Autor: Arthur Conan Doyle
Editorial, any: Columna Proa Jove, 1995
Títol original, idioma, any: The Hound of the Baskervilles, anglès, 1902
Traductor: Joan Mateu i Besançon
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 209
Llegit en: Català

La família Baskerville té una llegenda negra que parla d'un gos demoníac i espectral que persegueix els seus membres des dels temps d'Hugo Baskerville. Al llarg de generacions, aquesta bèstia salvatge ha atemorit els membres de la família, fins que en els dies presents la mort de Charles Barckerville, finat aparentment per la visió de la terrible bèstia, posa en alerta als seus amics i parents. El doctor Mortimer, amic de la família, no està disposat a que el misteri perduri més temps, cal saber si la desgràcia dels Baskerville respon a fets fantàstics o hi ha altres motius per aquestes morts, a fi i efecte de protegir l'hereu de la família, Henry Baskerville. Per això contacta amb Sherlock Holmes, un dels més grans detectius de tots els temps, que com és d'esperar no creu massa en fantasmes i aparicions. El que sí que està disposat a admetre el famós investigador és que s'enfronta amb un dels casos més increïbles de la seva carrera. 

Aquesta és la meva primera experiència amb Conan Doyle i el seu famós detectiu. Holmes m'ha resultat força irritant perquè és molt pagat de si mateix i tot i que amb bones paraules, menysprea clarament el seu ajudant Watson, el tracta de mig ximple. El relat està narrat pel mateix Watson, que admira moltíssim Holmes, cosa que encara ho fa tot més trist. És una història de lladres i serenos de principis del segle XX, descriu l'atmosfera típica de les classes benestants de l'època. El detectiu participa al principi i al final, però té tota una part central, d'interès força relatiu, que recau sobre les investigacions de Watson.

Tot i que interessa per saber què passa amb el famós gos, hi ha molts pocs personatges i l'argument és justet. De seguida es veu per on van els trets, i només queda demostrar-ho. Té com a atractiu les deduccions de Sherlock Holmes, que un cop descrites no saps si estimar o odia. Potser és que les expectatives eren altes, però m'ha decebut una mica, és d'aquells llibres que he trobat que no n'hi ha per tant. Es deixa llegir, però no passa d'aquí. S'havia de provar.

Puntuació: @@