Autor: Oscar Wilde
Editorial, any: Quaderns crema, 2008 (17a edició)
Títol original, idioma, any: The picture of Dorian Gray, anglès, 1890
Gènere: Narrativa
Traductor: Jordi Larios
Número de pàgines: 327
Llegit en: Català

Basil Hallward és un bon pintor, però el seu art arriba a cotes sublims quan coneix en Dorian Gray, un jove aristòcrata que és la bellesa i la puresa personificades. Des que l'ha pres com a model, les seves obres són magnífiques, però per sobre de totes destaca un retrat concret que el pintor regala a en Dorian. A instàncies del seu amic comú Henry Wotton, el jove s'adona que es farà gran i la seva bellesa es fondrà, mentre que aquell retrat perdurarà mostrant la seva llum i la preciositat de la seva joventut per sempre més. La xerrameca de l'hedonista Henry afecta profundament en Dorian, que el pren gairebé com a mentor. Desitja canviar-se pel retrat, que sigui aquest el que es degrada i no ell, però quan el seu prec es fa realitat descobrirà que no tot és tan perfecte com pensava. La puresa de la seva ànima ja ha començat a corrompre's i el retrat li mostra allò que mai hauria volgut veure.

Més enllà de la història que narra el llibre, aquesta obra és una profunda reflexió sobre la joventut, la bellesa i la degradació de fer-se gran. L'obsessió del personatge central és gairebé malaltissa, i el teòric de tot plegat, en Henry Wotton és el principal valedor d'aquesta candidesa i dels plaers juvenils fins al punt d'arribar a ser ofensiu, especialment amb les dones, tot i que cal remarcar que és un llibre del segle XIX. Les fases en que es posa a filosofar són avorrides i et fan desconnectar, estic molt en desacord amb la manera d'expressar els valors, encara que naturalment és una crítica, una exageració. Malauradament, n'hi ha moltes d'aquestes fases, però la narració de la història és més distreta i interessant. Els personatges són de l'alta societat i es passen el dia anant a actes socials, això a mi em posa una mica de mala llet, però suposo que és fidel a la realitat.

Un cop més m'enfrontava a un clàssic sense saber massa bé què esperar, tot i que coneixia l'argument bàsic del llibre. El principi és prometedor, però de seguida perd una mica d'interès, i entre filosofada i filosofada passa una bona part del llibre fins que torna a interessar. Entremig, un salt temporal coherent amb les necessitats de l'obra, però en el que explica a què es dedica el bo d'en Dorian durant aquest temps i és tan completament infumable que em vaig saltar algunes pàgines i vaig estar a punt d'abandonar. Aquestes parts més avorrides resten molts punts a una història que, per altra banda, és prou atractiva i aconseguida. El final, encara que esperable, millora una mica la impressió global. Un llibre que pot llegir qualsevol, especialment si té més paciència que jo.

Puntuació: @@