Autor: Alan Bennett
Editorial, any: Labutxaca, 2010
Títol original, idioma, any: The Uncommon reader, anglès, 2008
Gènere: Narrativa
Traductor: Ernest Riera
Número de pàgines: 95
Llegit en: Català

La vida de la reina d'Anglaterra és molt atrafegada, sempre amunt i avall, sempre mantenint la flegma i sense temps per ella mateixa. Però un bon dia, seguint els seus gossos pels jardins de palau, arriba a una zona per la que no sol passejar-se i ensopega amb la biblioteca mòbil del senyor Hutchings, que fa marrada allà tots els dimecres. Allà coneix en Norman, un jove servent de la cuina reial que no havia vist mai i que és un àvid lector. Gairebé per compromís la reina s'endú un llibre, però aquesta lectura la meravellarà. A partir de llavors la monarca només llegeix a totes hores, ha de recuperar el temps perdut, com ha pogut estar tots aquests anys sense llegir? Per fomentar el seu hàbit la reina comptarà amb la complicitat d'en Norman, però amb el rebuig de la plana major de la cort i de la política anglesa. I és que la reina ara només pensa en llegir, i llegir...

Aquesta novel·la curta ha adquirit força popularitat i contribueix a mostrar una imatge més humana de la hieràtica Elisabet II. La veritat és que li fa un massatge a la reina, ja que la deixa molt bé, a banda de convertir-la en una obsessiva de la lectura, però això no ho considerarem dolent en aquest blog. Bàsicament el llibre narra l'evolució natural que fa qualsevol lector i en molts punts ens hi podem sentir identificats, però per la notorietat de la protagonista, la seva passió li porta força maldecaps. De pas, fa una repassada a la literatura britànica així com la va descobrint la reina. Te alguns punts divertits, però s'acosta més a una reflexió sobre la lectura i la literatura. La idea central és que els llibres són llibres independentment de qui els llegeix, i que la passió lectora no entén de classes.

El llibre es pot llegir en un parell d'estones, però no diria que passa com l'aigua, el vocabulari és una mica encarcarat de vegades. La història és entranyable i té punts que agradaran a tots els lectors, però és difícil oblidar que t'està parlant de tota una reina real, de fet en cap moment intenta que ho oblidis, i és un personatge que em genera certa antipatia, per tant em crec poc les floretes que li tira. És d'aquestes obres que s'han de llegir, i tant és si t'agrada més o menys. Als lectors ja ens agrada que ens parlin de llibres i de llegir.

Puntuació: @@@