Autor: Ian McEwan
Editorial, any: labutxaca, 2012
Títol original, idioma, any: Solar, 2010
Traductor: Emili Olcina
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 333
Llegit en: Català

Qui no admiraria tot un Premi Nobel de Física? Doncs Michael Beard no és un home massa admirable, que diguem. Oportunista i faldiller, va tenir el seu gran moment quan va formular la Combinació Beard-Einsten que li va valer el premi, i des de llavors viu d'aquella aportació sense haver avançat ni una mica en les seves investigacions, ni estar gens al dia del que es cou al món de la Física. A dia d'avui viu bàsicament preocupat perquè el seu cinquè matrimoni trontolla. La seva dona Patrice li posa les banyes, i això no ho pot tolerar, tot i que ell ho ha fet incomptables vegades. Amb la cinquantena complerta, una calvície incipient i una bona panxa, Beard encara té èxit amb les dones i gaudeix de cert respecte en el seu camp, però ell és una persona que ha perdut el nord i que se sent de tornada de tot. Veurem com evoluciona la seva vida del 2000 al 2009, encara li falten coses per fer.

El llibre està separat en tres parts (i un apèndix), ambientades als anys 2000, 2005 i 2009, al llarg dels quals veurem què passa a la vida de Beard, dins el seu cap, i coneixerem el seu passat a través de records. Cada part és llarga i no té subdivisions. El llibre no té cap mena de ritme i l'escriptura és monòtona i pesada, ni quan passen coses sembla que està passant res. La història podria semblar atractiva inicialment, però a mi m'ha avorrit molt. No és que estigui mal escrit, però és que aconsegueix que no m'interessi en absolut el que està passant ni el que ha de passar, i així és difícil avançar. Se'n salven algunes escenes que el dignifiquen, però són poques. Se m'ha fet molt llarg. A més, se li pressuposa un toc humorístic que no he trobat per enlloc.

Dos, i cap més. Aquesta és la meva segona lectura de Ian McEwan i en tinc prou i de sobres per saber que no tornarà a caure a les meves mans. L'escriptor gaudeix de certa fama i sé que agrada, i molt, a molta gent, però senzillament no és per mi. Si l'he de descriure amb una paraula, aquesta seria 'pesat', i me'n venen altres al cap que no són pas millors que aquesta. No puc recomanar-lo, segur que pot agradar, però amb la sensació d'avorriment que m'ha deixat no em veig amb cor de passar el testimoni.

Puntuació: @