Autor: Eduardo Mendoza
Editorial, any: Seix Barral, 2002
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 190
Llegit en: Espanyol

Els alts càrrecs no deuen esperar massa de la missió que encarreguen al comandant Horacio Dos, la que ell espera que sigui la darrera, ja que ni tan sols sap quina és aquesta missió, ho sabrà quan arribi a destinació. Que tampoc sap quina és. Ara que ja es troben a la zona helicoïdal de l'espai, els aliments i els productes higiènics comencen a ser escassos, i el seu passatge, Ancians Improvidents, Dones Esgarriades i Delinqüents, s'alcen per demanar-li responsabilitats. No sembla que el primer segon de bord ni el segon segon de bord siguin prou competents per ajudar-lo a calmar els ànims, així que, tot i que no està previst ni recomanat, decideix desviar la ruta cap a l'estació espacial més propera, Fermat IV, on ben segur que podran avituallar-se de manera convenient i prosseguir la marxa sense més disturbis. Segur? Bé, tant l'Astrolabi Digitalitzat com les males llengües recomanen no posar un peu a Fermat IV, però això al bon comandant li semblen només rumors infundats. I total, és ell qui mana, no?

Eduardo Mendoza és conegut per la seva reconversió humorística de qualsevol gènere que es proposi. En aquest cas explora la ciència ficció des del punt de vista més satíric i és inevitable pensar en el seu famós 'Sin noticias de Gurb', tant en temàtica com en formes. Un cop més adopta la forma de diari en el que el comandant va relatant cada dia els esdeveniments de la nau, d'una manera aparentment molt formal, però no exempta de conya, és clar. No està mancat d'argument i de girs curiosos, però tot plegat és una mica poca-solta, com ja sol passar amb aquest autor, ja que em sembla que dóna més importància a l'estil que al contingut. Se li ha d'atribuir el mèrit d'una escriptura molt característica que al principi enganxa i diverteix, però quan t'hi acostumes es fa pesada i el llibre perd interès, ja m'ha passat altres vegades.

En definitiva, un llibre que va de més a menys, i que va perdent interès, però crec que més aviat per la saturació de la forma, cansa aquest estil formal tota l'estona, encara que sigui còmic. És distret i fàcil de llegir, zero complicacions. És probable que torni a llegir l'autor, tot i que sempre em sol deixar la sensació que descric de llibre en davallada. Ah, no entenc aquesta edició allargada de Seix Barral, alçada de llibre tapa dura i ampla de butxaca, una mica incòmode. Als incondicionals de Mendoza no crec que els decebi. Per mi fluixet.

Puntuació: @@