Autor: Robin Cook
Editorial, any: Debols!llo, 2012
Títol original, idioma, any: Intervention, 2009
Traductor: Eduardo G. Murillo
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 398
Llegit en: Espanyol

Els pitjors temors d'en Jack Stampleton es fan realitat. Mai no deixarà de culpar-se de l'accident que li va fer perdre dona i filles en el passat, i quan per fi refà la seva vida i tot sembla funcionar, al seu fill recent nascut li diagnostiquen un neuroblastoma del pitjor tipus, les possibilitats que se'n surti són poques. La Laurie i ell es plantegen qualsevol sortida per tal de curar el nen, i fins i tot els passa pel cap la medicina alternativa. Metge de formació, en Jack es posa les mans al cap amb la bogeria que suposen els tractaments alternatius i comença una croada contra l'homeopatia, la quiropràctica i d'altres tractaments que ell considera perillosos i sense fonament. L'objectiu principal, però és mantenir el cap ocupat i no pensar en la seva desgràcia familiar. En els mateixos moments però al Caire, un reputat arquitecte rep un còdex molt antic amb una informació que pot fer trontollar tota la fe cristiana si és autèntica. De quina manera es connectaran la croada d'en Jack amb la descoberta d'en Shawn Daughtry? 

Robin Cook torna a fer servir el seu personatge més famós i tot el seu entorn per construir una història atípica, ja que se sol centrar en la medicina i el món dels hospitals, però no del tot inèdita per ell. El tema principal del llibre és la troballa arqueològica, i algunes de les seves obres antigues ja tocaven temes d'aquests. El problema és que durant la primera meitat els dos escenaris semblen tenir la mateixa importància i et preguntes com els lligarà, però després la croada anti-medicina alternativa queda aturada en sec, sembla com si l'autor hagués volgut colar tots els seus prejudicis i el seu rebuig cap a aquestes teràpies, i un cop fet, ja no té res més a dir. El problema és que a mi m'interessava molt més aquesta part, que fa molt més per ell. Sobre la seva manera d'escriure, no és un bon escriptor, els diàlegs són molt inversemblants i els aprofita sovint per introduir explicacions de molts temes. Sempre he dit que d'ell m'agraden les temàtiques i el misteri, però no la forma.

Pintava molt bé al principi i m'hi vaig enganxar força, un inici digne del millor Cook, però no s'entén donar tanta importància a un tema que queda tallat a la meitat, i que vagament s'esmenta al final. Pel que fa a l'argument central, crec que li ve una mica gran i el resol una mica amb pinces. Tot i així, per mi ha mantingut força l'interès, m'ha decebut menys del que pot semblar, però no puc dir que sigui un bon llibre, molt interessant en el tema que tracta, però massa gran per resoldre'l amb una novel·leta qualsevol. Llàstima. Té sort aquest home que el seguiré llegint de totes maneres.

Puntuació: @@