Autor: George R.R. Martin
Editorial, any: Alfaguara, 2012
Títol original, idioma, any: A Storm of Swords, anglès, 2000
Traductor: Inma Estany, Esther Roig i Anna Llisterri
Gènere: Fantasia 
Número de pàgines: 1101 + 30 d'annexos
Llegit en: Català

Atenció, si no has llegit els llibres 1 i 2 de la saga i tens intenció de fer-ho, no llegeixis la sinopsi que ve a continuació!

La batalla de l'Aigüesnegres va decidir. Port Reial tenia tots els números de caure a les mans del rei Stannis, però una aliança de darrera hora i una batalla cruenta amb tocs llegendaris va acabar amb les aspiracions de l'auto-anomenat successor legítim. Els Lannister mantenen el poder dels Set Regnes, però encara hi ha exercits disposats a discutir-los-el. Com el del rei del Nord, Robb Stark, el Jove Llop que encara no ha perdut cap batalla. La guerra pel Tron de Ferro no ha acabat encara, tots ho saben. Però hi ha altres punts de conflicte. A l'altra banda del Mar Estret, la Daenerys Targaryen continua amb la seva pròpia guerra personal. I més enllà del Mur encara hi ha un altre rei, en Mance Rayder i el seu exercit de salvatges, disposats a creuar el Mur i conquerir els Set Regnes si cal. Es gira feina per la Guàrdia de la Nit, que en Mance no és l'únic que ve del Nord llunyà...
 
Tercera entrega d'una de les sagues de moda, la que no parla de porno per mames. Però en aquests llibres també hi ha sexe, i guerres, i mort, sobretot molta mort. És una història cruel, alguns diran que realista pel món que descriu, i en aquest tercer llibre això arriba a la màxima expressió. Pot passar qualsevol cosa, no és el típic llibre en que els bons sempre guanyen, ni molt menys. Canvia poc respecte als altres dos llibres, hi ha infinitat de personatges, però les molt nombroses històries paral·leles acaben lligant a la perfecció, mèrit d'un autor que ja ha rebut reconeixement mundial. La seva legió de fans creix dia rere dia.
 
No es pot negar que aquesta saga enganxa. No és per tots els públics, però no conec a ningú que s'hi hagi endinsat que l'hagi deixat enrere. Potser algú ha intentat començar i no se n'ha sortit, però un cop ets dins, estàs perdut. De manera que no puc fer altra cosa que anar a pel quart, que ja reposa a l'estanteria de pendents (al costat del cinquè). Diuen que aquest és el millor dels cinc que hi ha per ara (recordem que està previst que siguin set), i no sé què dir. És potser en el que passen més coses fortes, això sí. Però algunes a mi no m'agraden, potser pels gustos clàssics, hi ha coses que no haurien de passar pel meu gust, i aquí passa de tot. No sé si m'explico, està molt bé, però em fa ràbia que passin certes coses, i això em deixa una mica de mal sabor de boca. Sensible que és un.
 
Puntuació: @@@@