs personatges i girs constants, unes vides amb molt bagatge, i un viatge a les profunditats del dolor, l'addicció a l'alcohol i a les relacions amoroses. Se m'ha fet un pelet llarg, però no es pot dir que no passin coses constantment. Potser una mica reiteratiu de vegades. Però val la pena donar-li una oportunitat, és una bona història que et manté enganxat.
Puntuació: @@@ i mitja
9 Comentaris
Està bé que t'hagi agradat. Però com més creix la llista de pendents més selectiu ha de ser un a l'hora de fer noves inclusions. Qui sap si en un futur llunyà jo i la Paula acabem passant una estona junts...
ResponEliminaQuina casualitat, el vaig acabar ahir!
ResponEliminaTambé m'ha enganxat, l'he llegit en un no res. M'ha agradat, la història m'ha semblat original i més o menys ben portada. En alguns punts l'he trobat poc creïble, i com dius acabes pensant que tots estan sonats, però m'he deixat portar i al final ha estat prou bé.
Molt d'acord amb tu.
ResponEliminaQuan vaig començar a llegir-lo no em pensava que s'aniria complicant tant, el veia una mica previsible, però va fent girs i et va enganxant.
Avui mateix me l'acabo de comprar.
ResponEliminaLa veritat és que té un argument que enganxa. Ja et diré sí m'agrada.
Una novel·la que està lluitant per aconseguir molt bones vendes, se li està fent molta propaganda i la veritat és que està prou bé. Si s'acaba convertint en un fenomen de masses o no només ho sabrem amb el temps. Moltes gràcies per comentar.
ResponEliminaPons, si passes una estona amb la Paula, potser sortiràs als diaris i tot. Espero que no sigui tan desequilibrada com els seus personatges. És cert que s'ha de ser selectiu, la meva llista de pendents és estratosfèrica, però sempre n'hi ha que acaben passant per davant d'altres.
Roselles, el vas acabar i encara no està la ressenya feta? Vinga va, que estic esperant! Una cosa que no he dit a la ressenya perquè no m'agrada revelar massa coses és que la història se sustenta en bona part en les mentides o la falta de comunicació de la Rachel. Si aquesta prengués decisions més encertades i digués les coses que ha de dir quan toca, no hi hauria història. Un cop està bé, però massa la converteix una mica en una 'comèdia d'enredos'. No és treure-li mèrits, eh? El conjunt està molt bé, però sense aquesta sensació que m'ha quedat, potser tindria més puntuació i tot.
Jomateixa, s'embolica una mica, realment no penses que es pot treure tant suc a tan pocs personatges, i en un univers tan petit. Però mira, el resultat és força reeixit.
maria, si no el tinguessis et diria que el llegissis. Probablement t'agradarà a tu. A veure què tal.
el tinc pendent, ja es a casa així que no tardarà gaire a caure. Desprès de llegir-lo tornaré a passar ; )
ResponEliminaTambé el tinc pendent, espero que respongui a les expectatives, tothom hi parla bé i això a vegades pot fer que decebi una mica. Sembla un argument força original.
ResponEliminaLi vaig regalar a la meva mare no fa massa. Espero que li agradi!
ResponEliminaTot i que intento no deixar-me influir (èxit de vendes, llibre recomanat per alguns coneguts), és difícil no fer-se unes expectatives sobre aquesta novel·la. És de lectura fluïda i amb una trama que enganxa força però me n'esperava bastant més. No m'ha acabat d'enganxar del tot en cap moment i no ha assolit aquella categoria de perdre alguna hora de son perquè necessites continuar llegint més i més.
ResponEliminaEn fi, que no passarà a la història, però com a lectura ràpida i entretinguda no està malament.