Autor: Terry Pratchett
Editorial, any: Debols!llo, 2010
Títol original, idioma, any: Equal Rites, anglès, 1987
Traductora: Cristina Macía
Gènere: Humor 
Número de pàgines: 268

És ben sabut que, quan un mag ha de morir, passa el seu bastó i els seus poders al vuitè fill d'un vuitè fill. I això és el que pensa fer Tambor Leño, que ha arribat a un racó de món anomenat Culo de Mal Asiento. Sap a qui va a buscar, al ferrer del poble, que compleix els requisits que ell necessita. Només hi ha un petit inconvenient. En aquest cas, el vuitè fill d'un vuitè fill... és una filla. I si hi ha una norma sagrada pels mags, és que sempre han de ser homes, mai cap dona ha estudiat a la Universitat Invisible per esdevenir mag. Però la petita Eskarina hereta el bastó i un munt de màgia que no sap controlar, però que sempre l'afavoreix. Mag no, però és molt respectable per una dona convertir-se en bruixa, i això intentarà aconseguir la bruixa local, Esmeralda Ceravieja, més coneguda com a Yaya, fer que la nena esdevingui bruixa i no mag com ella vol. Però els poders que se li han concedit van més enllà de la voluntat de qualsevol.

Un cop t'acostumes a la manera d'escriure de Terry Pratchett, li acabes trobant la gràcia i tot. Aquest és el tercer llibre que llegeixo d'ell i tot i estar ambientat en el seu món inventat de Mundodisco, els personatges que hi apareixen poc tenen a veure amb els protagonistes dels dos primers llibres. Però l'estil sí que es reconeix, històries delirants amb un munt de màgia de tot tipus, situacions estrafolàries i gens convencionals, un desafiament constant a l'ordre establert de les coses que coneixem. En aquest cas la història té un molt bon fons moral, però s'embolic moltíssim explicant coses sobre la màgia de manera semi-seriosa. El millor de tot, sens dubte, són els contrapunts del narrador referents als diàlegs dels personatges, alguns m'han fet riure de valent.

Pratchett fa molt bé el que sap fer: humor sobre la fantasia. Però els seus llibres són una mica poca-soltes en general, encara que se'ls endevini un bon fons. Això fa que siguin ideals per agafar-ne un de tant en tant, quan el cos et demana alguna cosa poc seriosa. Però també t'ha d'agradar el gènere, sinó és molt possible que l'abandonis. A mi m'ha distret i divertit, però també se m'ha fet pesat en algunes parts, no ha aconseguit centrar la meva atenció, massa explicacions sense sentit. Res de l'altre món, però un tipus de literatura que pot venir de gust.

Puntuació: @@