Autora: Suzanne Collins
Editorial, any: labutxaca, 2013
Títol original, idioma, any: The Hunger Games. Catching Fire, 2008
Traductors: Armand Carabén i Mercè Santaulària
Gènere: Ciència ficció / Juvenil 
Número de pàgines: 421
Llegit en: Català

ATENCIÓ, SI NO HAS LLEGIT EL PRIMER LLIBRE D'AQUESTA SAGA NO LLEGEIXIS LA SINOPSI QUE VE A CONTINUACIÓ.

A la recentment acabada edició 74 dels Jocs de la Fam, la Katniss va desafiar, sense adonar-se'n, el poder absolut del Capitoli. A Panem qualsevol acte de rebel·lia és castigat durament, i com a prova hi ha el desaparegut districte 13. Per això el president Snow no està disposat a que els actes de la Katniss mostrin cap mena de feblesa del seu poder, alguns districtes ja mostren signes de revolta. La següent edició dels Jocs coincideix amb una Extinció Especial, cada 25 anys el Capitol utilitza aquesta massacre televisiva per refermar encara més el seu poder amb unes normes fora de tota imaginació. Aquest cop les sorpreses no seran poques i tot sembla indicar que l'objectiu és fer desaparèixer la Katniss del mapa. Però ella no està disposada a deixar-se vèncer sense lluitar, i encara que hi perdi la vida, pensa complir amb els objectius que s'ha proposat.

Una continuació anunciada, però entrada una mica amb calçador. L'estructura és molt similar, la Katniss és la protagonista absoluta i la trama és totalment lineal, des de la seva perspectiva, sense salts ni canvis de visió. Tot i que inclou escenes de violència, m'ha semblat encara més juvenil que el primer, no es complica la vida i explica una història atractiva i absorbent. La limitada escriptura de l'autora es veu compensada amb l'argument (relativament) original i la lectura àgil que se'n deriva. Tot i la remor de fons de revoltes populars contra el poder, millor llegir-la sense buscar tres peus al gat.

D'un nivell molt similar a la primera entrega, ni cansa ni enganxa més, és una continuació digna. Té capacitat per atrapar un públic molt variat, sempre que tinguem en compte que és només pura distracció. M'ha agradat i ho he passat bé llegint-lo, però li falta consistència i profunditat perquè se'l pugui considerar alguna cosa més que un llibre juvenil. Potser un pelet massa llarg pel que és, però no massa. En definitiva, que prou recomanable. Acabaré la trilogia aviat.

Puntuació: @@@