Hi ha un complement per a llibres que sembla que dóna prestigi a l'obra que la porta: la faixeta. Allà hi diu quants exemplars s'han venut, quantes edicions se n'han fet ja, i sovint alguna cita d'algun crític literari que posa el llibre pels núvols (és clar, si no no l'adjuntarien). L'invent en si no és mala idea, et dóna informació sobre la marxa del llibre sense haver de 'tatuar' res a la seva coberta. Però no deixa de ser un residu com un altre, més paperassa per llençar.

En el que em vull centrar és en les crítiques literàries i aquestes frases tan magnífiques que es poden trobar a les faixetes i a altres llocs. Qui són aquests crítics? En alguns casos són escriptors, i això ja em dóna una idea d'allò que diuen que 'entre bombers no es trepitgen la mànega'. A banda d'això, cobren per fer una feina, no fan les crítiques als diaris de manera altruista, suposo. Qui ens diu que no cobren també per parlar bé de segons quina obra? Potser sóc molt malpensat, però dubto, i molt, de la seva imparcialitat.

I és que el mínim que espero d'una obra que em venen tan bé un grapat d'escriptors és que sigui distreta i ben escrita. Si no, quina credibilitat tenen aquests crítics com a escriptors? Si no saben què és bo i què no, amb criteris objectius, ja sabem que després a cadascú li pot agradar més o menys, què es pot esperar dels seus propis llibres? Realment, a mi se'm passen les ganes de llegir-los a ells, algú que em recomana una patata bullida com si fos el llibre de la dècada mereix un càstig sever.

Tothom es pot equivocar, però si he de fer cas a algú, prefereixo creure aquells lectors que no s'hi juguen res, sempre tenint en compte els gustos de cadascú. Fer cas a un crític que t'intenta vendre un producte siguis qui siguis, i només perquè és el que toca, no té cap sentit. Amb tot, hi ha qui se'ls creu, però per mi, el sector de la crítica literària 'professional' és tan corrupte com qualsevol altre.