Autor: David Monteagudo
Editorial, any: Quaderns Crema, 2010
Títol original, idioma, any: Fin, espanyol,2009
Traductor: Jordi Nopca
Gènere: Intriga 
Número de pàgines: 334
Llegit en: Català

Fa 25 anys des de la darrera vegada que el grup d'amics es va trobar en aquell refugi perdut a la muntanya. A partir d'aquell moment, les vides els van separar i cadascú va seguir el seu propi camí. Però ara la Nieves ha decidit tirar endavant una proposta de llavors, retrobar-se al cap de 25 anys al mateix lloc, independentment del que hagi passat en aquest temps. Amb certa reticència, tots acaben acceptant i assisteixen a la cita, tret del que anomenen 'El profeta', que tot i que ha promès venir, no fa acte de presència i és ja força tard. De sobte, una apagada total atura la festa i s'han d'espavilar per moure's en foscor total. No saben què ha passat, ni si recuperaran la llum, però no es preocupen massa, el cel estrellat que veuen des del refugi ho compensa tot. Però començaran a passar coses una mica estranyes, el grup es posa alerta, no val a badar.

Aquest és un llibre que promet molt i planteja un escenari propici per generar un ambient d'intriga i misteri. Està clar que enganxa perquè vols saber què passa, hi ha coses que requereixen una explicació. Però al meu parer se'n va molt per les branques, abusant de les descripcions, que trobo una mica presumptuoses, i no aclarint el que el lector voldria saber. No està mal escrit, però tampoc és de premi literari, per això quan es posa a descriure els paratges penses que s'està sobrant. També intenta reflectir bé el tarannà dels quarantins amb algunes referències i comportaments, i en alguns casos està prou aconseguit.

Esperava més del llibre, comença realment bé, però l'interès decau i a estones es fa llarg i pesat. Es podria dir que és una bona idea mal aprofitada, sembla com si al mateix autor se li anés fonent l'enginy. Si algú el vol llegir, trobarà algunes fases interessants, però francament, si no el llegiu, no passa res, podria haver estat una molt bona obra d'intriga, amb visos d'algun gran clàssic, però és prescindible.

Puntuació: @@