Autor: Horace McCoy
Editorial, any: Edicions 62, La cua de palla, 1986
Títol original, idioma, any: No Pockets in a Shroud, anglès,1948
Traductora: Mireia Curell
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 190
Llegit en: Català

No és el primer cop que el crida el director del diari, però aquesta vegada, a en Mike Dolan, el fan fora. Com a periodista, no entén que el prestigiós mitjà on treballa no sigui capaç de publicar notícies veraces i de denúncia, encara que constitueixin un escàndol. La seva rectitud i la seva cerca de la veritat no agraden a tothom. Però està disposat a establir-se pel seu compte, el seu projecte: una revista setmanal que destapi tots els escàndols de la societat americana a les portes d'esclatar la segona guerra mundial. L'escalada de les posicions untra-conservadores ha de donar bon material del que parlar. Tindrà alguns amics fidels, però també es generarà enemics. El seu encant natural, el seu instint de supervivència i la seva capacitat de seducció del sexe femení també jugaran un paper en aquesta història d'integritat periodística portada fins l'extrem.

Estem davant d'una crònica negra, més que d'una novel·la negra. Dolan és un tipus dur que sorprèn de bon inici per la seva determinació, però en aquest llibre no hi ha assassinats ni investigació, no en el sentit clàssic de la novel·la negra. Explica el difícil procés de naixement i desenvolupament d'una revista sense pèls a la llengua. L'estil és antiquat, però estem parlant de 65 anys enrere. L'estètica d'aquesta mítica col·lecció en català és perfectament coneguda, cobertes grogues i lletra minúscula. No és difícil de llegir, però tampoc no diria que és una prosa d'allò més fluïda.

La primera impressió és de gran decepció. No sabia què m'esperaria rere aquest títol que em sonava molt, però esperava novel·la negra clàssica, i si no fos per quatre pinzellades, seria pura narrativa. Si em fixo en la història, independentment del que jo esperava, està ben trobada i ben explicada. Si som capaços de passar per alt l'estil caduc, es podria dir que és una molt bona obra amb un transfons molt interessant, que val la pena llegir. Em penso que no he sabut valorar-la convenientment, perquè no m'estava aportant el que jo esperava trobar. Cal llegir-la amb amplitud de mires per assaborir l'obra mestra que diuen que és. No és aquesta l'opinió que em queda a mi, però.

Puntuació: @@